Oques Cretines
(a La Seca)
Karl Valentin
(1888 - 1942) va ser un pallasso d'aquells de cabaret a l'Alemanya d'entre guerres, un home
molt reconegut a la República de Weimar on triomfaven aquest tipus
d'espectacles; recordeu Cabaret de Bob Fosse? Un home que va escriure més de
400 peces curtes, gags, digueu-ne com vulgueu, la major part basades en
situacions reals portades cap a l'absurditat. Segons Bertolt Brecht era "un
acudit am potes". Sembla que habitualment treballava amb una parella que
li feia d'sparring.
Ara, els de
Taganrog Teatre han portat una dotzena d'aquestes peces a la Sala Frégoli de la
Seca, sota la direcció de Lluisa Mallol conduint el trio Ferran Castells, Josep
Maria Mas i Blanca Pàmpols. Val a dir que no és un teatre al que estem massa acostumats
a casa nostra; a mi particularment em demana uns moments d'acomodació, doncs al
començament em sembla ridícul, no pel que diuen sinó per la manera
d'interpretar-lo, d'un histrionisme portat a l'exageració. Recordo que em va
passar als primers moments de la pel·lícula Cabaret amb Joel Grey en el paper
de mestre de ceremònies.
Dit això, penso que
la peça rutlla amb certes dificultats perquè una sala de teatre no té la interacció
que pot tenir un espai com un cabaret; al teatre li demanem una continuïtat que
possiblement en un local nocturn no li exigim. He trobat gags molt encertats i
d'altres que no m'ho han semblat tan. Els millors, els més curts, però això és
molt personal. Les actuacions han estat bones, especialment la de Josep Maria
Mas, que té el valor afegit de que físicament és clavat a Valentin, per les
fotos que he pogut trobar d l'autor.
En general ens ho
hem passat bé i l'espectacle passa en una bufada. La sala quasi plena i els
assistents satisfets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada