16 de febr. 2011

LA OMISIÓN DE LA FAMILIA COLEMAN
(Teatre Borràs)




Aquesta obra ja havia estat a la cartellera de Barce-lona. Ignoro com la van fer aleshores, però l’actual muntatge al Teatre Borràs és un fracàs. Les companyies argentines haurien de ser conscients que el seu castellà no és fàcil pels catalans i valdria la pena que tinguessin en compte aquest fet.
          En aquest cas la cosa queda augmentada per la escenografia: escenari totalment obert fins el fons i moviment d’actors amb una gran part del diàleg lluny de la boca i moltes vegades d’esquena. Si hi afegim que algun dels personatges, pel paper que representen, sembla que parlin per a ells mateixos, la cosa s’agreuja, però això no és tot. El teatre estava ple a vessar d’un públic disposat a passar-s’ho d’allò més bé, aquella mena d’espectador que abans que cap actor digui res ja explota en riallades sonores i de llarga durada. Conclusió, part dels diàlegs aixafats de la manera més barroera, i com que la obra no és “graciosa” (aquelles còmiques en que els actors que han dit la gràcia coneixen l’ofici i paren d’actuar mentre el públic s’esplaia) doncs apa, a perdre’s part dels diàlegs.
          Apart d’això, crec que l’obra és fluixa, que el Sr. Tolcachir va anar escrivint sobre una família un pel boteruda i quan va calcular que portava una hora i mitja va dir basta i va escriure fin. Una nit perduda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada