31 de jul. 2011

TRAGÈDIA
(al Teatre Grec)




     Friedrich Nietzsche va escriure El naixament de la tragèdia en l’esperit de la música l’any 1871, una obra en la que , entre altres, coses fa una lloança de la forma de viure dionisíaca. Àlex Rigola ha muntat un espectacle basant-se en l’obra del filòsof alemany; un poema visual, segons diu el programa de mà.

      Se’m fa difícil precisar el que el director ens ha volgut explicar, malgrat la pantalla que ens anava guiant anunciant escenes i personatges. A mi el que m’ha arribat és una escenografia espectacular, amb dinou actors que no son ballarins però que es movien per l’ampli escenari del Grec amb una precisió i elegància que m’ha captivat.
      El Joan Carreras i l’Alícia Pérez, d’alguna manera feien de narradors, però la gran part de l’espectacle, poc menys d’hora i mitja, s’ha basat en moviments, els de tot el conjunt especialment espectaculars (bon treball del Rigola i el Ferran Carvajal).
      L’escenografia bona, un camp de rostoll amb una olivera solitària, el vestuari molt atractiu amb un denominador comú: calces i calçotets de color negre per a tothom que, marca de la casa, en un moment determinat ha volat pels aires quedant-se tot cristo en boles. La il·luminació notable, aprofitant l’espectacularitat que proporciona la paret de fons del Grec.
      Conclusió: crec que és un espectacle (no m’atreveixo a dir-ne obra de teatre) festivalero, no en el sentit de festa major si no de festival, ja sigui Grec, Avinyó, Spoleto o Edimburgh.
      La nit d’estrena ha estat marcada per un temporal a mitja tarda que ha posat en perill l’obra. Ha començat em retràs i en Rigola s’ha excusat i ha advertit que en qualsevol moment de la representació es podien fondre els fusibles. El recinte no estava ple, però curiosament hi havia públic en zones “dolentes” i vuits en altres de “bones”. Sospito que part del públic s’ha quedat a casa pensant que es suspendria. Aplaudiments a dojo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada