tag:blogger.com,1999:blog-35811428621302638532024-03-13T04:43:21.371+01:00blocdenkbrotaJosep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.comBlogger1345125tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-56651887802363746522020-07-14T23:18:00.001+02:002020-07-14T23:18:12.292+02:00ASSEDEGATS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEholvBJL6UcOc1aufIVeoJkRJPeiQ5Q3HHJt6mFSJlpnd24cmofn0GQHTrqPC_sNO0rQlL6i5el9vl-z1bA3x-btPWb1hDzP7KJ68h3e-8UlXvngWnBVEORLYZXlWSr6JIwcebbPAHLkfHO/s1600/assedegats.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1569" data-original-width="1600" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEholvBJL6UcOc1aufIVeoJkRJPeiQ5Q3HHJt6mFSJlpnd24cmofn0GQHTrqPC_sNO0rQlL6i5el9vl-z1bA3x-btPWb1hDzP7KJ68h3e-8UlXvngWnBVEORLYZXlWSr6JIwcebbPAHLkfHO/s320/assedegats.jpg" width="320" /></a></div>
ASSEDEGATS<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
He anat a la Biblioteca de
Catalunya a veure Assedegats, la última que l’Oriol Broggi, com a director, ens
ha ofert del gran Wadji Mouawad. Vagi per endavant que sóc un admirador dels
dos personatges: Broggi i Mouawad. Tots dos m’han donat moments que m’han fet
gaudir d’una de les coses que més m’estimo: el teatre. Amb ells vaig descobrir
una manera de fer-lo, no dic ni millor ni pitjor: una manera. Els descobriments
són importants, i si es fan d’adult encara més perquè les persones que estimem
la cultura de vegades tenim tendència a suposar que ja en sabem molt i que
pràcticament ho coneixem quasi tot. Doncs no.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Recordo que fa molts anys, i quan
dic molts vull, dir molts, una persona molt estimada em va regalar un disc.
Desembolicar un vinil té quelcom de màgic. Em recorda l’escena de la pel·lícula
de Luchino Visconti <i>Gruppo Di Famiglia In Un Interno,</i> on <i>Il
Professore</i> (Burt Lancaster) rep per correu uns discos que tenia encarregats
a Alemanya. La unció amb la que desembolicava el paquet només la podia
transmetre el gran Visconti. Tornant al meu vinil, era el Carmina Burana de Orff,
que jo no coneixia. Us podeu imaginar l’impacte i la alegria del descobriment?
Doncs d’això parlava.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Torno a Assedegats, però això d’avui
no serà una ressenya. El motiu és que no la vaig poder seguir bé. Dintre d’uns
mesos faré 80 anys i he perdut molta capacitat auditiva. La Biblioteca és un
espai preciós, però acústicament maleït. Quan l’obra es fa al llarg de la sala,
els que tenim el timpà com una baieta usada ens perdem moltes coses, i el
teatre de text si no es pot sentir sencer no acaba de funcionar. Per això no
diré si la peça em va semblar bé, malament o mitjanament potable. Seria injust
parlar del que no s’ha sentit complet.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Doncs que cony estic escrivint?
Ras i curt un acomiadament que ja vaig insinuar fa temps. Per a mi s’ha acabat
baixar (dic baixar perquè visc a Igualada, tres-cents i escaig metres per damunt el nivel del mar) tres i quatre vegades per setmana a
Barcelona per veure teatre. Si a això hi afegim que jo m’acostumava a desplaçar
en moto, fos estiu o hivern, que fa uns vint-i-cinc anys havia sofert un càncer
de pulmó, que me’n van extirpar un bon tros i que les malalties de pulmó les tinc totes,
us podeu imaginar que la cosa no està com per tirar coets.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La porqueria aquesta del
Coronavirus ho ha acabat d’espatllar tot. Me n’he sortit bé, però haig de
vigilar i no fer el ruc si no vull acabar en una caixa de pi. O sigui que em
veureu poc pels teatres. Segur que enyoraré les múltiples amistats que he fet
al llarg d’aquests anys, però això és el que hi ha.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Del teatre no me’n desvincularé
del tot. El que faré és seleccionar molt, i tampoc abandonaré la idea dels
#dillunskabrota que fem cada mes a Igualada. Durant aquest confinament m’he
posat a escriure molt i dintre de poc estrenaré una obra, un musical, o sigui
que avorrir-me no m’avorriré; no ho fet mai, no en sé.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Salutacions a tothom i no feu com
les bones nenes, les que van al cel; feu com les altres, les que van a tot arreu.<o:p></o:p></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-48787475807734092262020-03-07T07:21:00.000+01:002020-03-07T07:21:00.322+01:00LA SALA ROJA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5CDvVpSLluvoTaxeZrZh76Fks2IdeKGUah9Kwcf1kTLsnQb0E4BxyihShvt1Ea8EwEMwm5o-aKsclyTYCcKS2EtbUuUGETELVGNF0GaT7Ti438aWGWw9sEKMjsx5M5y5DdROcEkqLEVIa/s1600/La+sala.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="387" data-original-width="686" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5CDvVpSLluvoTaxeZrZh76Fks2IdeKGUah9Kwcf1kTLsnQb0E4BxyihShvt1Ea8EwEMwm5o-aKsclyTYCcKS2EtbUuUGETELVGNF0GaT7Ti438aWGWw9sEKMjsx5M5y5DdROcEkqLEVIa/s320/La+sala.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>LA SALA ROJA</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al teatre Metropolitan Sura de Buenos Aires)</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui a Buenos Aires hem vist una obra que
fa tres anys vam veure a Barcelona, concretament a la Sala Badabadoc, el petit
espai especialitzat en teatre argentí: La Sala Roja. És una gran peça menor,
amb un toc costumista, divertida, àcida i a la vegada tendra. Vaja, una joia...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Està escrita i dirigida per Victoria
Hladillo, una dona que a partir de la maternitat va descobrir un món nou: els
dels pares i mares que porten els petits a les guarderies, gent conscient,
participativa i que formen part de les AMPA’s, associacions de mares i pares d’alumnes,
van a reunions per parlar d’activitats i altres collonades. Aquí vull fer un apunt:
habitualment les persones que descobreixen “coses” a partir de “situacions” que
els passen, són gent que s’hi fixa molt i que veuen coses que els demés no veuen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">L’obra és molt bona i no només divertida. És
àgil, ben escrita i ben interpretada, i té una cosa que jo sempre reivindico:
un càsting ajustat en que cada personatge te’l creus perquè físicament dona el
to necessari: la mestra una doneta amb cara de bona persona i una bata exacte
que les que veia jo a les guarderies juan anava a recollir als meus néts. La
mare <i>pija</i> i bona que està com un tren, amb uns texans ajustats que li
marquen un cul desitjable, però amb un caràcter impossible. La dona ecologista
que porta galetes a la reunió fetes sense sucre, sense farina, sense ous, sense
gluten... o sigui un miracle, i així amb els sis personatges.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">La peça està molt ben dirigida per la
mateixa autora i l’hora i mitja passa en una revolada, i en voldries més, però
molt sàviament la tallen a l’hora i mitja deixant molt bon gust.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span lang="CA">Per no allargar-me us deixo l’enllaç de la
meva ressenya de quan la vaig veure a Barcelona </span><span lang="CA"><a href="http://blocdenkbrota.blogspot.com/2017/02/la-sala-roja.html">http://blocdenkbrota.blogspot.com/2017/02/la-sala-roja.html</a> .</span></span><span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Podeu
dir-me carallot per anar a veure una obra que ja havia vist a milers de
quilòmetres, però com va dir Buda un dia que no anava fumat: cadascú és com és.</span></span></span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-2314149259762419822020-03-06T05:38:00.000+01:002020-03-06T05:42:28.867+01:00J. Timerman<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK6jGh_lFerzT4STQs6lEeZ8-P_gt4dsFc4I3c2vXRg_TL6b1NAgJMH2RiCT7C3JnxkJqZeloR97KG6bh8UKG4D_3Q30pYxZvDLSJkZ0zyVapBNJMZ-eyj-7JX0FkUz5Wi4Yr6F2p2owC6/s1600/Timerman.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="540" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK6jGh_lFerzT4STQs6lEeZ8-P_gt4dsFc4I3c2vXRg_TL6b1NAgJMH2RiCT7C3JnxkJqZeloR97KG6bh8UKG4D_3Q30pYxZvDLSJkZ0zyVapBNJMZ-eyj-7JX0FkUz5Wi4Yr6F2p2owC6/s320/Timerman.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><u>J. TIMERMAN</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">(al Teatre Timbre 4 de Buenos Aíres)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_9"
o:spid="_x0000_s1028" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:342.35pt;margin-top:-44.85pt;width:1.75pt;height:2.05pt;z-index:251660288;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1" coordsize="13,21"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AGIdAggKARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKMAmC+78B
+NbVg1dN5XfEh/Ij94kP/A7/wYPB+897woPgd/6b8AoAESDAbgw/avPVAf==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="mso-ignore: vglayout; position: relative; z-index: 251660288;"><span style="height: 21px; left: 0px; left: 934px; position: absolute; top: -113px; width: 21px;"><img height="11" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_9" width="11" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: large;">Timerman va ser un periodista argentí, mestre de periodistas. Eva Halac és una
dramaturga també argentina molt coneguda i ben considerada en la professió. J.
Timerman és a la vegada el títol de l’obra que hem vist avui a Timbre 4, el
famós teatre alternatiu de Buenos Aires.<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_3"
o:spid="_x0000_s1027" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:34.7pt;margin-top:105.3pt;width:1.5pt;height:1.55pt;z-index:251659264;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordsize="9,6" filled="f"
strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AHAdAgYGARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkjMgqBx///D4DH//8PMwqBx///
D4DH//8POAkA/v8DAAAAAAAKJgaDxz7XkIPh4fAAh/ET94PP+1/43/hf+9/ACgARIGDEV0qh8tUB
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--></span></span><span style="height: 20px; left: 0px; margin-left: 114px; margin-top: 287px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 20px; z-index: 251659264;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_3" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_10"
o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:473.25pt;margin-top:93.35pt;width:2.3pt;height:2.1pt;z-index:251661312;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1,1" coordsize="30,25"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AF8dAggKARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKLQeEhxuH
GdIAhIcDSwzxgIfxe/eF3/wCf8l/xP/gM/5z8AoAESDQg1ZIavPVAf==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 22px; left: 0px; margin-left: 1283px; margin-top: 410px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 23px; z-index: 251661312;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img height="11" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_10" width="12" /></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Abans de
continuar vull fer una consideració. Que ningú s’imagini un lloc glamurós, ple
d’intel·lectuals fent tertúlia: Jorge L. Borges discutint amb Julio Cortázar i
Manuel Puig, no. El Timbre 4 és un lloc cutre, on hi ha un bar que fa pudor de
menjar i els que fan de porter van amb xancletes, bermudes i samarretes
foradades. No conec cap teatre a Barcelona amb tan poc <i>sex appeal </i>teatral.
Una altra cosa és el que s’hi fa. Tot i així el lloc on se fan les obres també
té delicte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Avui hem anat al que en podríem dir “la
Sala Gran”, que té una alçada excessiva, amb un sostre que sembla de planxa. El
resultat és que ressona de forma força desagradable, tenen un aire condicionat que
jo diria moribund i fa un soroll important. El termòstat devia estar a la UVI i
ens hem congelat. En aquestes condicions jo, que ja sóc gran i tinc vocació de
princesa, em costa de ser feliç, però...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Timerman. L’obra tracte d’un fet semi
real. Durant el govern del general Lanusse (sembla que hi havia més generals
que bestiar en aquell país) el dictador, que ha de cel·lebrar la boda de la
seva filla obliga al govern a negociar amb el director de <i>La Opinión</i>, el
diari de la oposició per evitar disturbis. Timerman (el director incorruptible)
ha de decidir si adaptar-se als temps que corren, abandonant el to combatiu de
la guerrilla o tancar el diari. El dilema no és menor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’escenografia és com a mínim curiosa: la
sala plena de tanques d’obra, com si res estigués acabat, o pitjor, tot per
acabar. Tots els personatges, periodistes, generals, subordinats,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>van circulant per aquest passadís com si no
es vegessin. Interessant, però a mi no m’ha convençut. M’ha semblat tot una
mica caòtic i a voltes forçat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La sonoritat de la sala a mi, que tinc
dificultats auditives, m’ha perjudicat. Un excés de ressonàncies m’ha fet
perdre algunes parts dels diàlegs, ajudat per l’accent <i>porteño </i>de bona
part dels actors. Tampoc ha ajudat que als sorolls de la màquina de fer fred de
tant en tant hi han afegit músiques a un volum generós mentre els actors
parlaven.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’obra flueix amb naturalitat i excepte un
parell de piruetes que la dramaturga s’ha permès, funciona. Els actors a un bon
nivell, i ben dirigits per la mateixa autora, destacant pel meu gust el
personatge de Timerman, un actor de mitjana edat que penso que ho ha fet molt
bé.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Això és tot. Si algun dia aterreu al
Timbre 4 i se us acut sopar al bar, sigueu conscients de donar la roba a rentar
quan arribeu a l’hotel. De vegades el bon teatre ja ho té això.</span></span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-33286290822764700972020-03-05T05:14:00.002+01:002020-03-05T05:18:57.190+01:00PASIÓN DE TANGO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6eCt4G5qedQlx05xUtBFsxe3Q82l5jqRhPmoEoCE2Yg4dSyieAUI61wm8Lqw_MvUeEWAoCby9vuiKlhCRSA3sRCqbYKMWJJ4zPP3pX0cqLmF-Mbil5dDlBmZmruVtrEd1d2JaZaEViJ4j/s1600/Tango.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="900" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6eCt4G5qedQlx05xUtBFsxe3Q82l5jqRhPmoEoCE2Yg4dSyieAUI61wm8Lqw_MvUeEWAoCby9vuiKlhCRSA3sRCqbYKMWJJ4zPP3pX0cqLmF-Mbil5dDlBmZmruVtrEd1d2JaZaEViJ4j/s320/Tango.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><i><u>PASIÓN DE TANGO</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">(al Centro Cultural Borges)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Avui hem anat <span lang="CA">a veure un altra espectacle de Tango, aquesta
vegada no en un local d’aquells que donen sopar o copes (pagant), avui al
Centre Cultural Borges al magnífic Auditori Astor Piazzola. Ara em sembla que
ja sé que passa amb el tango.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El torno a comparar amb el <i>Flamenco</i>
perquè és un fenomen per l’estil, un cant i una dansa molt interesants ambdós, molt
arrelats a determinades zones i com a tal el turisme l’envaeix. El que hem vist
avui ha estat molt millor que l’espectacle de l’altra dia. Es paga una entrada
i es fa en un teatre. Ni copes, ni fotos ni res de tot això. És un espectacle
amb música en directe, vuit ballarins i un cantant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’orquestra justeta en quan a número,
doncs només hi ha havia pianista, bandoneó i baixista acústic. Hi he trobat a faltar
un violinista; penso que el violí en el tango és indispensable, carregat de pega,
grinyolant i lamentant-se. Ho feien bé, especialment el pianista, un home gran
que hauria tocat amb les mans lligades.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El cos de ball bo, ballaven molt bé, però
al ser un espectacle hi han de posar coreografies i un vestuari que sigui
espectacular, pentinats amb purpurina i faldilles amb obertures llargues per
mostrar un tros de galta. Tot i així l’espectacle ha estat prou digne. El
pitjor ha estat el cantant que anava un pel fluix de tot; o tenia mal dia o no
en sabia més.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">De tango a Buenos Aires se’n veu a molts
llocs. Al carrer en punts turístics com San Telmo i La Boca on a molts
restaurants tenen un lloc reservat per una parella da ballarins, generalment
molt fluixos que també són de faldilla oberta i cuixa, però hi ha algun <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>lloc on es pot veure ballar “de veritat”. No
és tan espectacular, però molt més autèntic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Són les <i>milongas</i> públiques, com la
que es fa cada dijous al CCK (Centro Cultural Kirchner), l’antic edifici de
correus reconvertit per a millor glòria del que va ser president del país. Redéu
quina megalomania tenen alguns (quasi tots) el polítics que han tocat poder. El
lloc és espectacular i en una sala que hi ha al semisòtan hi passa el següent.
Hi ha un equip de música i un petit escenari per una orquestra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_3"
o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:34.7pt;margin-top:105.3pt;width:1.5pt;height:1.55pt;z-index:251659264;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordsize="9,6" filled="f"
strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AHAdAgYGARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkjMgqBx///D4DH//8PMwqBx///
D4DH//8POAkA/v8DAAAAAAAKJgaDxz7XkIPh4fAAh/ET94PP+1/43/hf+9/ACgARIGDEV0qh8tUB
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 20px; left: 0px; margin-left: 114px; margin-top: 1413px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 20px; z-index: 251659264;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_3" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A les sis de la tarda dos
professors de tango, una parella, expliquen els principis bàsics. I el DJ posa
música gravada. Ells van ballant els passos bàsics i els “alumnes” els van
seguint. A cada nou tango que s’escolta es va avançant amb nous passos. Acabada
la primera hora entra l’orquestra i els professors fan una demostració, ells
sols. Alguns atrevits s’hi afegeixen, habitualment parelles que ballen molt bé.
A continuació comença el ball públic, amb l’orquestra, que funciona segons uns
cànons: els homes poden demana a qualsevol dona per ballar (les dones no ho
fan) i si accepten entren a la pista i ballen. Només parlen quan la peça ha
acabat. Ballen un mínim de tres tangos i habitualment ho deixen aquí per buscar
noves parelles. A mi em va transportar als temps dels envelats de festa major
de quan era jove i encara intentava ballar; mai me’n vaig sortir bé, però sent
realista, ho feia per tenir una noia entre els meus braços, ras i curt.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La música que interpretava l’orquestra
(piano, bandoneó, violí i baix acústic) era de tango nou, gens fàcil d’escoltar,
però tango, tango. Vaig anar pel darrera mirant les partitures i vaaig flipar.
Després vaig parlar amb algun dels músics i em va dir que era tango post-piazzola.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A l’acabar la part pública, els professors
de tango <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tornen a fer una exhibició
perquè els alumnes s’hi fixin. Tots ballen <i>tango al piso</i>, o sigui sense
exhibicions aèries, que és el que es fa en els locals d’espectacle.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Hi ha gent (potser els menys) que ballen
realment bé. Vaig estar parlant amb un homenet per felicitar-lo; era poca cosa
i semblava l’encarregat d’un magatzem de ferreteria, però ballava <i>al piso</i>
com un professional. El vaig felicitar, va estar molt content i em va explicar unes
quantes coses. És l’avantatge dels que som xerraires; la gent, si veuen que hi
tens interès, t’explica coses.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Fins aquí el tema tango. Ara m’estic
llegint un llibre per enténdre-hi més, que la cosa és força complicada.</span></span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-81338536650215470352020-03-02T05:27:00.000+01:002020-03-02T05:33:30.336+01:00EL BESO DE LA MUJER ARAÑA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHTy_7G2iK9iweU2l_DSSDBys8EKhQsRds1qDEt3BJKj94eYy3j7CnRnzb5eWru6gcGWSDj82bGyxAQskmgVQb0tzEtbhxZc3BquqQ5uByMIcPR-XohrWUyTYADpv-gkfRSeSEriA8Ej8K/s1600/El+Beso.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHTy_7G2iK9iweU2l_DSSDBys8EKhQsRds1qDEt3BJKj94eYy3j7CnRnzb5eWru6gcGWSDj82bGyxAQskmgVQb0tzEtbhxZc3BquqQ5uByMIcPR-XohrWUyTYADpv-gkfRSeSEriA8Ej8K/s320/El+Beso.gif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><i><u>EL BESO DE LA MUJER ARAÑA</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">(al Teatre Buenos Aires, de Buenos Aires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Manuel<span lang="CA"> Puig, malgrat el seu
cognom català és un escriptor argentí que hauríem d’incloure en la generació
del Boom Sudamericà. Va escriure algunes novel·les que van fer ferça rebombori,
com <i>Boquitas Pintadas, Pubis Angelical </i>o <i>El Beso de la Mujer Araña</i>.
Recordo perfectament quan el meu llibreter de capçalera (tenir llibreter de
capçalera és tan important com tenir metge de família) em subministrava obres d’aquesta
generació imprescindible.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Avui hem vist una adaptació teatral de <i>El
Beso de la Mujer Araña</i>, adaptació i direcció de Valeria Ambrosio que no sé
qui és. Si heu llegit la novel·la i us ha semblat dura, al teatre la peça ho és
molt més per culpa de la posada en escena.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Una presó a Argentina, els anys de plom
(com dirien els italians). A la cel·la dos presos, un comunista convençut i un
homosexual tancat per corrupció de menors. Aparentment tots dos semblen bones
persones, tot i que em costa molt d’imaginar que un homosexual corruptor de
menors pugui ser bona persona. El dissident polític és un il·luminat, dels que
pensen que amb la seva bona voluntat poden canviar el món, un món dominat per
militars, que és sinònim d’escòria del món.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A l’homosexual la direcció de la presó el
pressiona perquè faci cantar al dissident sota la promesa d’alliberament. Els
de dalt sempre pressionant als de baix, i consti que continua fent-me fàstic un
corruptor de menors; tinc néts i m’esgarrifa pensar en un depredador d’aquest
estil.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Com he dit abans l’obra és dura per la
temàtica, però la posada en escena l’hi ha fet més. Una cel·la petita, dos
llits, brutícia, poca o nul·la intimitat, wàter a la mateixa habitació, possiblement
polls o altres aràcnids, l’homosexual s’ofereis a rentar al company, l’altre no
vol que el toqui per la seva homosexualitat... Jo ho vaig veure com un infern.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El <i>Teatro Buenos Aires</i>, està al
primer pis d’un bar tirant a “cutre” del l’<i>Avenida Corrientes</i>, carrer
famós pel tango que deia <i>Corrientes, tres, cuatro, ocho, segundo piso
ascensor...</i> lletra de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Media Luz </i>que cantava Carlos Gardel.
No ens emocionem, és un carrer similar a Les Rambles de Barcelona, seria
fantàstic, però avui és un lloc tipus parc temàtic, amb restaurants dolents d’aquells
que mostren el menjar a base de fotos i, això sí, amb molts teatres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La sala no és massa bona, amb cadires (no
butaques) i amb la primera part massa plana, a partir de la meitat hi ha un escalonament.
És petita (això és bo) però tenen un aire acondicionat de merda que fa un
xivarrin força desagradable. Fa uns dies ja hi vam veure una altra obra que ni
penso ressenyar per infumable, i els vaig advertir del soroll de les màquines
de fer fred. No m’han fet cas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Conclusió, <i>El Beso...</i> és una obra
molt interessant, anguniosa, que a mi m’ha tocat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i m’ha fet pensar en els nostres presos polítics.
Un dels personatges és un pres polític, i no hem d’oblidar que la obra va estar
prohibida a Argentina molts anys. Sé que les condicions de les presons catalanes
són molt diferents a les argentines de l’època, però els presos estan presos i
no puc deixar e pensar qui els ha tancat: els fills de puta dels jutges
espanyols, i amb això no vull dir que tots els jutges espanyols siguin uns
filla de la gran puta, però els que tinc en el meu pensament sí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Q<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-62583196679771646992020-03-01T06:33:00.001+01:002020-03-01T06:33:12.155+01:00AL FONDO A LA DERECHA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvNr0UuHJnW-6AtzXafh4Skw61KrUY0c3rcTrdGmyIfOX03y9X4I05RpVH983Fw47SmWeZuj2TIc1uJbbeh6qMOV6hbyq9DMlIhqNtvW1ztsDUPCKy9BoPRmfGer7uJiwlmIWyBO57tzH7/s1600/Al+fondo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="341" data-original-width="637" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvNr0UuHJnW-6AtzXafh4Skw61KrUY0c3rcTrdGmyIfOX03y9X4I05RpVH983Fw47SmWeZuj2TIc1uJbbeh6qMOV6hbyq9DMlIhqNtvW1ztsDUPCKy9BoPRmfGer7uJiwlmIWyBO57tzH7/s320/Al+fondo.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>AL FONDO A LA DERECHA</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al Multiteatro Camafi de Buenos Aires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_21"
o:spid="_x0000_s1027" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:292pt;margin-top:55.5pt;width:1.7pt;height:1.8pt;z-index:251663360;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;
mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;
mso-wrap-distance-right:9pt;mso-wrap-distance-bottom:0;
mso-position-horizontal:absolute;mso-position-horizontal-relative:text;
mso-position-vertical:absolute;mso-position-vertical-relative:text;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-width-relative:margin;
mso-height-relative:margin' coordorigin=",1" coordsize="11,12" filled="f"
strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AGcdAgYGARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKNQuD8L0+
WrGJgIPxvL1uhmLAh/Eb94O/+5/4L/gP8/4+8B//Pf9j9zPwCgARIBDtf+J+79UB
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 19px; left: 0px; margin-left: 800px; margin-top: 156px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 21px; z-index: 251663360;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_21" width="11" /></span></span><!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:rect
id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_17" o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:76.2pt;margin-top:6.65pt;width:3.2pt;
height:2.7pt;z-index:251659264;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1" coordsize="64,46"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AGUdAg4KARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKMwmEzcXQ
tHNDIITxB4vyE713gIfxW/eFP/v/+A/4H/wN/9F/2f3LfAoAESAAL9k6fe/VAe==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 22px; left: 0px; margin-left: 225px; margin-top: 25px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 23px; z-index: 251659264;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><img height="11" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_17" width="12" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">A<span lang="CA">vui hem anat a l'espectacle d’un vell conegut: Enrico Pinti, l’home que parla a velocitats supersòniques.
Els argentins tenen fama de “llargar” molt i de pressa. Doncs aquest els supera
a tots. Les seves obres habitualment duren una hora i mitja, però dites per una altra
persona en podrien durar ben bé tres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Al Pinti l’havíem vist per Barcelona,
doncs havia vingut algunes vegades. A la sortida del teatre hem parlat amb ell
i ens ha recordat els dies que va omplir el Tívoli (poca conya que és un teatre
molt gran) i ens va deixar a tots bocabadats per la seva vocalització
desmesurada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ara està fent temporada al Multiteatro Comafi
de l’Avinguda Corrientes amb un espectacle titulat <i>Al Fondo A La Derecha</i>
que és on hi acostuma a haver els wàters, en referència a la merda de país en
que s’ha convertit Argentina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Pinti<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ha fet de quasi tot al teatre, però ja fa molts anys que només fa de
monologuista, allò que se’n diu <i>stand up</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però ell ho fa assegut perquè ja té 80 anys i
està bastant fotut físicament, però només físicament perquè el cap el té molt
clar, la memòria intacta i la llengua molt esmolada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Anem a pams. Fa un repàs a la història
recent d’Argentina, arrencant dels principis del Peronisme fins a l’actualitat.
Només deixa bé a un president, Arturo Umberto Illia, pel que sembla un home
honest.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">L’espectacle comença en un to divertit,
explicant històries familiars com les discussions del seu pare i el cunyat que
eren de tendències polítiques oposades. Utilitza un llenguatge dur, ple de
paraulotes i expressions malsonants. <i>La concha de su madre </i>(el cony de
la seva mare) una expressió molt lletja allà, i contínuament parla dels
polítics <i>hijos de puta</i>, que per reforçar l’insult anomena com a <i>bisnietos
de puta</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Mica en mica, el show que va en conya es
va convertint en crítica ferotge contra el sistema (sistemes) sense perdre l’humor,
però se li nota el to àcid i fins i tot una mica desesperat, el to d’un home
que es dol del seu país, una terra riquíssima, amb pocs habitants, recursos naturals
immensos i que està immers en una mena de tercer món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Jo que cada dia estic una mica més sord hi
he anat una mica acollonit, tement que no m’assabentaria de la meitat del que
diria, però m’ha sorprès. Malgrat de l’ametrallament amb que parla, m’he perdut
molt poques coses. Enreona <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de pressa,
amb accent <i>porteño</i>, però molt clar. És un professional que se sap l’ofici
i vocalitza a la perfecció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ens ho hem passat molt bé i hem recordat “coses”
de quaranta anys enrere. Tot i així he notat una certa nostàlgia, com si hagués assistit a un espectacle d'acomiadament, el d'un home de vuitanta anys que sap que li queda poca carrera en la cosa que més s'estima: el teatre. Al sortir ens hem trobat l’Avinguda Corrientes plena
de gent, bulliciosa, omplint cafès i restaurants, entrant a teatres que fan
sessions “golfes”... Curiós país Argentina, que estan fets caldo, però que
viuen amb una alegria que no es correspon a la seva situació.</span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-357992917785818862020-02-26T04:09:00.000+01:002020-02-26T04:09:07.854+01:00ATENEO GRAND SPLENDID<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_iHvWkaUPLoIg_RYohYsPnxhB1X0LouM4BZ7VLtHRFTr2AVCCz-sT1Td8JbPmVX6o2xbaKEzwmTecBNmIIdzuCH6r0k7tVnFVJHHwykrFXkOg9xi8sZ7shyphenhyphenMM13X0Byo66R-ALOJZ1x5G/s1600/libreria_ateneo_grand_splendid_telon_1200.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="489" data-original-width="1200" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_iHvWkaUPLoIg_RYohYsPnxhB1X0LouM4BZ7VLtHRFTr2AVCCz-sT1Td8JbPmVX6o2xbaKEzwmTecBNmIIdzuCH6r0k7tVnFVJHHwykrFXkOg9xi8sZ7shyphenhyphenMM13X0Byo66R-ALOJZ1x5G/s320/libreria_ateneo_grand_splendid_telon_1200.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>ATENEO GRAND SPLENDID</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(Llibreria de Buenos Aaires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_41"
o:spid="_x0000_s1027" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:147.6pt;margin-top:-26.7pt;width:3.55pt;height:3.35pt;z-index:251660288;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin=",1" coordsize="76,67"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AGcdAhAOARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKNQmFy2/y
0UVFFkyD+VPnPwlXm+KH8XP3hZ/8An/If8V/4Df+b/7/7m/gCgARIDC/UvVP7NUB
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="mso-ignore: vglayout; position: relative; z-index: 251660288;"><span style="height: 24px; left: 0px; left: 415px; position: absolute; top: -64px; width: 25px;"><img height="12" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_41" width="13" /></span></span><!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:rect
id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_36" o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:189.8pt;margin-top:-47.25pt;width:2.15pt;
height:2pt;z-index:251659264;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1" coordsize="27,22"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AFsdAggIARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKKQeDis07
SISGrHHHXSCH8Rv3g7/7n/rP+T/4z/P4CgARIPB9ObA07NUB
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="mso-ignore: vglayout; position: relative; z-index: 251659264;"><span style="height: 20px; left: 0px; left: 528px; position: absolute; top: -118px; width: 20px;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_36" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: large;">Diuen,
diuen… que Foyles, la famosa llibreria de Charing Cross de Londres és la més
gran del món. A mi me la repanpimfla. Ja no estem a l’escola per veure qui la
té més grossa; a més sempre hi ha algun malparit que encara la hi té més.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquest preàmbul ve perquè
avui hem passat bona part del dia en una llibreria, la <i>El Ateneo</i> (nom
complet <i>El Ateneo Grand Splendid</i>). I això? Doncs perquè és una preciositat
“tota ella”, l’edifici, el personal, la quantitat de llibres que hi ha, la manera
en que els tenen classificats, i per si això fos poc, a l’últim pis encara hi
fan exposicions d’art.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i>El Ateneo</i>
està en un bon barri, <i>La Recoleta</i>, un lloc molt agradable per passejar,
i més aquests dies en que fa una temperatura ideal en que tot ser en ple estiu, la
calor no apreta i passa una brisa que enamora (coses del canvi climàtic). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">L’edifici és un antic
teatre, un teatre important, el <i>Gran Splendid</i> inaugurat el 1919, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ja contava amb calefacció i refrigereació.
I als que ens agraden els teatres i visitar-los, una llibreria amb aquestes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>característiques fa que ens caigui la bava. A
l’entrada hi ha un vestíbul que ja fa preveure com serà de fantàstic per dins.
Damunt el pati de butaqurs hi veiem una cúpula magnífica decorada per un pintor
italià que el propietari va fer venir expressament. Estem pàrlant de l’època de
lapostguerra de la primera mundial, Argentina estava en un moment fantàstic i
els <i>porteños</i> es gastaven els diners en ser la primera ciutat de l’Amèrica
del sud.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">L’<i>Splendid</i> va ser
centre d’innovació, s’hi organitzaven concerts, concursos de tango. L’any 23 es
va emetre la primera audició de radiofonia. Va ser sala de cinema, s’hi va
estrenar la primera peli argentina de sonor, i s’hi alternava el teatre i el
cine. Finalment l’any 2000 va tancar. Un grup el va recuperar per convertir-lo
en el que avui és: una llibreria emblemàtica, un centre de cultura i lloc de
pelegrinatge de lletraferits i també de turistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Per acabar-ho de rematar, el
lloc que ocupava l’escenari avui és un restaurant on prendre un cafè o fins i
tot un dinar lleuger. Si mires amunt, encara hi pots veure les barres i alguns
focus, i això a la gent que estimem el teatre ens fa feliços.</span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-86698501718489680842020-02-25T14:44:00.002+01:002020-02-25T14:44:45.892+01:00TANGO PORTEÑO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSKZjPIlfaF1i0N-eg8aZlXURXi8JN8t21QjdtYrWJWxZ25eVO5S_IeeR1h-tkKLiEb0Qgkcf7YxyfInl09iztky5qAIPg8hSUUmIhvUHhOKCPY-q0O_c3OTUQ9Xg_kEmzXEKwRswQar76/s1600/porte%25C3%25B1o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSKZjPIlfaF1i0N-eg8aZlXURXi8JN8t21QjdtYrWJWxZ25eVO5S_IeeR1h-tkKLiEb0Qgkcf7YxyfInl09iztky5qAIPg8hSUUmIhvUHhOKCPY-q0O_c3OTUQ9Xg_kEmzXEKwRswQar76/s1600/porte%25C3%25B1o.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>TANGO PORTEÑO</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al teatre Tango Porteño de Buenos Aires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui no l’hem endevinat amb
l’espectacle que hem anat a veure. M’ho ensumava, però les coses no les pots
saber fins que les has vist, i per veure’l hi has d’anar. Era un espectacle de tango,
i amb el tango succeeix com amb el flamenc a Barcelona que a la mínima et fan
passar bou per bèstia grossa. Començo pel començament<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">El show el fan en un lloc
preciós del carrer Cerrito, just davant l’Obelisc i a tocar del magnífic teatre
Colón. Havia sigut un teatre i està decorat al més pur estil ArtDéco. Una sala
de gran capacitat amb una boca d’escenari amplíssima. Es pot optar per dues
modalitats: sopar espectacle o espectacle amb copa. Comparats amb els preus
dels teatre de Buenos Aires és infinitament més car.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Els que arribem només a
espectacle entrem quans els altres ja estan sopant i si vols pots formar formar
part d’un show previ. Hi ha unes parelles vestits de tanguistes, ells amb trajo
fosc, molt repentinats i elles amb grans talons, vestit escot banyera, l’esquena
a l’aire i faldilla amb tall fins al “recreo” (com diuen els de Lleida). Un
fotògraf t’empaita i ofereix fer-vos unes fotos amb ells. Jo declino amb una
frase que sempre m’ha donat resultat i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb la qual em deixen tranquil: “sisplau,
fotos no que avui la parella que porto no és la meva dona”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Comença l’espectacle i
apareix un cantant de tangos. S’incorporen sis parelles i comencen a ballar. Ballen
bé, però fan bastant el ruc. Vull dir que no fan el tango clàssic, “al piso”
com diuen els puristes, i s’inventen coreografies per “fer espectacle”, representa
que estan en la terrassa d’un bar, algunes parelles s’enfaden entre elles, el
cambrer de la terrassa del suposat cafè fa el tonto amb les clientrs, etc…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Per sort la música és en
directe: Piano, contrabaix, dos bandoneons i dos violinistes, una formació clàssica,
però… el disseny del so és dolent. Tot sona amb un volum excessiu i molt “embrutat”,
els sons s’enganxen entre ells i res arriba clar i net. Per acabar-ho d’espatllar,
en algun dels números, la música és grabada, que hi farem, però els dos violins
fan veure que toquen movent l’arc de manera ridícula. Perquè no se’ls vegi tan
el plumero, quasi apaguen els focus de damun la orquestra. És una llàstima
perquè m’ha semblat que són bons professionals, doncs en un moment en que no hi
havia ballarins han interpretat <i>Adión Nonino</i> del gran Astor Piazzola hi
els ha sonat rebé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Conclusió, un espectacle per
a turistes, ras i curt. Com a ball de tango he trobat a faltar les famoses <i>barridas,
empujaditas, mordidas, paradas, alzadas y colgadas</i>. Quasi res. Només m’ha
faltat que en un moment de l’espectacle han incitat a públic que piqués de mans
seguint el ritme de la música, cosa que al llarg de la meva vida mai he vist
que funcionés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Acabo; sóc tossut i si a
Buenos Aires hi ha un local on es balli tango “autèntic”, penso que el trobaré,
i aniré i en gaudiré. També sóc del que pensen que l’esperança és l’últim que
es perd.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<br /></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-41788924490851060972020-02-24T16:51:00.000+01:002020-02-24T16:51:01.339+01:00CHI GU<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXL-6rqGExjOw5J_b2XC3MHA6vHqg9GioVGrQNO-6tYeRvEgsqd_1YCYHkd7j1IZ5A2og9pKwoniQG5fvkcuBF8kob3mEApbhBzs3VkwdwtLcybJt_IRUF6KyKgarr5Y870MXfxVxUOEA3/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXL-6rqGExjOw5J_b2XC3MHA6vHqg9GioVGrQNO-6tYeRvEgsqd_1YCYHkd7j1IZ5A2og9pKwoniQG5fvkcuBF8kob3mEApbhBzs3VkwdwtLcybJt_IRUF6KyKgarr5Y870MXfxVxUOEA3/s1600/unnamed.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>CHIN GU</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(a la Ciudad Cultural Konex de Buenos Aires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;">Hi ha un</span><!--[if gte vml 1]><v:rect
id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_24" o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:458.6pt;margin-top:62.5pt;width:1.65pt;
height:1.65pt;z-index:251659264;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1" coordsize="7,7" filled="f"
strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AE4dAgICARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKHASD6eLW
gIPlznaHz9n+f34KABEgYAxFDx3r1QH=
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--></span><span style="height: 19px; left: 0px; margin-left: 1245px; margin-top: 174px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 19px; z-index: 251659264;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_24" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">s
llocs a Buenos Aires anomenats Centres Culturals on s’hi fan diversitat d’actes.
Alguns són antigues naus industrials. L’anomenada Ciudad Cultural Konex n’és un
exemple genuí. Una antiga fàbrica i dipòsit d’olis inaugurada el 1920 i tancada
el 1992. Una vegada recuperat l’edifici s’ha convertit en un referent per a la
cultura del país, on s’hi fa de tot.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Les xifres poden marejar: <i>Patio</i>
al aire lliure: 2300 persones (s’hi fan concerts). <i>Sala de las Columnas</i>,
coberta: 2300 persones. <i>Gran Sala</i>: 626 butaques. <i>Auditorio</i> 172
butaques. <i>Sala Abasto</i>, 80 butaques. <i>Sala Galeria</i>: exposicions. <i>Aantesala,
Patio Tolvas</i>, lloc per fer performances i finalment un bar de 200 m2.
Immediatament fa pensar el la Nau Ivanov o la Bostick de Barcelona, però en
plan bèstia, o sigui Buenos Aires.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Franco Midú és un diretor
teatral que fa mig any va venir amb la seva companyia a fer un #dillunskabrota
memorable al jardí de casa. Viu a Buenos Aires i ens hem vist, i ahir ens va
portar al Konex a veure una mena de preformance.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><i><span style="font-size: 14pt;">Chin gu</span></i><span style="font-size: 14pt;"> és
el títol, i és un viatge del tercer món al primer. Als espectadors se’ns marca
amb un segell a la mà i se’ns classifica com a bestiar per portar-nos a un país
il·legalment. Els mafiosos que ens manen estan molt ben caracteritzats: alguna
cicatriu, cadenes al coll i molt mal rotllo. Poca llum, molt de soroll metl·lic
i lots enfocant-nos a la cara directament. Alguns parlen el que sona com a una
llengua eslava i els altres com a xinès. La veritat és que feien força por.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Una vegada classificats i
separats per grups segons el nostre destí, ens fan entrar en un contenidor
metàl·lic, tanquen la porta i ens quedem a les fosques. Aquí, tot i saber que
és una performance, et sents angoixat només de pensar que això que fem per gust
i pagant una entrada, hi ha milers de persones que ho passen realment,
amuntegats, atemorits, lluny dels seus familiars com en els vaixells negrers
del segle XVIII, però al XXI.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La funció continua, anant i
venint pel immens magatzem i ens fan passar de tot, amagant-nos, fugint… fins
que al final, una hora i mitja després amb gran parafernàlia de sirenes i focos
apareix la policia i ens allibera. Fem cap tots al pati i allí apareixen “els
dolents” per rebre els nostres aplaudiments. Vint actors, poca broma i una
experiència molt gratificant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Quan sortiem del complex per
anar a sopar amb els nostres amics <i>porteños</i>, ja estaven entrant uns
músics, doncs al cap de mitja hora hi havia un concert. Realment sembla que
aquesta ciutat no dorm mai.</span></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-23601317511777026882020-02-24T15:11:00.001+01:002020-02-24T15:11:45.187+01:00SER SIN ORILLAS/ENSAYO SOBRE OFELIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPcJIK7-EeMQXbjU5ZAAK_fgSxxoYVWDreVoHcn8MhUs5dhXzDn0lGdvRTnky8byJ-DN-p8bK7K9-m5RqC8dp7n-iHQ2aw3WAjFvE7CsWmR08uI_qo0RkBvMayyFRq9-9aMvmOQQfYpLNL/s1600/ser-sin-orillasa1c9692e79.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="959" data-original-width="1200" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPcJIK7-EeMQXbjU5ZAAK_fgSxxoYVWDreVoHcn8MhUs5dhXzDn0lGdvRTnky8byJ-DN-p8bK7K9-m5RqC8dp7n-iHQ2aw3WAjFvE7CsWmR08uI_qo0RkBvMayyFRq9-9aMvmOQQfYpLNL/s320/ser-sin-orillasa1c9692e79.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>SER SIN ORILLAS/ENSAYO SOBRE OFELIA</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al Teatro Timbre 4 de Buenos Aires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Macarena Trigo és una noia
espanyola resident a Buenos Aires. És poetesa, directora de teatre, dramaturga i docent. S’ha format amb grans mestres com Mauricio Kartun i Claudio
Tolcachir, entre altres. És l’autora de <i>Ser Sin Orillas/Ensayo Sobre Ofelia</i>
que aquests dies està en cartellera al teatre <i>Timbre 4</i> de Buenos Aires.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">L’obra arrenca amb una noia
que ens mostra la pintura de Millais que ens descriu Ofelia cantant mentre
flota en un riu just abans que s’ofegui (acte IV escena VII en el discurs de la
reina Gertrudis de Hamlet de Shakespeare). Els espectadors veiem una llum a la
paret, però no la pintura; ens l’hem d’imaginar. La noia està una mica
desmarxada, fora de sí. Va molt accelerada i se’n va d’una cosa a l’altra.
Comença a donar voltes sobre la frase que li ha dit Hamlet i la repeteix
obsessivament: Ves a un convent!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Estem davant d’una dona
enamorada, però el seu amor no solament no li fa cas, sinó que la desprecia. La
noia s’està tornant, o potser ja s’ha tornat, boja. Crida, es desespera, es
lamenta, torna a la frase ofensiva: Ves a un convent, ves a un convent…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Hi ha un moment en que la
noia bressa un tros de roba com si fos una criatura, però Ofèlia no tenia
fills. Un desig? Una il-lusió<span lang="CA">? Realment la pobra noia ha embogit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">La peça és difícil, per l’espectador
i per la intèrpret, l’actriu Inda Lavalle, defensa la peça en la més absoulta
solitud, però amb una força que t’arrosega i et fa semblar que la seva bogeria
és teva. Una molt bona interpretació que exigeix un gran esforç físic. Acaba
suada i desmuntada físicament. Gran tanda d’aplaudiments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">A <i>Timbre 4</i> es fa molt
tipus de teatre, però em sembla que avui hem vist una mostra genuina del que s’hi
fa: teatre difícil, independent i valent. Ha valgut la pena i segur que hi
tornarem.</span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-59233277850223697972020-02-24T05:25:00.001+01:002020-02-24T05:25:05.285+01:00TIMBRE 4<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiePEURDO4vP1uVm4TY5Gulshm4fbDoavs7uW_Jdd8jI9uP3MIjhBleg97z4L58NsitKOUnY863iBR25I1obHmXCBfh12zoS5uBGGlsva7O6UPeCRSLI_FIPG1IqnTnG7oBez03_f3hTFe-/s1600/Timbre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="656" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiePEURDO4vP1uVm4TY5Gulshm4fbDoavs7uW_Jdd8jI9uP3MIjhBleg97z4L58NsitKOUnY863iBR25I1obHmXCBfh12zoS5uBGGlsva7O6UPeCRSLI_FIPG1IqnTnG7oBez03_f3hTFe-/s320/Timbre.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>TIMBRE 4</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(Opinió)</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_11"
o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:436.05pt;margin-top:-44.6pt;width:4.8pt;height:3.5pt;z-index:251659264;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordsize="118,72" filled="f"
strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AGwdAhgQARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkLOAkA/v8DAAAAAAAKOgyF6Y61
qpsplgIMwIXjzofSLkSONMCH8Zv3hl/8BX/A/8F/wP7P0+n/Pf+Br8AKABEgMDs8ksfq1QH=
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="mso-ignore: vglayout; position: relative; z-index: 251659264;"><span style="height: 25px; left: 0px; left: 1184px; position: absolute; top: -112px; width: 29px;"><img height="13" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_11" width="15" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: large;"><i>Timbre
4</i> és sinònim de qualitat dins el món de la faràndula.<span lang="CA"> L’aventura que
va començar fa uns anys Claudio Tolcachir en el local que era casa seva a la capital federal d’Argentina, ha esdevingut un punt de
referència mundial.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">El teatre està a Boedo, un barri proletari
del sud de <i>Buenos Aires,</i> o sigui que no espereu cap glamour, i les
diferents sales del <i>Timbre 4</i> són allò que en diem “cutres” amb ganes.
Això sí, tenen un toc d’autenticitat indiscutible. Per exemple, en una
habitació que fa de sala d’espera hi ha unes cadires i butaques on els
espectadors esperem a ser cridats; doncs no hi ha dos seients iguals. Sembla
que tot s’hagi recollit en un centre Reto a la Esperanza.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><span lang="CA">Timbre 4</span></i><span lang="CA"> és avui un
teatre, és escola de teatre, lloc de reunió i debat per a qualseol activitat
teatral. Com he dit abans és un punt de referència, i pel visitant aficionat al
teatre és parada obligatòria. A més té habitualment té una cartellera d’allò més
atractiva.</span></span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-44789789649565643282020-02-22T14:35:00.001+01:002020-02-22T14:35:49.495+01:00TERRENAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhERz5GHdUEqqSXJSqaKDMXpdRdLK7vDmQieX_9aMZmjAokMAVARCyoDICJ8A4Eaa0759_zHieD7yVWeN_FXfVl0daNv0jUryJbVPlwMiivDoBt7Fa-iyrPZqI9YbyC9F_PqS7vz1zw5-Tr/s1600/Terrenal.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhERz5GHdUEqqSXJSqaKDMXpdRdLK7vDmQieX_9aMZmjAokMAVARCyoDICJ8A4Eaa0759_zHieD7yVWeN_FXfVl0daNv0jUryJbVPlwMiivDoBt7Fa-iyrPZqI9YbyC9F_PqS7vz1zw5-Tr/s320/Terrenal.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u><i>TERRENAL</i></u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al teatrre Caras y Caretas 2037 de Buenos Aires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_3"
o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:337.95pt;margin-top:-44.35pt;width:1.7pt;height:2.25pt;z-index:251660288;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1" coordsize="11,28"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AHQdAggIARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkjMgqBx///D4DH//8PMwqBx///
D4DH//8POAkA/v8DAAAAAAAKKgeEho11pMCDeBc7jmCH8ZP3hk/8A//T/8l/2X/GfgoAESCQj5v/
LunVAe==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="mso-ignore: vglayout; position: relative; z-index: 251660288;"><span style="height: 22px; left: 0px; left: 923px; position: absolute; top: -112px; width: 20px;"><img height="11" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_3" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Abans de marxar a
Buenos Aires una persona em va recomanar que busqués alguna obra de Mauricio Kartun.
Així ho he fet i just avui al teatre 2037 Caras y Caretas s’ha re-estrenat la
seva obra TERRENAL que ja va per la setena temporada a la cartellera de la capital
argentina.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquest teatre està en un espaia cultural.
El president Macri tot i els ingents esforços per carregar-se la cultura del
país no se n’ha sortit; els ha donat molt pel sac, però no se n’ha sortit.
Aquesta és una sala de mida mitjana (menys de 400 butaques) amb una acústica
envejable. Ho dic perquè al ser nit d’estrena vaig tenir d’anar al primer pis.
Doncs ni mitja paraula perduda, i mira que els argentins són ràpids i
reconsagrats parlant, i jo estic bastant sord.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">TERRENAL porta com a subtítol <i>Pequeño
Misterio Ácrata</i> i ens explica (a la seva manera) la vida des del principi,
del principi del tot, vaja des dels fills d’Adam i Eva, o sigui Caím i Abel, i
aclareix que mentre Abel era un home tranquil que es dedicava a pasturar els
seus ramats, Caím només pensava en fer-se ric i per això es va inventar llaurar
la terra (cultivava pebrots). El dia que van fer una ofrena a Déu i el creador
va preferir l’obsequi d’Abel, Caím es va posar com una moto i va pelar al seu
germà, directament. És veu que era un paio que no estava d’hòsties i tenia el caràcter
una mica atapeït.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Bé, la història no és nova i amb certes
variants la coneixem. El que és impactant és la manera d’explicar-la, en clau <i>clown</i>,
però uns <i>clowns</i> ben especials, vestits amb trajos negres i barret, i a
mitja obra apareix un nou personatge a qui anomenen <i>papito</i> i que és Déu.
Es sorprenen perquè feia vint anys que no es veien, pràcticament des de la creació,
i els adverteix que s’havia descuidat de cobrar-los el lloguer del paradís!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Però passen més coses. Déu i Abel se’n van
de farra i Abel no sabem com (però ho suposem) deixa una noia prenyada abans
que Caím el mati. Aquí <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>m’aturo perquè
com podeu suposar la història és llarga, i pertany a un tipus de mal
classificar, però m’atreveixo a dir que a Barcelona encaixaria perfectament.
Teatre molt ben dirigit pel propi Kartum que avui ha sortit a saludar al ser
dia d’estrena visiblement emocionat. El públic ha aplaudit fervosorsament.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Un teatre curiós aquest d’avui, exagerat,
a voltes cridat, de vegades es queda aturat i només fan cares, però l’expressivitat,
facin el que facin els actors és inesgotable. Segon dia de bon teatre. Anem bé.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-15486212765017054952020-02-21T14:14:00.003+01:002020-02-21T14:14:59.596+01:00LA VERDAD<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSR2jq62804dyqZEtX6cGsd4m95g2y2sAJh71nT0ttrcd2x5RoWua1x1b5rzyk6ty46MbFl9X83yYFHKM4hUKD4H_ftcYDlwdEKlfxxJxJlmgFgZdTNKPvRfhZdzMFbC3k3hmBQmb50f2a/s1600/LA-VERDAD.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="481" data-original-width="723" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSR2jq62804dyqZEtX6cGsd4m95g2y2sAJh71nT0ttrcd2x5RoWua1x1b5rzyk6ty46MbFl9X83yYFHKM4hUKD4H_ftcYDlwdEKlfxxJxJlmgFgZdTNKPvRfhZdzMFbC3k3hmBQmb50f2a/s320/LA-VERDAD.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>LA VERDAD</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al Paseo Plaza de Buenos Aires)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_2"
o:spid="_x0000_s1027" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:143.8pt;margin-top:63.3pt;width:2.05pt;height:2.2pt;z-index:251660288;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin=",1" coordsize="23,29"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AG4dAgYGARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkjMgqBx///D4DH//8PMwqBx///
D4DH//8POAkA/v8DAAAAAAAKJAWDdOPCQITwB4h3RkCH737ov+O/5f/ifwoAESCwhQqTbOjVAe==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 20px; left: 0px; margin-left: 406px; margin-top: 176px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 19px; z-index: 251660288;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_2" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Un amic meu que ha vist
molt de teatre argentí, en bona part a Buenos Aires, que diu que a la gent de
la faràndula argentina se’ls ha de donar de menjar apart. Avui, per primera
vegada ho he pogut comprovar en la seva pròpia salsa: Buenos Aires, primera
nit, primera obra i ja un notable alt, per la peça i pel teatre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_11"
o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:229.9pt;margin-top:8.4pt;width:1.85pt;height:1.65pt;z-index:251661312;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1,1" coordsize="14,7"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AHcdAgYGARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkjMgqBx///D4DH//8PMwqBx///
D4DH//8POAkA/v8DAAAAAAAKLQuD6eTyA5QAgpnQOdCH8Tv3hF/779wH/A/4/7X/lP59fgoAESAg
iEWjbejVAe==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 20px; left: 0px; margin-left: 635px; margin-top: 205px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 20px; z-index: 251661312;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_11" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><i><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">La Verdad</span></i><span lang="CA" style="font-size: 14pt;"> és l’obra d’un
francès d’èxit: Florian Zeller que no és cap desconegut pels barcelonins. L’any
2016 vam veure <i>El Padre</i> al Romea, obra al meu entendre espatllada per la
seva producció madrilenya.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">En aquesta el director Ciro Zorzoli li ha
imprès un ritme endimoniat que li ha anat com a anell al dit a la comèdia
desmarxada, una obra d’embolics matrimonials: dues parelles d’amics que s’estan
foten el salt els uns amb els altres, i en que un dels homes troba immoral que
el seu millor amic que resulta que sabia que s’estava beneficiant a la seva
parella, no li hagués dit. Ho troba una traïció incomprensible. “D’acord que
ell es follava a la dona de l’amic, però saber-ho i no dir res...”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La gràcia de l’obra és que l’embolic està
molt ben construït, pràcticament no hi ha fissures i els quatre actors són
excel·lents, convincents i pallassos quan la bona marxa de l’obra ho demana.
Per altra banda l’escenografia és realment bona. En un moment i a base de
baixar elements del sostre i moure mobiliari a base de carrils per damunt l’escenari,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens en anem d’una cambra d’hotel on la
primera parella fa l’amor desaforadament, al despatx d’un dels protagonistes, a
la pista de tenis d’un club, a la consulta d’una de les dones infidels que és
dentista... i em deixo la meitat de les situacions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La il·luminació molt adequada a cada
ambient i vestuari i música (ambiental) molt ben col·locades, cosa que fa un
conjunt notable en una comedieta d’embolics. També diré que una part dels gags,
el que es refereixen a temes locals, ni els vaig pescar, però no eren
rellevants pel seguiment de l’obra. Quan els <i>porteños</i> s’expressen a les
velocitats supersòniques que els són comuns, no és fàcil plegar-ho tot. Potser
d’aquí a quinze dies, quan m’hi hagi acostumat afinaré més.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El Teatre <i>Paseo La Plaza</i> forma part
d’un recinte situat a l’avinguda <i>Corrientes</i> (aquella del <i>348 segundo
piso ascensor</i>) del tango <i>A Media Luz</i> de Gardel. Un lloc meravellós
amb més d’un teatre, sales de música, restaurants on a la sortida de
l’espectacle pots sopar o prendre una copa... El teatre d’una mida mitjana, amb
un pati de butaques amb una inclinació perfecte que proporciona una visió
excel·lent des de qualsevol butaca... que més es pot demanar?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Doncs sí, quan tornes caminant cap a
l’hotel vas veient que en aquell carrer no es dorm mai. Tan li fot l’hora que
sigui de la nit, els restaurants estan plens, els locals de tango encara
t’atreuen i una cosa que ès al·lucinant: les llibreries estan obertes i plenes
de gent. Deu ser cert que Buenos Aires és una capital cultural de primer ordre.
Enveja, sana enveja,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tot i així, pot ser un miratge de la
primera nit. Espero que no sigui així i que l’enamorament inicial continuï. Ah,
i encara no he explicat la conversa que he mantingut amb el responsable del
Café Tortoni. Us podeu imaginar la plàtica de dos xerraires com un argentí i
jo? Comencem bé!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Q<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_2"
o:spid="_x0000_s1027" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:143.8pt;margin-top:63.3pt;width:2.05pt;height:2.2pt;z-index:251660288;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin=",1" coordsize="23,29"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AG4dAgYGARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkjMgqBx///D4DH//8PMwqBx///
D4DH//8POAkA/v8DAAAAAAAKJAWDdOPCQITwB4h3RkCH737ov+O/5f/ifwoAESCwhQqTbOjVAe==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 20px; left: 0px; margin-left: 406px; margin-top: 176px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 19px; z-index: 251660288;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_2" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tinc un amic que ha vist
molt de teatre argentí, especialment a Buenos Aires, que diu que a la gent de
la faràndula argentina se’ls ha de donar de menjar apart. Avui, per primera
vegada ho he pogut comprovar en la seva pròpia salsa: Buenos Aires, primera
nit, primera obra i ja un notable alt, per la peça i pel teatre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:rect id="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_11"
o:spid="_x0000_s1026" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:229.9pt;margin-top:8.4pt;width:1.85pt;height:1.65pt;z-index:251661312;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text' coordorigin="1,1" coordsize="14,7"
filled="f" strokeweight=".5mm">
<v:stroke endcap="round"/>
<v:path shadowok="f" o:extrusionok="f" fillok="f" insetpenok="f"/>
<o:lock v:ext="edit" rotation="t" aspectratio="t" verticies="t" text="t"
shapetype="t"/>
<o:ink i="AHcdAgYGARBYz1SK5pfFT48G+LrS4ZsiAwZIEEUyRjIFAzgLZBkjMgqBx///D4DH//8PMwqBx///
D4DH//8POAkA/v8DAAAAAAAKLQuD6eTyA5QAgpnQOdCH8Tv3hF/779wH/A/4/7X/lP59fgoAESAg
iEWjbejVAe==
" annotation="t"/>
</v:rect><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 20px; left: 0px; margin-left: 635px; margin-top: 205px; mso-ignore: vglayout; position: absolute; width: 20px; z-index: 251661312;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img height="10" src="file:///C:/Users/Surface/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.png" v:shapes="Entrada_x0020_de_x0020_lápiz_x0020_11" width="10" /></span></span><!--[endif]--><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><i><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">La Verdad</span></i><span lang="CA" style="font-size: 14pt;"> és l’obra d’un
francès d’èxit: Florian Zeller que no és cap desconegut pels barcelonins. L’any
2016 vam veure <i>El Padre</i> al Romea, obra al meu entendre espatllada per la
seva producció madrilenya.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">En aquesta el director Ciro Zorzoli li ha
imprès un ritme endimoniat que li ha anat com a anell al dit a la comèdia
desmarxada, una obra d’embolics matrimonials: dues parelles d’amics que s’estan
foten el salt els uns amb els altres, i en que un dels homes troba immoral que
el seu millor amic que resulta que sabia que s’estava beneficiant a la seva
parella, no li hagués dit. Ho troba una traïció incomprensible. “D’acord que
ell es follava a la dona de l’amic, però saber-ho i no dir res...”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La gràcia de l’obra és que l’embolic està
molt ben construït, pràcticament no hi ha fissures i els quatre actors són
excel·lents, convincents i pallassos quan la bona marxa de l’obra ho demana.
Per altra banda l’escenografia és realment bona. En un moment i a base de
baixar elements del sostre i moure mobiliari a base de carrils per damunt l’escenari,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens en anem d’una cambra d’hotel on la
primera parella fa l’amor desaforadament, al despatx d’un dels protagonistes, a
la pista de tenis d’un club, a la consulta d’una de les dones infidels que és
dentista... i em deixo la meitat de les situacions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La il·luminació molt adequada a cada
ambient i vestuari i música (ambiental) molt ben col·locades, cosa que fa un
conjunt notable en una comedieta d’embolics. També diré que una part dels gags,
el que es refereixen a temes locals, ni els vaig pescar, però no eren
rellevants pel seguiment de l’obra. Quan els <i>porteños</i> s’expressen a les
velocitats supersòniques que els són comuns, no és fàcil plegar-ho tot. Potser
d’aquí a quinze dies, quan m’hi hagi acostumat afinaré més.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El Teatre <i>Paseo La Plaza</i> forma part
d’un recinte situat a l’avinguda <i>Corrientes</i> (aquella del <i>348 segundo
piso ascensor</i>) del tango <i>A Media Luz</i> de Gardel. Un lloc meravellós
amb més d’un teatre, sales de música, restaurants on a la sortida de
l’espectacle pots sopar o prendre una copa... El teatre d’una mida mitjana, amb
un pati de butaques amb una inclinació perfecte que proporciona una visió
excel·lent des de qualsevol butaca... que més es pot demanar?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Doncs sí, quan tornes caminant cap a
l’hotel vas veient que en aquell carrer no es dorm mai. Tan li fot l’hora que
sigui de la nit, els restaurants estan plens, els locals de tango encara
t’atreuen i una cosa que ès al·lucinant: les llibreries estan obertes i plenes
de gent. Deu ser cert que Buenos Aires és una capital cultural de primer ordre.
Enveja, sana enveja,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tot i així, pot ser un miratge de la
primera nit. Espero que no sigui així i que l’enamorament inicial continuï. Ah,
i encara no he explicat la conversa que he mantingut amb el responsable del
Café Tortoni. Us podeu imaginar la plàtica de dos xerraires com un argentí i
jo? Comencem bé!</span></span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-65821018248441197792020-02-17T02:00:00.000+01:002020-02-17T02:00:29.534+01:00JUSTÍCIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2iMhUyksiEKoBs-1I50tGhpLlIir0K_ScK7L5vRVVVGCk3zn3vhxGLd_pmSeb0_Jfckk3CZ7uMs-00JGbjj38mXWe8ubjoOwTi2Or3relOIWNv1xWPbQsJnZ2614Hao2bDRWEZb3omaDM/s1600/Just%25C3%25ADcia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="603" data-original-width="1058" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2iMhUyksiEKoBs-1I50tGhpLlIir0K_ScK7L5vRVVVGCk3zn3vhxGLd_pmSeb0_Jfckk3CZ7uMs-00JGbjj38mXWe8ubjoOwTi2Or3relOIWNv1xWPbQsJnZ2614Hao2bDRWEZb3omaDM/s320/Just%25C3%25ADcia.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u>JUSTÍCIA</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al TNC)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Penso que Guillem Clua ha estat
molt ambiciós amb la seva obra “Justícia”. Ha agafat vuitanta anys, em sembla, de
la història de Catalunya i ha escrit una peça entre Vida Privada de Sagarra i
Àngels a Amèria de Krushner, passant pel franquisme i una mena de biografia de
Convergència Democràtica de Catalunya, tot amb una durada de quasi tres hores,
en part per culpa de l’escenografia. Intentaré explicar-me.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> A partir d’una festa homenatge,
missa inclosa, a un jutge que es retira, un home rellevant, s’engega una mena
de màquina del temps amb anades endavant i enrere, on surten tota mena de
problemes, d’ell i de tota la família. Deu actors fan vint-i-dos papers, amb
una estructura molt atractiva, però tremendament complicada, tan, que de
vegades no saps exactament on ets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> En el programa de mà diu, entre
altres coses, que Justícia “posa en primer pla el tema de la identitat. Qui
som? Com som? Perquè som així? D’on som?”. Com deia l’acudit de l’Eugenio: <i>que
hay alguien más</i>? Sí, quasi sempre va d’això. Penso que Clua ha volgut posar
tantes coses en una sola obra que en alguns moments ha perdut el nord. No m’ha
agradat que fes tantes piruetes perquè la trama, amb tants fronts, lligués.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Tot i així, vull dir que els deu
actors s’han entregat al màxim i han fet molt bé els seus papers sota la
direcció de Josep Maria Mestres, que penso que ha fet el que ha pogut, amb bon
ofici, però la desmesura ja li venia en la dramatúrgia. La peça venia interpretada
per primeres espases, a excepció (per a mi) d’una noia molt joveneta, Katrin
Vankova, que en molts moments ha robat la funció als companys. Estarem atents a
aquest nom. Pesonalment penso que el paper menys lluït li ha tocat al Josep
Maria Pou. Massa esgarips, massa sentir veus, massa intentar tocar la fibra
abusant de la situació d’un home vell que (al final) ja està en una pendent
sense retorn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> L’escenografia de Paco Azorin
també m’ha semblat desmesurada, especialment perquè a l’entreacte per mor de
fer un canvi radical de decorat ens han engaltat una aturada de mitja hora
llarga. No calia. Ho haurien de pogut resoldre de manera més senzilla (i
segurament barata) sense tocar-nos allò que no sona. Molta gent no sabia com
posar-s’hi; aquell “descans” (abans se’n deia així) més aviat va ser una “fatiga”
i no s’acabava mai; a mi em va trencar la peça pel mig.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Acabo; la que hauria pogut ser
una peça potent, forta, una mena d’Agost, per citar-ne una altra d’important,
per a mi s’ha quedat en una mena de repàs, un menú de tast amb molts plats,
sense un de principal com podria ser un estofat de cua de bou, d’aquells que
demanen un vi, com a mínim, d’anyada... i sucar-hi pa, molt de pa.</span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-76486009661929176722020-02-15T02:39:00.002+01:002020-02-15T02:39:31.682+01:00EL FOYER DEL LICEU<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLVOaUKxE_UM20gIKV3dHYGFBLRshdEZcHCXmMGAgTy833E8Xdf4tVeSgzSMrif11sYT8GG9mWD0QMhy02OUZqDfv9ogRxLmRQCAIA96Bk87LSpSAbXMS6kUH_zKkwDv70xuX94RZU5EGg/s1600/LICEU.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLVOaUKxE_UM20gIKV3dHYGFBLRshdEZcHCXmMGAgTy833E8Xdf4tVeSgzSMrif11sYT8GG9mWD0QMhy02OUZqDfv9ogRxLmRQCAIA96Bk87LSpSAbXMS6kUH_zKkwDv70xuX94RZU5EGg/s1600/LICEU.png" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u>EL FOYER DEL LICEU</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(Opinió)</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Volia fer la ressenya de l’òpera
de cambra Diàlegs de Tirant e Carmesina, però abans vull fer una reflexió sobre
el local on s’ha fet la representació: el Gran Teatre del Liceu; bé, el <i>Foyer</i>,
allà on els habituals es prenen una copa abans i durant els entreactes de les
representacions, o alguns espectadors escolten les explicacions que es dona
algun expert just abans d’aixecar el teló.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> El <i>Foyer</i> com a bar és
correcte; n’he vist de més acollidors, però també de més acollonidors (en el
sentit de que fan por). Com a lloc on
donar conferències és absolutament millorable, doncs mentre el conferenciant (habitualment
penso que ho fan molt bé) ens il·lustra s’han d’escoltar sorolls de bar remors
de culleretes contra platets, on només hi falta la remor de fitxes de dominó
damunt una taula de marbre o algú que canti “les quaranta”. Com a local on
representar obres de cambra és impresentable. No té cap qualitat com a sala de
teatre. Cadires incòmodes per aguantar una òpera, terra absolutament pla; a
partir de la tercera fila desitjaries decapitar els espectadors de les files
anteriors...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> I jo em pregunto ¿un teatre
modern com és el Liceu, pràcticament del segle XXI, després de la reconstrucció
no hauria de tenir una sala “petita” en condicions com la del Petit Palau per
fer-hi representacions de petit format?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Soc dels que penso que la
reconstrucció del Liceu va ser un absolut despropòsit. Mantenir l’antiga
estructura en ferradura que condemna a una pila de butaques a no veure res:
sense visió vol dir no veure “una merda”, em va semblar un disbarat. Es podien
emmirallar en el Barbican de Londres, teatre gran on no hi ha ni una butaca
“per pobres”. Tècnicament el Liceu és uns teatre molt ben equipat, on es poden
programar diferents òperes gràcies a un sistema d’ascensors complicat... però a
l’espectador el que l’interessa és “veure” la obra perquè, no ens oblidem de
que una òpera és teatre, no un concert on anem a “escoltar”; a la òpera hi anem
a “veure” amb tots els sentits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Em centro perquè reconec que me
n’he anat d’una cosa a l’altra. Conclouré dient que alguns hauríem agraït molt
anar sa l’Espai Lliure de Montjuic (per exemple) a veure aquest Tirant. Una
mica menys de dues-centes butaques còmodes, bones condicions, grada ben
escalonada. Forma part de l’equipament cultural de la ciutat, és tan o més
estimat que el Liceu...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Callo perquè començaria a dir
disbarats...</span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-5129231244501418342020-02-11T02:25:00.001+01:002020-02-11T02:25:09.695+01:00AQUEST PAÍS NODESCOBERT...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE842Zp-HR11rUpbhaD50IoyytQakw7t3gHV1IXiALih2or5y1RCS0rgEvQ8FKSpR62V8fg0uJFdNSXCvwdr9k_v-UXjmynx_hT_pvh5_PFGR0vtXFkhxcwwtvMf2T4Hn3HeNriCtnfx_k/s1600/Aquest.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="1200" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE842Zp-HR11rUpbhaD50IoyytQakw7t3gHV1IXiALih2or5y1RCS0rgEvQ8FKSpR62V8fg0uJFdNSXCvwdr9k_v-UXjmynx_hT_pvh5_PFGR0vtXFkhxcwwtvMf2T4Hn3HeNriCtnfx_k/s320/Aquest.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u>AQUEST PAÍS NO DESCOBERT QUE NO DEIXA TORNAR DE LES SEVES FRONTERES CAP DELS SEUS VIATGERS</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(a la Beckett)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Jo no soc massa de teatre testimonial o com en vulgueu dir. Soc de text, des dels autors del Segle d’Or, Shakespeare, Goldoni, Molière i tota una llarga llista de contemporanis. M’agrada que m’expliquin històries, que me les expliquin bé i m’agrada creure-me-les.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Per això, quan vaig llegir que a la Beckett farien “Aquest País No Descobert...”, malgrat que la llarga frase és del meu admirat Shakespeare, vaig decidir que no l’aniria a veure, però fa més de cinquanta anys que visc en parella i la meva dona em va dir que li feia gràcia veure-la, o sigui que cap al Poble Nou. Les vegades que ella m’ha acompanyat a veure coses que li feien una gràcia relativa...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Ara continuo dient que el teatre testimonial no és el meu, però reconec que la peça està molt bé, que entra bé i és entranyable; està ben muntada i ben interpretada. Alguna queixa? Doncs jo l’hauria retallat una mica, especialment el vídeo del metge —molt bé, però llarg—, però els que em coneixen saben que són una mica com aquell personatge del Tim Burton, <i>Eduardo Manostijeras</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> El cas que ens planteja “l’experiment” me’l puc imaginar, només això, perquè el meu pare va morir molt feliç, de vell, als 95 anys; allò que en diem “on s’ha de signar”? En canvi el tema del càncer de pulmó el domino perquè en vaig tenir un fa vint i escaig d’anys —un moment en que quasi se’n morien tots—, amb la distinció de que jo me’n vaig sortir. Les vegades que m’he sentit dir allò de “la mala herba... Explico tot això perquè penso que la meva manera de veure l’obra podia estar condicionada, segurament ho va estar, per aquests dos fets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Anant a l’obra, penso que l’Àlex Rigola va ser murri en el plantejament; ja fa temps que va demostrar que es coneix l’ofici. El fet de posar a la filla, la filla de veritat davant del pare (fictici, perquè l’autèntic va morir de la malaltia) li ha donat a l’obra un to entre entranyable i veraç. L’Alba Pujol està perfecte, molt continguda, i en pocs moments s’emociona i li aflora alguna llàgrima, instants que crec que ens va passar a tots els espectadors. El Pep Cruz, molt solvent en el paper de pare. L’aspecte, l’edat i aquella veu que té el fan un personatge sòlid. Mai em cansaré de dir que el càsting és molt important. O sigui que molt bé!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Nit de sorpresa per a mi, agraïment a la meva parella per “fer-m’hi” anar i tot rematat sopant al restaurant de la Beckett, un lloc magnífic on acabar la nit, els que ja som grans i no busquem més coses. No és Ca l’Isidre del carrer de Les Flors, però ho fan molt bé dins el seu nivell, i també tenen un personal amable, atent i ràpid. Dona gust ser ben atès i amb un somriure als llavis. I a sobre et trobes amb els actors i els hi pots dir el que penses de l’obra. Digueu-me que tinc gustos senzills, però jo així, soc feliç.</span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-74985037328456115982020-02-03T19:27:00.001+01:002020-02-03T19:27:36.339+01:00UNCUT GEMS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQEhD_JltELrYcax-HhtoGuK0t57lf5w8weU3pLS7YDxgZ2fuAd9BLwru_bS2RcgLvW5bfCaBMiJZaq9QID0qZatSUpAP97meJOhVmo76IJD0_JKtHXu6bFJ5DKN7h4aIN2vU13Z27rn5/s1600/Uncut.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="867" data-original-width="1300" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQEhD_JltELrYcax-HhtoGuK0t57lf5w8weU3pLS7YDxgZ2fuAd9BLwru_bS2RcgLvW5bfCaBMiJZaq9QID0qZatSUpAP97meJOhVmo76IJD0_JKtHXu6bFJ5DKN7h4aIN2vU13Z27rn5/s320/Uncut.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>UNCUT GEMS</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Peli dels germans Safdie</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Ahir vaig veure <i>Uncut Gems</i>,
traduïda al castellà com a <i>Diamantes En Bruto</i>, un thriller desbocat
d’aquells que no donen treva l’espectador. Acabes desmanegat a causa del ritme
que els germans Safdie han imposat a tot el film sense donar ni un minut de
descans, ni a actors ni a espectadors. He estat a punt d’aturar el reproductor
més d’una vegada per descansar i agafar alè.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Quan vaig llegir la primera
crítica vaig pensar que ja s’ho farien, que amb Adam Sandler de protagonista a
mi no m’hi trobarien, però a continuació vaig començar a senti<i>r elogis i em
vaig dir “perquè no?”. Doncs em trec el barret. Sandler continua fent un paper
d’entre idiota i irresponsable, per</i>ò el broda. Aquí acabo la ressenya, us
recomano que no us la perdeu, però del què vull parlar és d’una altra cosa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> La vull comparar amb <i>The Irisman</i>, una</span><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> pel·li del mateix 2019, una història també de gent
impresentable i molt elogiada per la crítica. A mi no em va agradar, se’m va
fer pesada, i després de veure <i>Diamantes</i></span><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">... sé perquè.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> L’Irlandès de Scorsese és una
pel·lícula antiquada; no és que el temps li hagi fet mal, està caducada
d’origen. El que hauria hagut de ser un valor,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el trio de primeres espases protagonistes és un llast que el director no
ha pogut superar. Robert de Niro fen de Robert de Niro, Al Pacino fent de Al
Pacino i Joe Pesci fent de Joe Pesci, m’ha transportat a una peli de gàngsters
dels anys 80. <i>Dejà vu</i>. Per acabar-ho d’espatllar el que li va passar al
Jimmy Hoffa és més vell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i poc
interessant (per a mi) que l’anar a peu. Per acabar-ho d’espatllar tot el que
passa és d’allò més previsible. Només veient les cares dels tres actors ja saps
que passarà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> En canvi en l’obra dels germans
Safdie tot és tan fora de mida que, com ja he dit, no tens ni un minut de repòs.
Tot és nou i a cada moment et sorprenen. Ja ho va dir Jesucrist (em sembla): <i>o
renovarse o morir</i>. El que no tinc clar si ho va dir en castellà, però
suposo que sí per allò que diuen els de l’altiplà: <i>hábleme en cristiano!<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> En fi. Ves per on començant a
parlar d’una peli me’n he anat a una altra, però els que som dispersos ja ho
tenim això.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"> Q</span><o:p></o:p></span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-10833375341394119652020-01-30T19:41:00.001+01:002020-01-30T19:41:42.471+01:00UNA MUSETTA SENSE CALCES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMMygX_VYK_pLV0R6UN6yhpMz-0m1J1PODoK7ZlHrsnPFnFEzDnRevgx0rG2pEd6-dF1YmCFcWBNGTxhUGtxdzCJVq4F7jDN2Z8Wx9_y62yffNKBFQkWjcc_Kp-nCb7fHkKaA68BsiLhx/s1600/boh%25C3%25A8me.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMMygX_VYK_pLV0R6UN6yhpMz-0m1J1PODoK7ZlHrsnPFnFEzDnRevgx0rG2pEd6-dF1YmCFcWBNGTxhUGtxdzCJVq4F7jDN2Z8Wx9_y62yffNKBFQkWjcc_Kp-nCb7fHkKaA68BsiLhx/s320/boh%25C3%25A8me.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u>UNA MUSETTA SENSE CALCES</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(La Bohème al ROH via cine Ateneu)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ahir vaig anar a la <i>Royal Opera House</i> de
Londres a veure <i>La Bohème</i> de Giacomo Puccini, Giuseppe Giacosa i Luigi
Illica. Bé, hi vaig anar via Cinema Ateneu d’Igualada que està connectat a la
xarxa que en fa les retransmissions en directe el dia de l’estrena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Des de que tenim aquesta possibilitat és una
meravella. D’acord que no és el mateix que anar-hi presencialment amb una bona
localitat, però la relació cost–satisfacció és insuperable. A més mitja hora
abans de començar i durant l’entreacte et donen un seguit d’explicacions
semblants a les que fan al Liceu al <i>Foyer</i> abans de l’obra. Per 15€ —13€
els socis, sempre s’ha de ser soci d’un Ateneu— no es pot demanar més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ara, quedi clar que ningú et garanteix que l’obra
t’agradi. Ells només filmen amb excel·lència el que passa damunt l’escenari.
Dit això anem a La Bohème d’avui i el perquè aquest títol a la meva entrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">En la meva modesta opinió, penso que <i>La Bohème</i>
és una peça teatral amb un fil argumental bastant prim, però també diré que les
òperes acostumen a ser-ho. L’obra comença presentant-nos els quatre companys
bohemis fotuts de fred la nit de Nadal a Paris i sense res per a menjar. Mentre
tres se’n van al carrer es queda Rodolfo sol a l’apartament (una golfa) per
acabar un article que està escrivint i truquen a la porta. Hi ha una noieta
molt jove que no te mistos per encendre l’espelma; és Mimí, i en un plis plas
s’enamoren bojament., no passa ni un minut. Sembla que el romanticisme és així.
Ho dic perquè el Giacosa i l’illica s’hi hauríem pogut matar una mica més,
però.... La resta és prou coneguda com per esmerçar-hi temps. Hi ha dues
protagonistes: la Mimí i la Musetta, amors de dos dels bohemis que viuen a les
golfes de l’edifici. En alguns moments l’obra és bastant masclista —i consti
que no m’apunto a la moda actual de no parlar d’altra cosa—. Ho dic perquè els nois
es queixen que les noies parlin amb altres homes, o els somriguin... i es posen
molt gelosos. Ah, la inseguretat d’alguns homes que junt amb l’esperit
possessiu pot fer estralls...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dit això, per a mi la peça ha tingut algun
problema, per començar el càsting; el puto càsting. Sé que sóc pesat, però crec
que el càsting és molt important i els personatges ens han de convèncer del que
representen, tan en la manera d’actuar com físicament. La Mimí representa que
és una noia molt joveneta, modista o costurera i tísica, malaltia lletja i
mortal a l’època (meitat del XIX). Fer-la representar per una soprano, molt
bona per cert, amb gran capacitat de matisar i bona veu, però de quaranta anys
i amb una figura que la deu acostar als cent quilos... a mi m’ha grinyolat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">També he trobat pobre l’escenografia. Molt
encertat que al llarg de l’obra nevés per fer-nos agafar fred fins i tot als
espectadors, però en general l’he trobat escarransida, i en el segon acte
excessivament atapeïda<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">En canvi que el director s’hagi pres algunes
llibertats ho he trobat divertit, com en el cas de Musetta que a la festa de la
nit de Nadal apareix acompanyada d’un home vell i ric, i per posar-lo gelós
davant Marcello es treu les calces i les planti al cap del seu enamorat. A mi m’agrada
que les noies, sempre que no ho facin forçades, es treguin les calces, és com l’avançament
d’un futur lluminós i prometedor, i com he dit, aquest gest l’he trobat
divertit. D'aquí ve el titol de l'entrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Els cantants penso que han estat a molt bon
nivell i ha sabut fer brillar els millors moments de Puccini, compositor que
sabia quan havia de fer emocionar als espectadors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Anava a fer una comparativa amb Rent, el musical que
Larson va estrenar el 1996 basat en aquesta òpera de Pucini, però no ho faré.
Els que em coneixen ja saben el que penso.</span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-60838741957509870162020-01-27T13:47:00.001+01:002020-01-28T11:52:47.597+01:00DECADÈNCIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZWk3YLVl1P3NBzGAVZ9-HOOSa7pd4-uQE4Y1OzDMuv-4fmmey5tOgxZYsssG0moWDNMJZAVcWAlqOuFbR3Q37-zB7XanqOfWp8HGGScCXuPlX2yroip8DTIGZ9RVWuu2QNxh_a3fOjx8E/s1600/Decadencia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1200" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZWk3YLVl1P3NBzGAVZ9-HOOSa7pd4-uQE4Y1OzDMuv-4fmmey5tOgxZYsssG0moWDNMJZAVcWAlqOuFbR3Q37-zB7XanqOfWp8HGGScCXuPlX2yroip8DTIGZ9RVWuu2QNxh_a3fOjx8E/s320/Decadencia.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><u>DECADÈNCIA</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">(al Teatre de l'Aurora)</span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Steven Berkof és una mena de força de la
naturaleza, és d’aquelles persones que donen per a molt i fan les coses
generalmente bé. Com a dramaturg té un currículum envejable —Els Dolents de
Shakespeare, Com els Grecs, la propia Decadència… per citar peces que
hem vist a Catalunya—, però a més és actor de televisió, de cine —porta prop de
cent cinquanta pelis—, ha fet de guionista, productor i director i també d’assot
de polítics conservadors (que és tot un art). La Margaret Thatcher diuen que el
somiava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Aquest cap de setmana a l’Aurora hem vist
Decadència, obra en que es carrega la “alta societat” anglesa i els
burgesos que escalaven a cops de colze per equiparar-s’hi, als anys 80’s; altra
cop l’entorn de la Thatcher.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Alguns afortunats aquesta peça ja l’havíem vist a
Igualada l’octubre del 2018 en un #dillunskabrota en versió lectura pels
mateixos actors d’avui: la Míriam Alamany i el Carles Martínez. Va ser una
prèvia, aquesta mena d’entrenament que fan els professionals per assajar davant
d’un públic atent. Us poso l’enllaç del que vaig escriure aquel dia: <a href="https://bit.ly/2vlkQDq">https://bit.ly/2vlkQDq</a> i així no caldrà que
repeteixi conceptes. Tots els assistents vam quedar admirats, però avui
l’admiració ha sigut doble al veure l’obra en la seva plenitud: escenografia,
il·luminació, moviment escenic, vestuari, espai sonor… Ah, la màgia del teatre
quan es fa amb tots els ets i uts!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Segons ens ha fet saber la directora Montserrat
Balenyà, el <i>copione </i>el tenia ben guardat en un calaix esperant el día de despertar-lo. Ha valgut molt la pena. Rodejada d’un equip molt bo han sabut
convertir uns diàlegs volgudament estúpids i decadents, dits en vers amb unes
rimes carrinclones com de literatura “tot a cent”, plenes de grolleries que no
arriben ni a ser eròtiques. Un espectacle meravellós d’aquells que exigeixen
molt als intèrprets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Per començar sorpren l’escenografia d’Alfons
Ferri i Laia Tubio, amb una mena de quadro immens penjat del sostre i inclinat
a favor del público on s’hi projecten pintures. Només aquest detall ja ens
sitúa en una casa de nivel econòmic o al restaurant de l’Hotel Savoy de
Londres. Molt bona la il·luminació de Sylvia Kuchinov que acaba de crear l’ambient
necessari junt amb el vestuari d’Albert Merino. Àlex Polls s’ha encarregat del
so escollint les músiques adequades a cada momento. Especialment fascinant ha
estat el momento en que la parella está a l’òpera veient <i>The Fairy Queen</i>
de Purcell utilitzant una butaca com a únic <i>attrezzo</i>. En cine un sopar
al Savoy el presentarien amb una taula molt ben parada, coberteria de plata,
maître, somelier… Aquí n’hi ha prou amb la narració del menú i explicant el que
mengen. Ens diuen els vins que beuen i com maltracten i menyspreuen al cambrer,
que per això és un ser inferior que está per servir-los. És la convenció entre
actors i espectadors; ells expliquen unes mentides i nosaltres ens les creiem i fins i tot "ho veiem" quan ho fan bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La peça és rodona i aquesta decadencia es
converteix en excel·lència perquè ha anat a parar en bones mans. La traducción de
Neus Bonilla i Carme Camacho molt ben treballada, i s’ha de tenir en compte que
gran part és en vers, unes rimes forçades que destaquen l’esnobisme de les dues
parelles. La dirección de Montserrat Balenyà ajudada per la Montse Colomé en el
moviment escènic ho ha acabat de quadrar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Gran cap de setmana de teatre i un encert del
Teatre de l’Aurora per programar-ho.</span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-21690800039655244252020-01-19T02:40:00.001+01:002020-01-19T02:40:42.770+01:00PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi09cUMfS5xcLM-8Kb9C44lMYgRRVE6j20KrM497dwWr0WIeIFVOrziqQQIOJgFGlkPQ5jv89Wo9tGRShU6VhCDzmd2K7gv89W0uOiBhZ8MaxMp6P2lfHgE8aL3XtnHHQsoLKwwVnSrgiaq/s1600/web-Peggy-Pickit-400x284.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="400" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi09cUMfS5xcLM-8Kb9C44lMYgRRVE6j20KrM497dwWr0WIeIFVOrziqQQIOJgFGlkPQ5jv89Wo9tGRShU6VhCDzmd2K7gv89W0uOiBhZ8MaxMp6P2lfHgE8aL3XtnHHQsoLKwwVnSrgiaq/s320/web-Peggy-Pickit-400x284.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al Tantarantana)</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Vaig anar a veure <i>PEGGY PICKIT
VE EL ROSTRO DE DIOS</i> al Tantarantana sense saber que veuria. M’hi vaig
apuntar perquè de l’autor, un alemany amb cognom d’esternut (Roland Shimmelpfennig,
jesús, gràcies) havia vist una obra que em va agradar molt: El Drac D’Or
(febrer del 2014), genial. Doncs amb aquesta no la vaig endevinar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> La història podria funcionar,
doncs és un clàssic. Dos matrimonis que havien sigut molt amics, tots quatre
metges, però que es van distanciar perquè una de les parelles va marxar a Àfrica
a fer de cooperants, ara han tornat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i es
troben a casa dels que es van quedar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Els diàlegs funcionen (per a mi
no funcionen) de manera circular, amb aparts aclaridors (?) i reiteracions
sense aturar. Al cap d’una estona jo vaig perdre tot l’interès i confesso que
vaig intentar dormir una estoneta. Un problema gros per a mi ha estat el
càsting.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Penso que quan una actriu es
queda embarassada, més que tenir el dret a treballar (que també) hauria de
tenir el dret a fer una aturada pagada. Haver de continuar treballant de
vegades topa amb el paper que ha de fer. En aquest cas la protagonista estava
embarassada de set mesos, amb una panxa important, però feia el paper d’una
dona que no tenia fills ni en podia tenir, al menys amb la seva parella per un
problema desconegut. Veure com explicaven això amb el bombo a primera fila, a
mi m’ha grinyolat i molt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Conclusió, m’he avorrit, però
potser ha estat culpa meva, que tenia mal dia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-31033747816836970222020-01-19T01:50:00.001+01:002020-01-19T01:50:37.737+01:00AIDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6HCa7Gj5mVTwd13NQGrZ5kl8GpwWOFXfl7ADt4DiBbpMGKPU9viVpRoNtPaBpiPdwldYAB09biP4ob-xd3_UDOaUpQNzDy45sS_WuWI1mEhO-IqK7TgXWUPIsHrr0COAyLn1bSczawzci/s1600/Aida.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="515" data-original-width="1030" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6HCa7Gj5mVTwd13NQGrZ5kl8GpwWOFXfl7ADt4DiBbpMGKPU9viVpRoNtPaBpiPdwldYAB09biP4ob-xd3_UDOaUpQNzDy45sS_WuWI1mEhO-IqK7TgXWUPIsHrr0COAyLn1bSczawzci/s320/Aida.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u>AIDA</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al Liceu)</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Si hi ha una òpera de Verdi
popular i coneguda al món, segurament sigui Aida, un encàrrec del “govern”
d’Egipte per commemorar la inauguració del Canal de Suez —la gran obra
d’enginyeria de finals del XIX—.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Verdi, que no era amant de la Grand Opera que
es feia al Palais Garnier de Paris es va doblegar a fer-ne una, amb tota mena
de fanfàrria, ballets inclosos. La pasta és molt llaminera, i penso que va fer
molt ben fet d’acceptar l’encàrrec, encara que com a mini protesta no va
assistir a la <i>première</i> a Egipte. Es va reservar per la inauguració
europea a l’Scala de Milà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Aida és una òpera quasi
Wagneriana que dura prop de quatre hores, una animalada. Naturalment té de tot,
parts avorrides i parts espectaculars, triangles amorosos, moments quasi
shakespearians amb princeses estrangeres presoneres, arribades de generals
victoriosos (Titus Andrònicus) i molt sentit patriòtic, per acabar amb una mena
de Romeu i Julieta en que els enamorats són pell. Posats a fer, que no hi falti
de res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> El problema, perdó, l’avantatge,
és que Verdi era una màquina i tan era capaç d’escriure una ària com <i>Celeste
Aida</i>, que a mi particularment em sembla una <i>mariconada</i>, com tot un
segon acte que no dona repòs a l’espectador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> ¿Que dir de la versió que se’ns
està oferint aquest dies? Doncs per començar que només per veure els decorats
“a l’antiga” de Mestres Cabanes ja val la pena anar al teatre de Les Rambles i
esmerçar-hi quatre hores. És una lliçó de “saber fer un ofici que potser ja
s’ha perdut”. I diré una cosa que possiblement sigui lletja: tan de bo que
l’últim Turandot que vam veure al Liceu, saturats de leds, s’hagués fet amb
decorats a l’antiga. El que feia mestres Cabanes amb la perspectiva era per
quedar embadalit. Problema: possiblement al funcionar amb telons pintats (problemes
gruixuts de tramoia) hagi obligat a fer massa entreactes. No soc tècnic per
valorar-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Aida exigeix una orquestra de
prop de cent “professors” —abans es feia servir aquesta expressió— i entre
protagonistes, sacerdots, esclaves i figurants varis, una autèntica animalada
de penya damunt l’escenari. Penso que aquesta versió, jo vaig anar-hi el dia
que hi havia els cantants “bons”, va estar prou bé. La orquestra, pel meu gust,
amb el volum una mica massa alt, el cor, com de costum molt i molt bé i els
protagonistes em van semblar correctes. No hi entenc prou i tampoc m’emociona si el
tenor ha d'arribar a un si bemoll o donar un do de pit; el professional fa el que li van escriure i si no hi arriba, s’haurà
de buscar una altra òpera en el seu repertori. Jo em moc més per sentiments, i la
que em va fer vibrar va ser la mezzosoprano que feia d’Amneris, Clémentine
Margaine. Sempre m’han agradat les veus amb un cert gruix: millor <i>mezzos</i>
que sopranos, millor barítons que tenors, qüestió de gustos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> En quant al càsting, des del punt
de vista visual, o sigui adaptat al paper que representen, el vaig trobar
desastrós, però això ja ho comento en l’entrada anterior d’aquest blog. Una
princesa etíop de pell tan blanca i pes generós, em va grinyolar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Tot i així, penso que va estar
prou bé, i repeteixo, només per veure els telons pintats de Mestres Cabanes,
val molt la pena dedicar-hi una nit. Redéu que en sabia el mestre Mestres!</span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-77424374233512138462020-01-18T03:06:00.003+01:002020-01-18T03:06:50.505+01:00CÀSTING<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsnuhmJxkINFnDhuFZ7lY426MP2pArzyJQj-7xBCfn6CiqO6calHKLUks_mSoDKmuUNoFL5Y2Ju0CZp0SybwN0VGmXFxjkRC5-ruD-SJiISyXmqB-JY6PsLk8dHeNNe3d8wYwI40I7wixg/s1600/casting.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="605" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsnuhmJxkINFnDhuFZ7lY426MP2pArzyJQj-7xBCfn6CiqO6calHKLUks_mSoDKmuUNoFL5Y2Ju0CZp0SybwN0VGmXFxjkRC5-ruD-SJiISyXmqB-JY6PsLk8dHeNNe3d8wYwI40I7wixg/s320/casting.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u>CÀSTING</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(Opinió)</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Començo a escriure aquesta
entrada al meu blog conscient de que m’estic fotent en un camp de cols, en un
embolic i que seré políticament incorrecte... però com que sé que no em llegeix
quasi ningú ls sang no arribarà al riu. Vull parlar de càstings.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Segons el diccionari la
paraula càsting (un anglicisme) es refereix a la selecció d’actors i figurants
per a un espectacle, film, etc... Quantes vegades haurem dit “ a fulano aquell
paper li venia clavat”? indicant que qui el va escollir per representar el
personatge la va endevinar. Us imagineu la peli <i>Los Santos Inocentes</i> amb
els papers creuats? El <i>señorito Ivan</i> interpretat per Alfredo Landa i <i>Paco
el Bajo</i> per Juan Diego? No, jo no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Fa un temps, un conegut
director teatral, amb un currículum envejable, va donar uns cursos i va afirmar
rotundament “el càsting és molt important”. Amb tots els respectes, veure a una
soprano boníssima com la Caballé, amb un sobrepès respectable fent la Julieta
de Gounod... costa de creure. Si la Bernarda Alba de Lorca, dona eixuta, vídua
dos cops la fa una actriu de divuit anys i el de la seva filla petita Adela el
donen a una de cinquanta, alguna cosa grinyolarà. Poden dir el text molt bé,
però no hem d’oblidar que el teatre és un art en que els intèrprets estan damunt
l’escenari enganyant-nos perquè ens creguem que el que expliquen passa
veritablement, i els espectadors ens els escoltem des del pati de butaques fent
veure que ens ho creiem. És un conveni molt antic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquesta preàmbul ve a tomb
pels espectacles que vaig veure ahir i avui. Ahir Aida de Verdi al Liceu. Ja explicaré
el que em va semblar més endavant, però veure un Radamés, el gran guerrer
egipci amb cara de coreà —no per culpa del maquillatge, sinó perquè ho era— se’m
va fer estrany i no m’ho vaig creure. El mateix em va passar amb el personatge
de Ramfis, el sum sacerdot també coreà. Aida és una esclava etíop, raça que
destaca pel color fosc de la seva pell i l’esbeltesa del seu cos, però en
aquesta òpera li van donar el paper a una soprano blanca com la llet, amb un sobrepès
important; jo tampoc m’ho vaig creure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui he vist <i>Peggy Pickit
Ve El Rostro De Dios</i>. Un dels personatges és una dona casada a la quarantena
d’anys. Al llarg de l’obra descobrim que no té fills i a més el marit diu que
no en pot tenir... però ella llueix un bombo de set mesos. Abans de començar la
peça ja ens han advertit d’aquesta incongruència, però han considerat que una
actriu ha de tenir el dret a continuar treballant per molt embarassada que
estigui. Ho entenc, però cada vegada que la dona parlava del tema dels fills i
li veia la panxa, em costava creure’m el que deia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 2.0cm;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Acabo. Penso que el càsting
és molt important perquè aquest conveni (engany) entre intèrprets i espectadors
funcioni. La noia que a Pel Davant i Pel Darrera que es passa mitja obre en
calces i sostenidor ha “d’estar bona” i demano disculpes per l’expressió i l’Avar
de Molière no pot ser un play boy tipus David Niven, elegant amb el seu <i>blazer</i>
blau marí amb botons daurats.<o:p></o:p></span></div>
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">Q</span></span>Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-33668166800607148822020-01-12T21:13:00.001+01:002020-01-12T21:13:53.806+01:00FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZUdzLv4xFClY4LmexpOpPYQqLF7xNpnoNuSFfikXfZ6iBae9wzcxyz-0_vUC5kupY86boqGueZbClFZC3hITUSKWs1YaOSfD8QgEdCS9ee04wGPw9INBvVRzQOnpxY22ouBQKQoAWZN95/s1600/Fe%25C3%25ADsima.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="980" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZUdzLv4xFClY4LmexpOpPYQqLF7xNpnoNuSFfikXfZ6iBae9wzcxyz-0_vUC5kupY86boqGueZbClFZC3hITUSKWs1YaOSfD8QgEdCS9ee04wGPw9INBvVRzQOnpxY22ouBQKQoAWZN95/s320/Fe%25C3%25ADsima.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><u>FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al Teatre Lliure)</span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Fa 10 anys uns joves estudiants d’últim
curs de l’Institut del Teatre van muntar una obra com a treball obligat de la
carrera. Decidiren fer una obra èpica, al estil de Shakespeare (més o menys) i remenant
per la història d’Espanya es van assabentar que Isabel I —dita <i>La Católica</i>—
va morir d’un càncer d’úter i de seguida van veure que “ho havien” trobat. D’aquí
ve el llarg nom de <i>Feísima Enfermedad</i>... perquè, siguem clars, una reina
tan religiosa, mare de la <i>hispanidad</i>, i més coses, no s’hauria de morir
d’una cosa lletja referida als baixos (la patata en llenguatge del poble).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Així va néixer La Calórica, una
companyia de referència al nostre país, que ha tocat infinitat de tecles. La
última un clàssic d’Aristòfanes el maig de l’any passat. Com veieu no s’estan
de res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">La <i>Feísima</i> és un repàs
històric rigorós, potser agosarat i poc respectuós, però meticulós on van
desfilant els personatges reials al final de vida d’Isabel, ja postrada al llit.
