6 de nov. 2011

Ombres en la nit

OMBRES EN LA NIT
(Crítica literària)





Que ningú es confongui: aquest no és el Ferran Torrent de Un Negre Amb un Saxo o Gràcies Per La Propina. El de Sedaví ens ha volgut oferir una novel·la al més pur estil John Le-Carré i no se n’ha sortit pas malament.
La trama és complicada, potser en excés, on hi entren i surten gitanos, jueus, nazis, serveis secrets anglesos i russos, aprofitats de la postguerra espanyola, putes professionals i altres d’ocasionals i governadors civils... en fi, fauna variada. L’autor situa l’acció l’any quaranta-set, més o menys, quan a Europa es vivia una postguerra mundial i a València una de civil.
La intriga, com he dit, tot i ser complicada està força ben travada, encara que quan t’adones que queden poques pàgines et preguntes “i tot això com ho resoldrà el xicotet de l’horta?” Doncs ho resol, tot i que alguna cosa grinyola, com si els de l’editorial l’haguessin apressat per concloure.
Haig de dir que algunes de les parts estan molt ben treballades i convencen. El tema dels camps de concentració nazi son especialment sensibles i, tot i no ser un llibre d’història, fan que et preguntis “com va ser possible que passés això en un món dit civilitzat?”
Acabo. Torrent escriu en aquest valencià tan entranyable a que ens té acostumats, però com que quasi cap personatge és valencià he trobat a faltar més paraules de l’horta. Un caça-nazis austríac no pot dir “se n’ha anat tot a fer la mà”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada