27 de set. 2015

Caixes

CAIXES
(a la Sala FlyHard)



La Sala FlyHard ha engegat la temporada amb una obra de Marc Artigau, amb direcció de Montse Rodríguez: Caixes és el títol en referència a les capses on una de les parelles protagonistes ha empaquetat les seves pertinences per fer la mudança, ja que s'han canviat de pis. Són el Pau i la Maria; ell vol ser pilot d'aviació i ella ballarina. A l'edifici on van a viure es troben amb el Mario i la Paula; ell ja és pilot i ella ja és ballarina. L'agència de mudances es fa un embolic i els entrega unes caixes que no són les seves.
"Si tenim una parella estretament unida (A i B) i apareix una altra parella que es comporta d'igual manera (C i D), aleshores A es llençarà sobre D i C sobre B". Aquesta és, simplificada, la teoria que Johann Wolfgang Goethe volca en la seva novel·la Les Afinitats Electives el 1809, i que crec que Artigau ha agafat per bastir la seva obra en que les dues parelles semblava que estaven davant d'un mirall. El problema, des del meu punt de vista, és que l'autor ha fet massa piruetes i el conjunt ha quedat confús. Tot i així el plantejament és interessant, però penso que la peça no ha acabat d'arrencar el vol per culpa que han quedat força caps per lligar. Les caixes que han rebut la primera parella eren de la segona? Però ells ja feia temps que vivien en aquell bloc... I així en varies coses que no s'han resolt. També penso que en les escenes en que el Pau feia de narrador el tempo esdevenia molt lent i l'obra dequeia.
La posada en escena és molt senzilla; la mida de la Fly no permet massa floritures: uns bucs de fusta tan eren les "caixes", com un moble i fins i tot un ascensor, han donat bon joc i n'han tret un bon profit. El que m'ha agradat molt ha estat la música, original del Pablo Lammers (de la Fly de tota la vida). M'ha recordat els millors temps del tecladista brasiler Eumir Deodato —la versió de Així Parlà Zaratustra d'Strauss de la peli 2001 de Kubrick era d'ell—. Els actors ho han fet bé, però penso que no han pogut brillar per culpa que la obra no ha petat rodona.
Tot i ser pont de la Mercè, la Fly quasi totalment plena d'un públic que jo diria incondicional de la sala. Després de l'obra a sopar a La Parra, el restaurant del carrer Joanot Martorell, abans Riera de Magòria, que fa molts anys era parada de diligències i traginers entre Sants i Hostafrans. Parlo de quan Goethe va escriure la novel·la abans esmentada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada