LA CAIGUDA D'AMLET
(al Teatre de l'Aurora)
Avui al Teatre de l’Aurora d’Igualada han fet La caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’ac), una obra que es va estrenar a Salt i posteriorment es va fer a la Beckett i al círcol Maldà, però que jo no havia vist.
És un monòleg breu, uns quaranta-cinc minuts, escrit i interpretat per Jordi Oriol, el pare de la criatura. L’autor i intèrpret es presenta a l’escenari a pit descobert, sense escenografia, només unes cortines negres darrera seu. Com a vestuari uns texans i una samarreta, descalç. Davant un micròfon i més enllà el públic.
És un monòleg breu, uns quaranta-cinc minuts, escrit i interpretat per Jordi Oriol, el pare de la criatura. L’autor i intèrpret es presenta a l’escenari a pit descobert, sense escenografia, només unes cortines negres darrera seu. Com a vestuari uns texans i una samarreta, descalç. Davant un micròfon i més enllà el públic.
El text està molt elaborat; es nota que l’ha treballat buscant l’eufonia, certes rimes (tot i no ser en vers) i algunes cacofonies. Uns fons musical d’Albert Llanas, entenent per musical música i sorolls, molt ben sincronitzat amb els gests. La interpretació és brillant, des del moviment dels ulls fins al dels peus; la dicció acurada. Bon moviment damunt l’escenari. Es nota la bona direcció del Xavier Albertí.
Llàstima que el text no digui res. I doncs? Doncs això, retòrica, paraules que fan de bon escoltar, que semblen transcendents per estar molt ben dites, però... només paraules.
Juntament amb l´actor Jordi Oriol que fa el monòleg, recital, concert ara hi actuen dos músics, Oriol Roca, Jordi Santanach, a la part acústica i la veritat que és un espectacle com un joc de paraules sense fi. alguna referència al Hamlet de Shakaspeare.
ResponEliminaPotent. El mateix llenguatge és el contingut.
Imma