L’autor (Joan Yago) amb la seva investigació fa aflorar punts que s’havien
exagerat una miqueta, com el <i>tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando</i>.
Hi ha un moment de la peça en que es veu que no era exactament així. Podem Comprovar
l’amor que es tenia el matrimoni, pur i gens interessat per temes d’estat i
territoris (?). Veurem el cardenal Cisneros, confessor i conseller de la reina,
la filla Joana dita <i>La Loca</i> i el seu bellíssim marit Felip <i>aka</i> <i>El
Hermoso</i>. Sentirem parlar dels regnes d’Espanya, Portugal, Nàpols, Flandes i
també de l’altra <i>Juana, La Beltraneja</i>, pel que sembla un <i>pibón</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Em temo que Fernando del Pulgar,
autor de <i>Chrónica de los muy altos y esclarecidos reyes Cathólicos don
Fernando y dona Ysabel</i>, no estaria massa d’acord amb el fil històric dels
de La Calórica, però aquest és el seu problema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> La peça està plantejada amb ganes
de conya extrema. El paper de la reina el fa un home, Aitor Galisteo-Rocher,
que és el més alt amb diferència de la companyia, i el del rei Xavi Francés,
que és el més baixet i es passa mitja obra encongit. De Cisneros en fa una
dona, Carla Rovira, tot i que fa “algun extra”. Julia Truyol és una magnífica
Joana i per acabar Esther López és la criada que sempre té al costat la reina.
Quan apareix Felip la sala s’il·lumina de bell que és, ben vestit amb modals
exquisits... Marc Rius és, sens dubte <i>el Hermoso</i>. Tots ha estat
excel·lents sota la direcció d’Israel Solà que té tan la companyia per mà que
sembla que funcioni sola.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> El vestuari i l’escenografia són
d’Albert Pascual, que per cert és d’un poble enganxat al meu. Si a aquest saber
fer l’unim a la bona il·luminació de Sam Lee, t’adones que ja poden fer amb
efectes especials al cine, que no poden guanyar mai al que es fa ben fet damunt
d’un escenari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Jo <i>Feísima</i> no la vaig
veure quan la van estrenar al 2010, però ahir estava assegut al costat de
coneguts que si l’havien vist i no paraven de descollonar-se de riure i compte
que no és un <i>slapstick</i> ni una comèdia <i>de enredo</i>. Amb això vull
dir que encara que l’hagueu vist, no deixeu de tornar-hi. Segur que us ho passareu
tan bé com la primera vegada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Ara una reflexió: si els Calòrics
van muntar això amb poc més de vint anys, com a companys de l’Institut del
Teatre, m’agradaria saber i penso que seria just conèixer els noms dels
professors que van tenir. Algú encara dubta que la formació és el futur? I que
el pressupost que tenim a casa nostra per Cultura no arriba per anar enlloc? Si
els polítics que avui ens manen haguessin tingut bons mestres, segurament avui
no estaríem on estem, en mig d’enlloc.</span></div>
Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-5215365461158699672020-01-12T15:46:00.001+01:002020-01-12T15:46:43.984+01:00LA MASCARADA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSL_IRgX-g1dVTWyMy40-jah4wBISZOp_wUAUKTVrhKwawyt11n0edlzBnfoYg4s_h8frwsOjvCdnhcn58mpFFQl1-FuUmM-jS0W6VHLECD9v6GMsA-EjRaHCKb9MNZPoJMjjjg0NCKCuc/s1600/Mascarada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="316" data-original-width="577" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSL_IRgX-g1dVTWyMy40-jah4wBISZOp_wUAUKTVrhKwawyt11n0edlzBnfoYg4s_h8frwsOjvCdnhcn58mpFFQl1-FuUmM-jS0W6VHLECD9v6GMsA-EjRaHCKb9MNZPoJMjjjg0NCKCuc/s320/Mascarada.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><u>LA MASCARADA</u></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(al Teatre Akadèmia)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Declaració de principis: per a mi els Pirates s’han convertit en una
companyia teatral indispensable per molts motius. Un: són una companyia estable
amb teatre propi (poca conya). Dos: són gent jove, molt professionals, no tenen
manies i quan els sembla els hi foten pels descosits. Tres: els seus membres
tenen una formació bona i molt completa, actuen, ballen i toquen instruments
—molt bé, per cert—. Això els permet fer muntatges al estil segle XVII tot i
que quan els agafa l’arravatament es passen la ortodòxia pel forro, però de manera
molt pensada. Quatre: doncs que són una gent que em tenen el cor robat. Acabo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Molière era un cabronàs que es va mofar del mort i de qui el
vetllava, posant en evidència els cercles culturals, als aspirants a
gentilhomes, als avars... li va fer un bon repàs a la nova societat del XVII i no
va deixar allò que en castellà en diuen <i>títere con cabeza</i>. Explicat això
podem anar al que hem vist avui a l’Akadèmia (amb la K mirant a Pamplona).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"><i><span style="background: white; color: #222222; mso-bidi-font-family: Arial;"> Le Bourgeois Gentilhomme</span></i><span style="background: white; color: #222222; mso-bidi-font-family: Arial;"> és una
comèdia-ballet, gènere que el senyor Poquelin utilitzava per a major <i>divertimento</i>
(sembla que a Lluís XIV li agradava), i amb l’ajut d’un músic i un coreògraf muntaven
aquests tipus d’espectacle. Tomàs Jourdain (el protagonista) és un carallot
inculte que ha fet diners i es vol convertir en persona important i influent —<i>influencer</i>
dieun en un moment per connectar amb l’actualitat—. Tothom li fot el pel i els
calés, i amb aquest plantejament els Pirates munten un pollastre esbojarrat d’aquells
de traca i mocador.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #222222; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Com que hi surten una quinzena de
personatges i només els fan sis actors, els canvis són constants i a unes
velocitats increïbles, cosa que fa que de vegades quan has comprés qui parla,
ja n’estàs escoltant a un altra. Això crea una mica de confusió, però ajuda a
augmentar la buscada disbauxa. A voltes a l’espectador ens ajuden unes caretes
de fira. L’ambient on passen les coses també és molt variat i l’escenògraf
Enric Romaní opta per uns plafons amb rodes que no paren d’anar a munt i avall dient-nos
on estem. Excel·lent idea!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #222222; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Més coses; la música. Un clavicèmbal, dos
violins, una viola i un tambor ens alegren la peça; a més els actors canten i
ballen. Es pot demanar més? Bé, si només t’agraden les peces lentes, on tot
està molt clar i et molesta la música i el ball al teatre, no és la teva obra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #222222; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> La direcció d’Adrià Aubert, és impecable.
Aquest noi li està agafant molt bé la mida a la reinterpretació dels clàssics,
i l’Ariadna Cabiró s’ha carregat a l’esquena la direcció musical amb nota alta.
L’Anna Romaní és la responsable del moviment escènic, i a fe que ho ha fet bé,
perquè a l’escenari, com diuen els italians, <i>c’è una confusione</i>... Maria
Albadalejo s’ha fet càrrec del vestuari, molt adequat... En fi, un equip que ha
funcionat com una màquina de cosir amb tots els intèrprets a una gran altura. A
mi m’han agradat molt les ruptures que fan sense avisar, com quan mentre discuteixen,
fan un apart i diuen “canvi de tema” o “no anem bé” o qualsevol cosa que no t’esperaves.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #222222; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;"> Habitualment no ho faig, però no em puc
estar de nomenar l’elenc: Laura Aubert, Ariadna Cabiró, Ricard Farré, Laura Pau,
Anna Romaní i Adrià Aubert. Enhorabona a tots. Ens heu fet feliços... que cony, molt feliços.</span></span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3581142862130263853.post-53572101613330403682020-01-05T02:47:00.001+01:002020-01-05T02:49:09.220+01:00LO NUESTRO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg50-mgZ_1qm9BujynmngaOs2LCK8-7wKoABTo9vUGXpZYcsBMLWOE0ZhK1y-ChcLiwx-QENPulkIplGTox2tkli9l-HSf6dzNGo-DT1NOhp07kBrl91zrvXrqXr-7edVft3dQFec1Fj_nd/s1600/Lo+Nuestro.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1135" data-original-width="1500" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg50-mgZ_1qm9BujynmngaOs2LCK8-7wKoABTo9vUGXpZYcsBMLWOE0ZhK1y-ChcLiwx-QENPulkIplGTox2tkli9l-HSf6dzNGo-DT1NOhp07kBrl91zrvXrqXr-7edVft3dQFec1Fj_nd/s320/Lo+Nuestro.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><i><u>LO NUESTRO</u></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">(a la Sala FlyHard)</span></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> Que els amics et recomanin obres de teatre és genial,
sobre tot per a mi que ara, en ple hivern, em controlo molt i em guardo com d’escaldar-me
d’agafar fred. S’ha acabat allò d’anar a totes les estrenes i fer ressenyes l’endemà
mateix. He aprés (no sense esforç) a conviure amb allò que em dona pel sac.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> Aquest preàmbul ve perquè em van recomanar molt (potser
massa) <i>Lo Nuestro</i>, la peça que s’està fent a la FlyHarad. Avui l’he vist
i m’ha semblat una comèdia més o menys divertida, però no com per tirar coets.
M’explico.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> Nit de Cap d’Any a casa dels Guererero–Fernández, un matrimoni
de classe mitjana baixa amb dos fills entre els divuit i vint-i-pocs anys. Com
diu el programa de mà, “una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar
nous desitjos pel que comença”. La filla no acaba d’arribar i el pare es
comença a posar nerviós i es posa a <i>rajar</i> que la nena, una vegada
acabats els estudis ha fet un disbarat volent-se dedicar al teatre; hi esmerça
una pila d’hores i no cobra, i... Finalment arriba i tot són alegries, però de
mica en mica surten mals rotllos, que si el pare, que si el nen, que si...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> El text és d’Eu Manzanares i em sembla que com a peça
teatral llarga és la seva <i>òpera prima</i>, i penso que per aquí ha fallat. M’ha
donat la impressió que tenia moltes coses a dir i que les ha dit totes sense
guardar-se’n ni una; penso que ha estat un error. Massa trames paral·leles han
desdibuixat el drama que hi ha amagat a totes les comèdies.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> A la família, aquell dia 31 els han passat moltes coses, que
han anat sortint al llarg de la nit. Massa coses i massa coincidències, algunes
d’elles inversemblants. Massa records i massa cançons antigues, massa ballar i
massa cantar a crits. Penso que retallar l’obra i deixar-la en una hora li
hauria anat bé i hauria concentrat la dramatúrgia. La pirueta final m’ha
semblat forçada i inversemblant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> El públic que omplia la Fly ha rigut molt; jo no tant. El
moment en que els dos fills cantaven una cançó i han incitat al públic que els
acompanyessin picant de mans per sobre el cap m’ha semblat patètic. Això
comença a ser una plaga.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: large;"> Mercè Vila Godoy l’ha dirigit i penso que ho ha fet prou bé
amb el material que tenia a disposició. Els quatre intèrprets també han estat
molt correctes. Una comèdia més que penso molt millorable aplicant aquella cosa
que fa tanta por però que és molt útil: tisora.</span></span></div>
<br />Josep M. Ribaudíhttp://www.blogger.com/profile/16043511915772825354noreply@blogger.com0