EL SUEÑO DEL CELTA
(Crítica literària)
Alguns admiradors de Vargas Llosa estem dece-buts, no per les bajanades que diu sobre nacionalisme (ja hi estem acostumats que no toqui vores en política) sinó per la seva última novel·la.
No és dolenta, però és fluixa i això per una persona que ha escrit La Casa Verde, La Guerra del Fin del Mundo, o Pantaleón y las Visitadoras... és lamentable. De fet no és ni una novel·la, sinó una mena de biografia novel·lada d’un personatge obscur, un nacionalista tardà de la causa irlandesa.
Crec que s’ha d’anar molt en compte a l’hora de fer biografies. Si no ets un geni, com ho era Stefan Zweig, corres el risc d’explicar vides de sants com les que em trobava al final de cada capítol del llibre d’història sagrada quan feia primària a can Culapi; un horror.
Un altre punt negatiu, per a mi, és que no he pogut deixar de comparar els viatges del protagonista pel riu i la selva amb els que passen a El Cor de les Tenebres, de Conrad, i la comparació és, com tantes, odiosa.
Em sap greu ser tan dur. Els que l’admirem com a escriptor, esperem que la propera vegada ens sorprengui, favorablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada