GOLPE A GOLPE, VERSO A VERSO
(al Miniteatres)
Mini, és la forma prefixada
d'un mot grec per dir "petit" i per tan miniteatres s'ha de referir
a teatres molt petits, i és així. Des del maig del 2013, no fa ni un any, va
obrir al carrer d'en Robador un local on s'hi fa teatre en quatre sales, poca
conya, quatre! Bé, quatre mini sales amb un màxim de capacitat de 15 persones
—en algunes ni hi caben—. Si fan logicament obres "mini" d'una durada de
com a molt 15 minuts que, com podeu suposar, no es regeixen per la norma clàssica
de planteamiento, nudo y desenlace.
El que hi he vist es una
obra de Ferran Sikó, on tres xicots estan asseguts en un sofà, porten barrets
de cartó tipus cucurutxo reveillon i
la primera frase que se sent és "perquè cony celebrem el cap d'any el dia
28"? Situats en l'època de l'any cadascú exposa els seus propòsits per
l'any nou. L'un vol ser un assassí en sèrie, l'altre ser ell mateix i el tercer
viure en vers... sí, teatre de l'absurd que, com es pot imaginar acaba com pot,
que per això és absurd.
M'ho he passat bé, però que
ningú es confongui; no estem davant d'un drama que us remourà la consciència i
us deixarà aclaparat fent-vos rumiar dues setmanes seguides. És un exercici
joiós que demostra que hi ha vida més enllà de Ricard III, i cap al bar del
mateix teatre a prendre una copa, que per cert està animadíssim i les serveixen
a preus econòmics, i si us ve de gust encara podeu entrar a veure una altra
obra.
M'agrada que hi hagin iniciatives
d'aquestes que mantenen el teatre viu a 4 € l'entrada; a més els haurien de
subvencionar per recuperar el barri. Quan a l'any 1959 jo feia de policia militar,
al carrer d'en Robador només hi havia prostitutes, bars de bagasses i dubtosos
establiments mèdics amb el rètol de gomas
y lavajes —recordeu la cançó d'en Serrat?—, i ara ja hi a un teatre, una
sala de jazz i al final del carrer la Filmoteca. Oi que hi hem guanyat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada