28 de jul. 2011

JULIETA & ROMEO
(al Teatre Coliseum)





     Quan The Beatles van gravar Yesterday l’any 1965, tot el món del pop va quedar garratibat per la qualitat de la cançó i el nou estil interpretatiu. Ràpidament es convertí en un tema de culte. Anys després varis intèrprets la va afegir al seu repertori i alguns, com Ray Charles, Marvin Gaye... , en van fer autèntiques creacions modificant-ho tot: el tempo, l’estil...
     En el teatre passa el mateix, molts directors s’atreveixen a fer canvis en l’original i a mi m’agrada que tinguin el valor d’alterar el que estava escrit de determinada manera, però a canvi del “meu permís” els exigeixo creativitat i qualitat. No és el cas d’aquest Romeo i Julieta d’avui (amb l’ordre invertit) en que Marc Martínez ha engiponat un bunyol de dimensions notables.
     Per començar el text, on hem sentit una barreja d’estils. De vegades semblava una traducció fidel, quasi en vers (Shakespeare la va escriure mig en vers mig en prosa) i d’altres una versió de barris baixos. A més, si l’obra és en castellà, perquè molt de tan en tant havien de dir alguna tonteria en català? Semblava que se’n fotessin d’una llengua i de l’altra. La posada en escena tampoc ens transportava enlloc, amb una estructura “furera”, però sense Baus, una arquitectura que anaven movent cap aquí, cap allà sense sentit. El vestuari pobre de solemnitat i sense criteri concret.
     De les interpretacions se n’ha de parlar apart. M’ha semblat que cada actor actuava a la seva manera, alguns força malament i els altres pitjor, arribant al clímax el Nao Albet que ens ha ofert un Mercutio que semblava border line; n’ha fet tantes de rucades que he arribat a sentir vergonya aliena, sort que el maten a mitja obra. En fi, tres hores d’avorriment i una nit perduda.
     El Coliseum a mitja entrada, tot i haver anul·lat la meitat del pati de butaques. No sé si el públic ha aplaudit molt o poc perquè jo a la que han tancat els llum per donar la obra per acabada he tocat el dos que les cames em tocaven el cul. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada