Girolamo Savonarola

GIROLAMO SAVONAROLA

(Opinió)

A Girolamo Savonarola un matí de maig del 1498 me'l van untar ben untat de greix mentre el mantenien lligat damunt d'una pila de llenya seca situada a la Piazza della Signoria de Florència, i sense gaires manies hi van fotre foc. Alexandre VI (el Papa Borgia) havia passat el marron a la Inquisició, i quan el va tenir ben socarrat va respirar tranquil; "un torracollons menys", devia pensar. S'ha de dir que Savonarola no era cap angelet de Déu, era un integrista de molt respecte, cremador de llibres entre altres coses, però també s'ha a dir que en aquella època la cúria romana feia més pudor que el castell d'Elsinore a Dinamarca.

Bé, en aquells temps... però ara tampoc és que hagin ventilat molt, a jutjar pel que hem llegit aquests dies del cardenal Tarcisio Bertone, l'anterior mà dreta del Papa Ratzinguer (Secretari d'Estat), que veient que baixaven brutes va dimitir i va dir que preparessin l'estufa de la fumatta, que ell plegava. Aquest cardenal tan eixerit, que ja va donar la nota negant que un bisbe no té perquè denunciar a la policia els casos de pederàstia que passen sota el seu mandat, resulta que s'ha reformat el seu apartament (diuen de 700 m²) gastant-se 422.000€ (més de 70 milions de les antigues pessetes). Un escàndol —com deia el meu tiet menjacapellans: si així és el vot de pobresa, com deu ser el de castedat—, però doble immoralitat perquè aquests diners van ser desviats de l'Hospital Pediàtric de la Santa Seu. Tranquils que els nens petits si es moren se'n van de pet al cel. Ah, i el pocasolta ha intentat justificar-se dient que coneix més de trenta cardenals que viuen en pisets més grans que el d'ell. Serà enveja, que em van assegurar que és un pecat capital? Pregunta: algú ha fet res?

Vist el panorama, potser sí que valdria la pena que sortís un nou Savonarola —amb el compromís de que aquesta vegada no el farien a l'ast— i posés en qüestió a la cúria romana, perquè ja està bé de immobilisme i no moure ni un dit. Aquest Papa actual, Francesc, que ho havia de remoure tot no s'atreveix a fer ni un pas endavant, intel·lectualment és un vagarro. Ara s'ha despenjat en que els divorciats podran combregar; em sap greu, però a qui l'importa això davant el que passa al món? Perquè no envia els cardenal que te amagats al Vaticà allà on els empaita la justícia? com Bernard Law de l'arxidiòcessi de Boston implicat en encobriment de la pederàstia, o acull a uns quants milers de refugiats al Vaticà —la finca és prou gran— ell que va predicar que les parròquies podrien acollir a un bon grapat de desemparats.

Em sap greu haver-ho de recordar, però segons el dret canònic, per fer de cardenal, s'elegeixen barons (les dones a casa o al convent) destacats per la seva saviesa, pietat, prudència, bones costums... vaja, que m'acaben de retratar aquest pàjaro del piset a Roma, com el del Rouco Varela a Madrid, que també es veu que és allò que a la capital en diuen un chamizo. El mal és que als cardenals fa molts anys els van batejar com a Prínceps de l'Església, i els pocasoltes s'ho han cregut.