Sèries de TV

SÈRIES DE TV

(Opinió)

Ja fa uns anys que el cine, i quan dic “el cine”, em refereixo en un percentatge molt alt al nord americà, passa per mals moments. Les productores tenen molta por i per assegurar les seves inversions aposten per el que els semblen valors segurs: remakes, històries blanques, poc risc, actors “famosos”, guionistes controlats... Naturalment sempre hi ha excepcions.

Per contra han sorgit altres companyies que han defensat la qualitat, la innovació i el risc. Noms com HBO, AMC i altres s’han llençat sense por apostant per un mercat en alça: les sèries de qualitat per a la televisió i el mercat del DVD; la TV per cable n’ha facilitat l’explosió. Los Soprano, The Shield, The Wire, en el vessant de malfactors (o lladres i serenos com deia el meu avi); A Dos Metros Bajo Tierra, Mad Men, en temes d’actualitat; Roma, Los Tudor, Lo Pilares De la Tierra, en les de caire històric, o Carnivale i The Riget en l’apartat inclassificalbe de les esotèriques.

Grans guionistes, productors i directors han emigrat cap a aquest format; actors boníssims però gens glamourosos, com Steve Buscemi o Ian McShane, i directors com Timothy Van Patten, Martin Scorsese o el mateix Lars Von Trier també s’hi ha immergit. Els resultats són espectaculars.

Pràcticament totes les sèries estan editades en DVD, i aquest invent meravellós que, com el saber, no ocupa lloc, a alguns ens ha facilitat la vida (la cinematogràfica, naturalment) ja que no hem de ser esclaus dels horaris de les cadenes televisives i ens podem posar els capítols el dia que ens ve de gust i a l’hora que volem i, perquè no, si hi estem molt enganxats, veure’n dos de seguits.

Com que en sóc un entusiasta, en un futur comentaré les que més m’han impactat, encara que no siguin novetats.