13 de març 2017

Barbes de Balena

BARBES DE BALENA
(al Maldà)




          
          Alguns tipus de balena, a la boca, en contes de dents hi tenen unes làmines anomenades barbes. A elles els serveixen per filtrar l'aigua i quedar-se amb el zooplàncton i als humans els van servir durant molts anys per fabricar les barnilles de les cotilles femenines. Dolors Aleu i Riera (1857-1913) va ser la primera dona que es llicencià en medicina de Catalunya (i d'Espanya).
           En aquella època les dones mitjanament benestants anaven embutides per dues cotilles que pressionaven molt: una de física ben ajustada al cos amb esforç —Allò que el Vent s'Endugué, escena en que Hattier McDaniel (Mammy) vesteix a Vivien Leigh (Scarlett)— i l'altre de moral, ja que les noies ben criades segons què no ho podien fer, o sigui res que no fos obeir al pare o al marit. La doctora Rierea va escriure un informe explicant el disbarat d'aquella peça que comprimia el cos desmarxant la columna, martiritzava el fetge, els ronyons i l'úter i emparrava els pits com si els poses en un aparador.
          Doncs d'això va l'obra que hem vist al Maldà, de cotilles i dones encotillades, i com que l'Anna Maria Ricart és una múrria ens ha servit la història amb aquesta doble visió. Així quatre actrius en estat de gràcia: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní, han cantat, han ballat i s'han mogut per l'escenari, enumerant en un principi els noms de les dones de les seves famílies, explicant el que van poder fer i especialment el que no van poder fer.
          És un espectacle fresc, divertit i molt Maldà, i això últim, avui, al menys per la gent que freqüentem els teatres amb assiduïtat, és un adjectiu reconegut Els números musicals, de Ariadna Cabiró, són molt bons, en especial el del final: Memòria de Peix, i això ve que al llarg de la funció se sent el típic soroll, com de buit que fan les peixeres, i és que les quatre dones sembla que ho estiguin en una peixera, sense pensar, només exhibint-se, esperant no se sap què. El treball de les quatre actrius és destacable, molt ben coordinat per la directora Mònica Bofill. Al no ser una obra de text al estil planteamiento nudo y desenlace, la coordinació en el moviment escènic és molt important i aquí ha funcionat a la perfecció.
          El vestuari és perfecte, com si estigués fet en conya, però molt adequat: cotilles, polissons, mirinyacs en color cru, elegantíssim per ser roba interior, i tot i cobrir molt el cos de les noies, tremendament insinuador. En la meva opinió molt més suggerent que si només haguessin anat en calces. La Maria Albadalejo, responsable d'aquest apartat ha fet un molt bon treball.
          El Maldà pràcticament ple i el públic ens ho hem passat molt bé, i hem aplaudit i aplaudit... És d'aquelles obres en que surts satisfet i amb ganes de rematar la nit, i dius a la teva parella "anem a sopar bé, i..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada