28 d’ag. 2011

LE QUATTRO VOLTE
(pel·lícula italiana)


Aquesta és una pel·lícula difícil de classificar. És ficció? Un reportatge? Un documental? Crec que és tremendament saludable, que una creació artística faci pensar i plantegi dubtes. Per acabar-ho d’adobar aquest és un film sense diàlegs, ni subtítols; ni música hi ha, només hi ha calma, una gran calma potenciada per una fotografia bellíssima. L’acció l’has de deduir o te la pots imaginar. Bravo per Michelangelo Frammartino, el seu creador.
Estem a la Calàbria, regió del sud d’Itàlia en la que quasi tot són muntanyes i turons. Passa a l’actualitat, però a mi m’ha recordat coses de quan era petit, i ja estic a la setantena. Possiblement el nom: Le Quattro Volte faci referència al pas del temps i les quatre estacions de l’any, o a mi m’agrada pensar que és així (recordeu Primavera, Verano... d’aquell director coreà?).
Comença amb un vell pastor de cabres, la seves rutines, la seva manera de viure, la seva paciència i especialment la seva curiosa manera de curar-se uns pulmons destrossats. Quan ell mor, neix un cabrit i...
Tècnicament està molt ben feta, si no fixeu-vos en la manera de situar la càmera sempre al mateix lloc en cada situació, una manera hàbil de marcar-nos la rutina de sempre a la petita vila. Ens prepara per la mort del pastor quan veiem que no s’ha pogut prendre la seva peculiar medicina i l’escena llarga, llarguíssima de les cabres tancades a la cleda i el gos nerviós bordant, esperant l’amo.
No continuo; tot el film és així. No espereu acció, ni missatge (que en té, però que cadascú se l’ha de buscar) ni “moralina” (déu ens en guardi!). La peli és de l’any 2010, però aquí s’acaba d’estrenar. Ai! els que no  estan al circuit de les majors, sempre van a la cua (o de cul)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada