24 d’abr. 2015

Idiota

IDIOTA
(a la Sala Muntaner)



Quan es diu que una persona te ofici, es vol indicar que coneix com ha de fer la seva feina i per fer bé una feina no cal ser un geni, només cal conèixer l'ofici i fer-lo bé. Sé que és lleig posar la paraula a definir en la definició, però es veu que no tinc mes ofici. Tenir ofici no exclou de ser un geni; Picasso ho era i tenia ofici per donar i per vendre.
Dit això passo a parlar de l'obra que s'està fent a la Sala Muntaner, Idiota, escrita i dirigida per Jordi Casanovas. D'aquest xicot no diré que sigui un geni perquè encara és molt jove i te molt a demostrar —tot i que estic segur que ho farà— però el que està clar, a pesar de la seva joventut, és que té mot ofici i una capacitat de treball envejable. És una màquina d'escriure —no una Underwood—, sinó una màquina de produir. Idiota no és la seva millor obra, però està bé i tira endavant gràcies a aquest coneixement que té del ofici de dramaturg. Per això el preàmbul d'aquesta crítica.
En la sala d'una companyia multinacional hi ha dues persones. Ella, una científica jove, elegant i ell un home vulgar de mitjana edat. Ens assabentem que l'home s'ha presentat i ha estat escollit per fer un experiment psicològic que, segons diu la noia, pot revolucionar el món. Descobrirem que s'hi ha presentat perquè li fan molta falta els diners i entre la pressa i la seva manera de fer, poc rigorosa, ni s'ha llegit el contracte que ha signat. Finalment s'ens farà evident que les condicions del contracte són molt més dures del que es podria esperar. Com que la peça te una certa estructura de thriller, no és prudent revelar res més. L'obra està ben estructurada; com a defecte diria que hi ha moments en que l'autor potser força massa la màquina, però en general tot funciona com un rellotge. El final fa una pirueta que et fa dir "cagumdena..."
Enric Planas ha creat una escenografia adequada i simple: una sala amb dues taules, la de la científica i la del conillet d'indies, i poca cosa més. Una pantalla de plasma a la paret on se'ns mostra el que l'home veu en l'ordinador de la seva taula. El vestuari senzill: ella molt elegant amb un vestit negre que s'entreveu per sota la bata blanca i ell amb una camisa un pèl "mambo", molt adequada al personatge. Bones actuacions d'Anna Sahun i Ramon Madaula, però tampoc hi ha text com per donar el do de pit.
La Muntaner amb la platea quasi plena i el públic ha aplaudit amb ganes. Llàstima que les entrades no siguin numerades, doncs a l'hora d'entrar es munten autèntiques carreres per agafar els llocs bons... sempre que no sàpigues el truc, naturalment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada