IDIOTA
(a la Sala Muntaner)
Quan es diu que una
persona te ofici, es vol indicar que coneix com ha de fer la seva
feina i per fer bé una feina no cal ser un geni, només cal conèixer l'ofici i
fer-lo bé. Sé que és lleig posar la paraula a definir en la definició, però es
veu que no tinc mes ofici. Tenir ofici no exclou de ser un geni; Picasso ho era
i tenia ofici per donar i per vendre.
Dit això passo a
parlar de l'obra que s'està fent a la Sala Muntaner, Idiota, escrita i dirigida per Jordi Casanovas. D'aquest xicot no
diré que sigui un geni perquè encara és molt jove i te molt a demostrar —tot i
que estic segur que ho farà— però el que està clar, a pesar de la seva joventut,
és que té mot ofici i una capacitat de treball envejable. És una màquina
d'escriure —no una Underwood—, sinó una màquina de produir. Idiota no és la
seva millor obra, però està bé i tira endavant gràcies a aquest coneixement que
té del ofici de dramaturg. Per això el preàmbul d'aquesta crítica.
En la sala d'una companyia
multinacional hi ha dues persones. Ella, una científica jove, elegant i ell un home
vulgar de mitjana edat. Ens assabentem que l'home s'ha presentat i ha estat
escollit per fer un experiment psicològic que, segons diu la noia, pot
revolucionar el món. Descobrirem que s'hi ha presentat perquè li fan molta
falta els diners i entre la pressa i la seva manera de fer, poc rigorosa, ni
s'ha llegit el contracte que ha signat. Finalment s'ens farà evident que les
condicions del contracte són molt més dures del que es podria esperar. Com que
la peça te una certa estructura de thriller,
no és prudent revelar res més. L'obra està ben estructurada; com a defecte
diria que hi ha moments en que l'autor potser força massa la màquina, però en
general tot funciona com un rellotge. El final fa una pirueta que et fa dir
"cagumdena..."
Enric Planas ha
creat una escenografia adequada i simple: una sala amb dues taules, la de la
científica i la del conillet d'indies, i poca cosa més. Una pantalla de plasma
a la paret on se'ns mostra el que l'home veu en l'ordinador de la seva taula.
El vestuari senzill: ella molt elegant amb un vestit negre que s'entreveu per
sota la bata blanca i ell amb una camisa un pèl "mambo", molt
adequada al personatge. Bones actuacions d'Anna Sahun i Ramon Madaula, però
tampoc hi ha text com per donar el do de pit.
La Muntaner amb la
platea quasi plena i el públic ha aplaudit amb ganes. Llàstima que les entrades
no siguin numerades, doncs a l'hora d'entrar es munten autèntiques carreres per agafar
els llocs bons... sempre que no sàpigues el truc, naturalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada