2 de nov. 2011

Jo confesso


JO CONFESSO
(Novel·la de Jaume Cabré)






Aquesta és una novel·la difícil i llarga, però molt bona. Els lectors de Cabré saben, sabem, que li agrada la complexitat, però és que s’ho pot permetre: ho quadra tot. És l’anti Pío Baroja, que a la pàgina seixanta-set feia caure un mariner a l’aigua i l’ofegava, i a la cent-tretze el tornava a fer aparèixer amollant escota com si res; però anem al llibre.
La història és fascinant per ben travada i complicada, situada en un període de temps... diguem ample: del segle XIV fins ara i vinga d’entrellaçar històries i personatges on hi entren i surten els de ficció i els que son reals, perquè n’hi surten una pila de reals i aquesta és una altra cosa que m’agrada.
Si des de que el món és món, les persones tenim tendència a situar-nos a una banda o altra de dos fronts (Catalunya o Espanya, Beatles o Rollings, Barça o Madrit, Astèrix o Tintín), jo sóc d’Astèrix i en sé el motiu. M’agrada la ficció, però m’encanta que m’hi posin engrunes de realitat i que surti Lutecia i Juli César. En Jo Confesso passa el mateix. El protagonista toca un violí Storioni fet a Cremona, existeix; i parla de la universitat de Tübingen, existeix; i de professors i filòsofs que han existit, i a mi aquests tocs d’autenticitat em fan la lectura més creïble.
M’és impossible fer un resum de la trama, m’allargaria massa, però puc avançar que Cabré parla una mica de tot: de relacions pares/fills sense sentiments, de fidelitats i infidelitats, no sempre amoroses, del bé i del mal, d’intrigues, de la Barcelona gris de la postguerra, de l’Europa gelada de quan la terra era plana, de la inquisició, de la segona guerra mundial i l’holocaust... i molt, molt de cultura, de música, de filosofia, de pintura, de llibres i manuscrits...
Una recomanació: agafeu la novel·la quan disposeu de temps per llegir-la seguit, que sigueu capaços de liquidar-la en una setmana o deu dies. Si se us allargassa massa us podríeu perdre, i seria una llàstima perquè, repeteixo, és un llibre molt bo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada