22 de jul. 2013

Valentino Rossi

VALENTINO ROSSI
(Opinió)




Jo no sóc d’esports i des de que vaig tenir de deixar l’esquí per problemes de freixura ja no en practico cap i quasi no en veig per la tele amb una sola excepció, el mundial de motociclisme. De jove havia corregut en moto i es veu que allò que diuen en castellà que la cabra tira al monte deus ser veritat. (Ôndia, tindrà a veure amb el renom de kabrota? Bé, anem a el que volia explicar).
Aquesta nit —de dia a California— s’ha corregut una prova de moto GP a Laguna Seca, un circuit punyetero, punyetero. Fa cinc anys Valentino il Dottore Rossi va fer un avançament “impossible” que va quedar gravat a la memòria dels aficionats, en un doble revolt, canvi de rasant i baixada —li diuen el tirabuixó— que va quedar com a model d’intrepidesa i mestratge.
Avui Marc Màrquez, el nen de Cervera, li ha fet el mateix al Dottore, en el mateix lloc i després s’ha situat primer i ha guanyat la cursa. A aquest nano no hi ha qui el pari, i és el primer any que corra la categoria màxima. Rossi ha quedat tercer. Però això, si no segueixes les curses, no és important, el que a mi m’ha cridat l’atenció és el que ha passat al acabar.
Rossi s’acosta a Màrquez, l’abraça, el felicita i li diu bastardo, que en italià funciona com si en català li hagués dit “maricón del cul” o “fill de puta” en el bon sentit, o sigui carinyosament. S’ha sentit alt i clar per la televisió i jo quasi m’he emocionat. Que dos rivals tinguin tan bon rotllo, que el jove, ho ha explicat mil vegades, tingui al mestre en tanta estima i que el “gran” tingui aquest respecte per la figura emergent, la que segurament li robarà el campionat, és per treure’s el barret. Bravo Valentino, verament sei un ragazzo in gamba!
O sigui que avui me n’aniré a dormir content. En un món ple d’esportistes que no es parlen, que intenten donar-se per un lloc, o parlen malament uns dels altres, o fan declaracions que només demostren baixesa moral mentre van escampant merda com si fossin fabricants de ventiladors, és guapo veure com encara en queden que competeixen, jugant net i passant-s'ho bé. Mira, estic content d’haver practicat aquest esport en contes de jugar a futbol, que ara no saps quin és l’entrenador bo i quin el dolent, o són els directius?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada