El Catalon d'una Nit d'Estiu

EL CATALON D'UNA NIT D'ESTIU

(a l'Àtic 22 dins #GiraPíndoles)

Cataquè? Catalon, un nou estil de música ballable en què les veus inclouen versos cantats i rapejats; una mena de reggaetón, però en català. En el moment en que passa l'obra representa que el catalon ho està petant tot a Barcelona.

Estem en una disco, dos nois i dues noies, no es coneixen, però s'observen. Els nois parlen en vers. Òndia, estem al segle XVII? No, sabrem més tard que es tracta d'una mena de prova d'accés. Si aguanta tota la nit i lliga parlant així, serà admès al grup, un dels més importants de catalon de la ciutat. Les noies estan de marxa, però una d'elles vol tornar a casa, està ratllada perquè fa poc que ha trencat i no està d'humor, però l'altra insisteix en quedar-se, a més un dels xicots la mira molt, li està tirant els trastos... Passaran moltes més coses.

El curt te una estructura perfecte i molt poc habitual. Quan parlen els nois al principi, les noies també ho fan, però sense veu. Al cap d'una estona se sent una mena de grinyol de la música de fons i es produeix un flash-back, cosa que percebem els espectadors perquè els actors caminen enrere fins a tornar a la posició del principi. Aleshores són les noies que, repetint els mateixos gestos i aquesta vegada si parlant expliquen la situació, la ruptura d'una d'elles, etc... Els xicots, també repetint els gestos parlen sense veu. Un altra grinyol de la música i segon flash-back caminant enrere. Ara ho repetim tot una altre vegada parlant tots amb veu, creant una atmosfera una mica caòtica. A continuació les dues parelles es comencen a parlar i...

Roc Esquius ha fet una autèntica filigrana com a autor i com a director, per la idea, pel text ple de rodolins, com si fos un Lope 2.0 i fins i tot pel càsting. Coneixeu l'Àtic 22? El nom pot suggerir una casa de barrets, però no, és un teatre —i ara que ningú faci analogies—; situat a l'últim pis del Tantarantana del carrer de les Flors. Doncs a més de l'àtic tenen un terrat, preciós, no massa gran, ventilat, agradable... una meravella. Doncs allà s'ha fet l'obra, i això al capvespre, afegit a la sorpresa de la funció ha sigut com tocar el cel amb les mans (hi esàvem ben a prop).

No diré que és el millor dels curts representats al #GiraPíndoles perquè això és molt subjectiu, però sens dubte està entre el primer primer i el segon primer, com a mínim, no sé si m'explico. Núria Deulofeu, Bernat Mestre, Isidre Montserrat i Diana Roig (per ordre alfabètic) han estat convincents, genials, divertits. Felicitats.

Fuck You

FUCK YOU

( a l'Àtic 22)

S'està rematant el Festival Píndoles amb la #GiraPíndoles, que no és altra cosa que portar les quatre obres guanyadores del festival en gira per uns quants teatres de Barcelona. Jo he optat per l'Àtic 22 que s'ha omplert fins a la bandera i em consta que amb llista d'espera. Les coses ben fetes tenen èxit i les entrades volen. De les quatre obres guanyadores, dues ja les havia vist al Alberg Mare de Déu de Montserrat i ja van ser comentades, per tant em limitaré a les dues que per a mi han sigut noves.

Fuck You és un curt escrit per Marta Solé i dirigit per ella mateixa i Oriol Puig. Dues dones joves estan a la barana d'un pont. Miren plàcidament el corrent de l'aigua i els aneguets, si n'hi han? No, una d'elles està desesperada i es vol suïcidar fotent-se daltabaix, i de les dues és la que te un bon càrrec a l'empresa en que treballen; tot i així n'està farta; ha putejat el personal que està per sota d'ella i crida un desesperat "ja n'hi ha prou". L'altra és una empleada que ocupa un lloc de baixa qualitat, però al veure-la en aquella situació la vol ajudar, tot i que d'una manera com a mínim curiosa. Per començar li deixa com el que no vol la cosa que si no es tira deu ser perquè no ho te massa clar; sembla que més aviat la incita a saltar d'una punyetera vegada. Li revela el mal nom amb que l'anomenen el personal de la planta: "la filla de puta". També que es comenta que per arribar on ha arribat s'especula amb la quantitat de polles que s'haurà d'haver menjar... No sembla una gran ajuda. No continuo perquè sóc un dels firmants de la Convenció de Ginebra Anti Spoilers.

No sé com hauran muntat l'obra a les altres sales on ha passat el #GiraPíndoles, però a l'Àtic 22 l'han fet a l'escala. A la part alta les protagonistes mig emparrades damunt la barana que feia de pont i els espectadors repartits escales avall amb una visió molt interessant , com si fóssim l'aigua del riu. Ha quedat molt bé tot i que ens hem trinxat les cervicals en una posició incòmode, però ha valgut la pena. En una propera edició un servei de massatges seria tot un detall.

Bona direcció amb el resultat de molt bones actuacions de les protagonistes: Mireia Gubianas i Vanessa Segura que han estat molt convincents. He sortit satisfets i hem aplaudit amb ganes.