8 de nov. 2018

24 HORES DE LA VIDA D'UNA DONA

24 HORES DE LA VIDA D'UNA DONA
(al Onyric)




          Sóc dels que pensen que la literatura centre-europea a cavall dels segles XIX i XX està sustentada per tres puntals: Kafka, Roth i Zweig —Joseph Roth, no Philip que aquest, també molt bo, és americà—. Els noms els he posat per ordre alfabètic per allò dels favoritismes. Zweig va escriure biografies, novel·les i històries curtes, entre elles Vintiquatre Hores De la Vida D'Una Dona, una joia.
          Avui al Onyric (Teatre Condal) s'ha estrenat aquesta obra en versió musical i al sortir m'he preguntat: quina necessitat hi havia de convertir aquest gran relat en un musical? Però tranquils, és una pregunta retòrica, la mateixa que ens podríem fer davant de Old Possum's Book Of Practical Cats, de T. S. Elliot que es va convertir en un dels grans musicals dels últims temps de la mà de Andrew Lloyd Webber: Cats. O sigui que la resposta és que depèn de la qualitat en que passa de llibre a musical.
          Amb el que acabo de dir em sembla que ja he destapat la Caixa de Pandora. Sí, a mi m'ha semblat molt fluixa, tan l'adaptació com la resta. Per començar la música de Sergei Dreznin l'he trobat avorrida, se m'ha fet pesada. M'ha semblat que l'ha complicat amb ganes de dir "sus vais a enterá" i deixaré a Richard Strauss com un aprenent. Ni per un moment m'he sentit transportat cap a la desesperació, l'amor, la vergonya i el despit. Només m'han arribat uns temes complicats que, entre altres coses han donat pel sac als intèrprets, doncs cantar allò no era gens fàcil, i m'ha semblat que cap dels tres estaven bregats en aquest gènere.
          Em sap greu però no m'han agradat ni les interpretacions, ni la posada en escena. Silvia Marsó, la protagonista, és una dona que està magnífica pels seus 55 anys, però m'ha semblat sobrer que es quedés en calces per lluir tipet. Crec que Zweig no s'ho mereixia, doncs al meu entendre només hi ha afegit un punt de frivolitat. Em sap greu, però no m'ha agradat gens.
          Segons la revista Broadway World Spain és "el millor espectacle musical 2018". Tela, encara falten dos mesos per acabar l'any i aquests ja han tancat barraca. No sé si així les crítiques es fan massa creïbles. En fi, és com ho he vist, però el públic que omplia el Condal Onyric ha aplaudit molt, o sigui que com deia el Gallo, hay gente pa tó (o els dies d'estrena tots som onvidats).

2 comentaris:

  1. Com que sóc col·laboradora de BroadwayWorld (i tampoc em quadrava això del premi), ho he mirat i resulta que és per la temporada 2017/18 i es va donar el mes de juny, encara que li diguin "2018".

    ResponElimina
  2. Al marge de no compartir la opinió, que és molt respectacle, totes ho són, ara ho entenc. Gràcies per l'aclariment.

    ResponElimina