29 de set. 2013

Este no es un lugar adecuado para morir

ESTE NO ES UN LUGAR ADECUADO PARA MORIR
(a la Sala Beckett)



L’he agafat de miracle, doncs avui era l’últim dia, me n’he sortit pels pèls —entrades esgotades— i ha valgut la pena. Actualment les obres duren poc i has de fer miracles per veure el que t’interessa. Este no és un lugar... és una peça molt ben estructurada en la que cap detall no és banal, per exemple la posada en escena. La Beckett ha sacrificat una munt de files de butaques per donar una profunditat poc habitual al escenari amb el corresponent sacrifici de “caixa”. I perquè?
Doncs per poder iniciar l’obra des de la quinta punyeta—l’actor totalment al fons— perquè de moment ens explica una cosa que realment ens interessa poc: ha trobat el seu gos aixafat a la vorera de la carretera. A partir d’aquí ens anem introduint en la seva família, el poble on viuen, el que diuen els habitants —personalitzats en l’amo de la ferreteria, un torracollons olímpic— i es van acostant a la fila 1, involucrant-nos als espectadors. Bravo per Víctor Peralta, responsable de l’espai escènic.
De mica en mica ens anem introduint en aquesta família, de la que falten el pare i el germà, morts, però hi són presents en cada moment en un joc molt hàbil. Exemple: expliquen una anècdota del pare i automàticament apareix el progenitor representant el que va passar, i així amb uns i altres, sempre fet amb un gran sentit del ritme, cosa que dona una dinàmica especial a l'obra. És una obra dura, però amb moments sinó còmics, sí brillants, com quan entren la mare i el veí/amant, enjogassats i al assabentar-se de la mort del gos, l’home li pregunta “que puc fer per tú?” i el fill respon “cordar-te la bragueta”.
Penso que Albert Boronat ha escrit una peça molt ben estructurada i força inquietant, i que la directora Judith Pujol ha sabut interpretar com s’havia de conduir. Els actors: Sergi Torrecilla, com a fill i narrador a la vegada i la resta de companys, Òscar Mas, Oriol Genís, Rosa Cadafalch, Pepo Blasco i Xavi Àlvarez han estat magnífics.
Conclusió: si este no es un lugar adecuado para morir, tinguem clar que tampoc és un lloc adequat per viure-hi. Forts i sincers aplaudiments dels que hem pogut entrar a la sala, i atenció, Accent Obskené continua presentant obres a la Beckett fins el 13 d’octubre. Estigueu al lloro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada