8 de juny 2012

Mequinensa

MEQUINENSA
(a la Sala Petita del TNC)





Quan va morir Jesús Moncada em vaig enfadar; vaig pensar que no hi havia dret, que era massa jove, que encara ens havia d’obsequiar amb molts més contes i novel·les, ja que no n’havia escrit massa. El meu disgust no va servir de res i el van enterrar.
Avui al TNC l’han ressuscitat una miqueta de la mà de Marc Rosich i Xiscu Massó, el primer muntant la dramatúrgia a partir de relats seus i el segon com a director de l’obra.
Comença amb el viatge que fa el jove i recent llicenciat en dret Mallol Fontcalda (excel·lent Carles Martínez) cap a Mequinensa per prendre possessió del càrrec de secretari de jutjat. A partir d’aquest plantejament, es converteix en una mena de relator de les coses que van passant al poble i d’altres que van passar, posant especial rellevància en el procés de la desaparició de la vila a causa de la inundació una vegada acabats els embassaments l’any 1969. Jo he anat a aquesta funció amb certa prevenció, doncs Moncada, com he dit, és un dels meus autors predilectes, però als dos minuts de començar l’obra ja he vist que anàvem bé.
La posada en escena és molt bona, Paco Azorín no acostuma a defraudar; l’escenari està quasi tot ocupat per una mena de plataforma inclinada blanca que contrasta amb la resta que és negre brillant. Aquesta inclinació dona molt joc, especialment quan fan partides de botifarra i hi ha els quatre jugadors asseguts: el de davant no tapa al de darrera. La il·luminació també està molt aconseguida. Tots els elements fan que la dinàmica de l’obra flueixi a un ritme adequat.
Els actors han estat molt, bé, tots; felicitats al director (i a la vegada actor) i una cosa que he agraït molt és la dicció. Tot i que el poble pertany a Aragó, sempre han parlat una forma dialectal del català de la franja, i s’ha de dir que la totalitat l’ha tret rebé; alguna vegada costava una mica d’entendre, però si us passegeu per la zona també us passarà.
Una nit de bon teatre sa i divertit. La Petita del TNC quasi plena i els repetits aplaudiments han fet sortir a saludar una pila de vegades als actors. Dues hores i mitja que han passat en una bufada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada