PRIMER ALBUM
(en una fusteria, Temporada Alta)
Te nassos que una agència de detectius s'anomeni El Solar com si fos una immobiliària, però la de Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor es diu així, i com
deia la meva àvia "és el que hi ha".
I que cony investiguen aquests
professionals? Doncs com sempre la memòria, a partir de petites històries i
dels objectes. Aquesta vegada han entrat a sac a la ciutat de Girona i ens han citat a
la seva oficina. Bé, en realitat no hi hem pogut entrar perquè estava tancada i
ells no hi eren, però hem pogut mirar a través de la vidriera. De seguida han
aparegut una parella que ens han dit que els havíem de seguir cap a un altra
local, molt a prop, i allí hem entrat en un espai tocant a la Plaça de l'Oli, una fusteria en funcionament, però com que era diumenge no hi ha hagut
soroll de màquines que ens molestés i hem pogut atendre bé les explicacions que ens han ofert.
Els assistents ens hem assegut en una grada semicircular que alguns ja coneixem, i
sota una llum "precària", marca de la casa ens han començat a mostrar
petits objectes, llibretes, plànols i dissenys, claus d'obrir i tancar portes,
armaris, tauletes de nit, secretaires...
Aneu afegint qualsevol cosa que la vostra imaginació us proposi, i us quedareu curts.
Tota aquesta exposició acompanyada de les històries que, amb veu fluixa, els
components de la companyia ens anaven explicant, relacionant-ho amb els
elements que sortien de petites maletes, capses de cartró o lligalls de
documents. També ho relacionaven amb l'espai de la fusteria, la maquinària i
els taulons de fusta.
I amb tota això es pot composar una obra de teatre? A veure, pels que
ja sabem com s'ho munta Jomi Oligor i "la seva família" la resposta
és sí, perquè no és teatre convencional, és com si els teus avis et
xiuxiuegessin secrets a cau d'orella i et mostressin objectes molt preuats que
han guardat perquè han marcat la seva història; com si un capvespre plujós d'hivern t'expliquessin
històries i t'ensenyessin velles fotos a la vora del foc. Històries amb la pàtina
del temps, explicades de manera tendra i amorosa. És aquest tipus de teatre,
intimista i càlid, sense impostacions ni exageracions. Ara potser diré una
bestiesa, però després de veure aquest tipus d'espectacle, et sembla que ets
millor persona. No sé si m'explico...
I l'argument? Au va, home va! Qui parla d'argument? Estem parlant de
sensacions i el que no ho entengui que no vingui, apa! Al final, el propietari
de la fusteria ens ha explicat una mica el que era el local, els seus orígens, però això ens
faria allargar la ressenya i tornar a començar i segurament no estaria
escrivint aquest text perquè encara estaríem allà, al barri vell de Girona, una
de les ciutats més boniques del món que conec, en un local que és un fusteria i...
No sé si he explicat massa bé Primer Àlbum, que és el títol de l'obra,
però no m'estranyaria que us fes agafar ganes de veure-la. Si és així, el
proper cap de setmana hi tornaran; els dies de cada dia no, que al taller s'hi ha de
treballar perquè no és un teatre, és una fusteria; ja ho havia dit, oi?
