FEDERICO GARCÍA
(al Hiroshima)
Espero ser tan objectiu com pugui, però us avanço que jo a Federico García
Lorca li tinc devoció. Penso que és un dels grans dramaturgs del segle XX, i
com a poeta... A part d'això com a persona, i sense haver-lo conegut, crec el
que es diu d'ell, que era irresistible i que tenia un magnetisme poc comú.
Vergonya als feixistes de Franco que el van assassinar. Els addictes a aquell règim
i als que encara ho continuen sent, com alguns polítics molt PPopulars, continuen estigmatitzats per aquesta vergonya. Dit això, anem a la crítica.
Pep Tosar i Evelyn Arévalo han muntat un espectacle basat en la vida i obra
de Federico, però d'una manera ben poc convencional. Segons com podia semblar
una conferència, però una conferència il·lustrada i de luxe amb un lector
(Tosar) una cantaora (Alba Carmona de
las Migas), un guitarrista (Jesús Guerrero) un percussionista (David Domínguez)
i un bailaor (Jesús Carmona). A més
hi ha hagut entrevistes projectades en video a quatre especialistes en García
Lorca i una neboda (impagable i venerable senyora ja gran, molt gran). Les
entrevistes gravades en un tren, un tren del trajecte de Madrid a Granada, el
tren que Federico mai hauria hagut d'agafar i que el va portar a la mort l'agost
del 36. Si hagués acompanyat a la Xirgu a amèrica, com ella volia, no
l'haurien matat.
Espectacle didàctic però molt ben travat com a "obra teatral". Jo
he aprés moltes coses i me n'han recordat altres que ja sabia, doncs ha sortit la
seva amistat amb Dalí, Falla, Buñuel, o de on va aprendre els cantars i coples populars
de Granada —no dels seus pares que eren burgesos, sinó de dues minyones, dones
del poble—. Ha sortit la seva època de la residència d'estudiants a Madrid, el
teatre universitari... Hem fet un bon repàs, gens feixuc. A mi els noranta
minuts m'han passat en una revolada.
Tosar ha estat magnífic i el conjunt musical i de ball, extraordinari. La
direcció del propi Tosar, excel·lent. Avui nit d'estrena i aquest diumenge ja
es despenjarà de la cartellera. És el que tenen aquests festivals; les obres
se'n van en un pim pam pum, i si vols veure el més aimportant, has d'estar al
lloro i fer filigranes. L'Iroshima no estava ple del tot, però els assistents
ens hi hem deixat les mans.
P.D. Després dels aplaudiments i les salutacions ha pujat a l'escenari
Antonina Rodrigo, una experta en García Lorca —i també una de les entrevistades
en el vídeo—, i ha dit una cosa que a molts ens ha fet feliços. Ha assegurat
que els millors anys del poeta van ser els deu que va passar a Barcelona:
coneixença de la Xirgu i descobriment d'una societat molt diferent a la de
Granada. Com a exemple a Andalusia un Ateneo
era un casino de burgesos i aquí els ateneus eren populars i obrers, cosa que
el fascinava. De fet ell es declarava catòlic, però també comunista,
anarquista, llibertari... però especialment home proper al poble.
