THE FELIUETTES
(al círcol Maldà)
El primer que necessita una obra de teatre, sigui del gènere que sigui, és
un guió. Amb la idea no n'hi ha prou; sobre la idea s'ha de construir una
dramatúrgia que funcioni i tiri endavant la història. El que he vist avui al
Maldà, i em sap molt greu dir-ho, quasi no tenia guió, o el tenia molt fluix i
dispers.
Representa que a una noia li prediuen que en el futur serà la Núria Feliu,
no algú semblant a ella; simplement la Núria Feliu, i a partir d'aquí començarà
una recerca en que l'objectiu principal serà localitzar la Feliu autèntica, i
les coses s'emboliquen molt i la història es perd i es fan picades d'ullet al
procés, a l'ANC, al Tribunal Constitucional, tot molt "barato", i es van
donant tombarelles i fent figueretes...
Penso que Xavi Morató —el responsable de la dramatúrgia— no ha estat
encertat, ja que per la meva manera de veure la història no s'aguanta per enlloc,
sembla que l'hi hagin encarregat a corre-cuita. Si volia fer una cosa esbojarrada
s'ha quedat curt, molt curt; li ha quedat una cosa descafeïnada i a més feta
amb cibada torrada (malta), i m'estranya perquè d'aquest xicot jo només li
conec una obra: Reset, i estava molt bé, atrevida i ben mesurada, amb cada cosa
al seu lloc. La direcció també m'ha semblar desafortunada, doncs les tres
actrius han fet molt el ruc, han posat moltes cares i han ballat com si fessin
Els Pastorets. Potser són bones actrius i cantants, però amb el que els han fet
fer avui... L'únic esbojarrat que he vist, o millor he sentit, ha estat el tema Always Look on the Bright Side of Life (ara ve la part xiulada)
dels Monty Python que ha tancat l'obra.
En fi, tothom pot tenir un mal dia, i no m'excloc pas de que sigui jo el
que l'ha tingut, però ho he comentat amb altres col·legues i m'han dit que pensaven
el mateix. El Círcol Maldà ple i el públic ha aplaudit força.
