29 de maig 2018

CABARET 13

CABARET 13
(al 13 de Poeta Cabanyes)




          Al Poble Sec de Barcelona hi ha el carrer Poeta Cabanyes en honor al bard vilanoví de principis del XIX però, coses de la fama, de seguida va ser més conegut per ser el carrer on va néixer Joan Manuel Serrat o perquè hi ha el Quimet i Quimet, més que un bar una bodega amb pedigrí. Però també hi ha un local conegut dels malalts de teatre: el 13, naturalment al número 13 del mateix carrer.
          El 13 és el local d'assaig del ballarí, coreògraf, actor i director Roberto G. Alonso, aquest home irrepetible capaç de crear un espectacle de revista per a infants, o el show d'inauguració del nou Molino. I que s'hi fa en un local d'assaig? suposo que assajar, però a més, cada dilluns entre les nou o un quart de deu del vespre s'hi pot veure un espectacle de cabaret, sí, de cabaret com els d'abans, cabaret "canalla" on a l'entrada et poden venir a rebre un parell d'actors abillats amb frac, barret de copa, calçotets bossa de pipes (Simpson style), mitges de malla i sabates de taló.
          Bona entrada que ja et situa i et deixa clar que no assistiràs a una representació del Llac Dels Cignes de Txaikovski. L'espectacle se'l carrega a l'esquena el propi Roberto, hiperactiu, que no para d'explicar històries, des de com van transformat el local per convertir-lo en un d'equiparable als millors de Las Vegas... o demanant forts aplaudiments per un dels seus col·laboradors més que res perquè no li vagi a donar la vara perquè li sembla que no l'han aplaudit prou.
          I així va avançant l'espectacle, sense oblidar la crítica social i política del moment, sempre en clau de conya mordaç, posant-se amb els partits que manen, que roben, que empresonen o envien altres polítics al exili, tot dit amb el més gran desvergonyiment, sense fer embuts, ocupant el lloc dels antics bufons de la cort.
          Totes les històries venen acompanyades de números de ball, amb coreografies més o menys descarades o suggerents on , naturalment, la interacció (desitjada o no) amb el públic és important, però que ningú s'amoïni ni s'espanti; com deia el showman anglès Kenny Everett: "tot fet amb el millor gust possible". Hi ha gags molt bons que no penso explicar per no fer putades (spoileres en diuen ara?).
          Acompanyen al Roberto, Carme Milán i Davo Martíndos actors i ballarins que, com el "jefe" es vesteixen i tansvesteixen de mil maneres. La roba és important en l'espectacle de cabaret. També i col·labora Victor Peralta i no hi pot faltar el Joan...!!! (els punts suspensius i admiratius es corresponen al crit que li fa el Roberto de tant en tant perquè surti a l'escenari i contesti preguntes... o jo que sé.
          Aneu-hi, encara que no sigueu de cabaret, o us pensàveu que no ho éreu, però espavileu-vos que les entrades volen. Ahir el local estava quasi ple exclusivament de col·laboradors de la revista digital Teatre Barcelona, les seves parelles i amics d'aquest món màgic que és el del teatre. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut i hem brindat amb un licor que ens ha ofert la casa i, com no podia faltar, ens hem fet la foto amb la companyia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada