PSC

PSC

(Opinió)

Benvinguts al desert. La travessia serà llarga, penosa i l’haureu d’afrontar tot i saber que teniu poca aigua a la cantimplora, però no us queda més remei que començar a caminar i tirar endavant: vosaltres us ho vàreu buscar. Sí que us vull advertir que les travessies de desert són molt punyeteres, per no dir cabrones, i gens aptes per a incompetents, però com deia el meu avi, no hi ha més cera que la que crema. Una altra advertència, si quan esteu caminant sota el sol implacable de la planura, arrossegant els peus per la sorra, morts de solitud, set i cansament, us sembla veure miratges, no en feu cas; continueu de manera implacable cap el destí que us heu traçat que, tot i dolent, és el vostre projecte. Us semblarà veure de tot: oasis amb fonts d’aigua fresca, palmeres mogudes per brises marines que us ofereixen ombra, imatges d’en Pallach com a enormes hologrames... tot fals. Res és el que sembla; esteu fotuts de veritat.

Intentareu consolar-vos pensant que va anar de poc que guanyés la Chacón, catalana, del PSC... Un altra miratge, també és fals, o sigui que cordeu-vos les xiruques i no perdeu més temps. Quan més aviat us hi poseu, abans acabareu amb aquest calvari, que serà llarg.

Ai... si en contes de vendre’s el partit al PSOE l’haguéssiu conservat com a PSC, o sigui de Catalunya... Amb 25 seients al parlament de Madrit (concepte, com diu l’Iu Forn) que n’hauríeu pogut fer de coses pel país, però lamentar-se no serveix de res i ara ja és tard. Au, brillo! que quan més tardeu a caminar, més tard arribareu.

PSC o PSOEc

(Opinió)

          Aquesta tarda a Madrid ha passat el que molt catalans ens temíem que passaria: els diputats del anomenat Partit dels Socialistes de Catalunya en votat en contra del que li convé al nostre país. “Però, com és possible?”, ens preguntem molta gent. La resposta no és senzilla, però sí evident. Ni són socialistes ni són de Catalunya.
          M’explico. És possible que estiguin afiliats i fins i tot paguin una quota al partit abans esmentat, el que porta el nom “socialista” al costat d’una rosa i una C, però de socialistes no en tenen res. També és molt possible que visquin i fins i tot hagin nascut en territori català, però tampoc són catalans. Ser socialista i ser català són dues coses que demanen quelcom més.

          Aquestes persones, vint-i-cinc! poca broma, el que sí són és alumnes avantatjats d’un personatge obscur que es diu Alfonso Guerra, aquell que ho sabia tot menys que tenia un germà lladre que feia servir el seu despatx. El que se les donava d’intel·lectual i va encunyar aquella frase famosa: el que se mueva no sale en la foto, que traduïda al català vol dir, el que no obeeixi serà expulsat de la menjadora.

          Adéu 1.450 milions d’euros, quasi un quart de bilió de les antigues pessetes. M’esgarrifo de pensar que d’aquí a poc pugui guanyar les primàries i posteriorment les eleccions, aquella noia tan valorada que es diu Carme Chacón, catalana i del PSC.