14 de jul. 2012

Senyoreta Júlia

SENYORETA JÚLIA
(al Teatre Romea)





Calia reescriure la Föken Julie que August Strindberg va escriure al 1888? A Patrick Marber li va semblar que sí cent anys i escaig després d’haver-se estrenat l’obra original, però compte! ho va fer per una sèrie de la BBC en que es tocaven una pila d’obres de teatre clàssiques; el capítol After Miss Julia es va emetre el novembre del 1995. Una altra cosa és portar-la al teatre com a revisió de la peça de Strindberg.
Anem a l’obra que em vist avui. Com en la original hi ha quatre personatges; Júlia (filla de la casa), John (xofer i criat del amo), Cristin (cuinera i amant de John) i el pare de la Júlia, que no surt mai, però que te una presència obsessiva mitjançant les seves sabates que s’han de netejar.
També com en l’original hi ha la seducció de la Júlia envers a John, la “paciència” de Cristin, la fredor del criat per aconseguir els seus objectius, la lluita de classes i el poder (les punyeteres sabates per netejar que ens recorden que hi un amo que pot tocar el timbre i fer-nos baixar a la realitat). No oblidem que Strindberg era un determinista, apart d’estar un pèl paranoic.
La peça està situada al 1945, a l’Anglaterra post II guerra mundial, el dia que els anglesos, amb molt bon criteri, van enviar a la oposició a Winston Churchill, en les eleccions del 5 de juliol. Això està bé per situar el marc en la lluita de classes i el canvi que hi va haver amb la pujada del Labour, però els perfils psicològics dels personatges he trobat que grinyolaven una miqueta. Parlant clar i català: que la senyoreta es folli al criat a l’any 1945 ja no és tan greu com al 1874, que és quan passa l’acció en l’original.
Al marge d’això, els actors han estat molt bé i s’han entregat a fons. L’escenografia correcte i la il·luminació nota alta. El Romea quasi ple i aplaudiments sense exagerar.
P.D. Tot i que la truita amb patates del bar del Romea està molt bé, per variar us recomano la terrassa del Rita Blue, a la plaça de Sant Agustí. Els tomàquets verds fregits (us sona?) i els xampis farcits estan boníssims, i a un preu raonable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada