15 d’abr. 2012

Límits

LÍMITS
(a la Sala Beckett)





Bé, s’han acabat les festes, les mones, regressem a la normalitat i com si s’hagués acabat el Ramadà, tornem al teatre.
La Sala Beckett ha programat unes sessions batejades amb Teatre Jove, donant cabuda a nous autors, i avui he vist Límits de la Marta Solé. Per començar vull dir que aplaudeixo aquesta iniciativa de la Beckett; s’ha de donar espai a la gent que comença.
L’obra: matinada de la revetlla de Sant Joan, una noia de disset anys, la Carla, està declarant a la policia que l’han violat i denuncia al seu agressor a qui coneix, un company d’institut. Amb aquest motiu assistim a un enfrontament mare – filla (al pare no l’ha conegut) que és una trama paral·lela.
L’obra té uns quants problemes: és molt fluixa, tirant a dolenta, el llenguatge és pobre, amb un abús de paraulotes, que per a mi la vulgaritzen i li treuen dramatisme. El català també pobre, amb incorreccions no intencionades, com una pila de “algu” en contes d’alguna cosa.
A la direcció li passa el mateix: fluixa tirant a dolenta, doncs els actors no se’n surten, vocalitzen fatal i quan volen fer pujar la tensió ho intenten resoldre cridant, el que és pitjor. Tampoc surt ben parada l’escenografia, que és correcte, però el moviment continu d’alguns personatge per damunt d’un terra de fusta converteix certs moment en un “tablao flamenco”, doncs només se sent el soroll dels nerviosos tacons i res de la conversa. Una última consideració; perquè en una obra muntada a la italiana s’entesten en fer parlar als actors d’esquena, tenint en conte que són actors novells, que encara no col·loquen bé la veu?
Llàstima; em sap greu ser dur amb gent que comença, però és el que he vist avui. Espero que demà serà millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada