LA FORTUNA DE SÍLVIA
(al TNC)
Ignoro perquè la direcció del TNC va triar aquesta obra de Sagarra; crec
que l'autor català en va escriure de molt millors que aquesta Fortuna que pel
meu gust s'ha quedat antiquada, i per acabar-ho d'adobar, amb el muntatge que
s'ha fet encara l'he vist més passada.
La fortuna de la Sílvia és la seva independència, el seu caràcter obert
i "modern" per l'època —estem als anys 30, tot i que es relaten coses
de vint anys abans—, però aquesta independència és més falsa que un duro sevillano, doncs cada setmana para la mà
acceptant el sobre que la seva germana —rica per matrimoni— li passa de forma
humiliant per poder sobreviure ella i els seus fills. En un moment determinat
trenca amb la germana, però la situació econòmica es salva amb un bon matrimoni
de la filla i la historia del sobre es repeteix, vaja una independència galdosa.
Penso que l'obra és erràtica i el text fluix; no és el millor Sagarra (opinió
personal).
L'escenografia de Bibiana Puigdefàbregas és bona, certament luxosa, i
el vestuari d Miriam Compte molt adequat a l'època —si exceptuem la grinyolada
produïda per l'aparició d'un actor amb frac... i sabates marrons—. El muntatge
a dues grades no el veig justificat. Em temo que hi ha un corrent que abomina
de la presentació a la italiana que al llarg dels anys s'ha demostrat molt
eficaç. Amb les dues grades hi ha molts moments que no veus la cara dels
actors, cosa que els perjudica a l'hora de fer arribar la veu als espectadors
que tenen d'esquena, al marge de que veure les expressions facials en teatre és
molt important. Canviar per canviar és perillós. La gran vidriera del fons es convertia en pantalla de vídeo on s'ha abusat de projecció de bombardeigos; ens han fet entrar bombes per les orelles via decibels desbocats.
En quant a les actuacions, penso que els intèrprets no hi han pogut fer
res, doncs el director és qui mana, i aquí Jordi Prat i Coll els ha fotut en un
camp de cols. La Sílvia està com "allunyada", el fill parla d'una
manera impostada i "romàntica" insuportable, la germana sembla una
mòmia vinguda del fons del temps, la filla es passa l'obra fent posturetes i el
veí "explorador" sembla que faci discursos amb inflexions de veu exagerades.
Tot un panorama, i penso que tots els actors —excepte el que fa de fill, que no
havia vist mai— són gent experimentada que han estat magnífics en altres obres,
com el propi Prat i Coll del que recordo direccions memorables, com les Vespres
de la Beata Verge.
En fi, no ha sigut una nit de teatre per a recordar, tot i que penso
que la direcció del TNC fa bé de programar obres d'autors catalans. És més, és
la seva obligació doncs TNC vol dir Teatre Nacional de Catalunya i li ha d'anar amb
l'ADN preservar el patrimoni cultural del nostre país. Que a mi no m'hagi
agradat és el meu problema.
