17 de des. 2010


NIEVE EN OTOÑO
(Crítica de llibres)

Salamandra ens ha regalat amb una nova novel·la de Irène Némirovsky titulada Nieve En Otoño*  És un relat curt, menys de cent pàgines, on la autora ens deixa entrar en una família de russos blancs en plena revolució d’octubre, finalment exiliats a Paris. Gent indolent acostumada a no fer res, excepte enyorar els temps en que vivien a cor que vols. La vella criada Tatiana és el fil conductor del relat, una dona que mai s’adaptarà a Paris, un lloc inhòspit on la neu, quan arriba, ho fa tard, ja molt passada la tardor.
La successora de Dostoievsky, segons el New York Times, em fa pensar molt en Txhèhov i els decadents personatges de L’Hort dels Cirerers i l’Oncle Vània. Magnífica prosa que de vegades sembla poesía.
Némirovsky, jueva,  va morir als 39 anys, massa jove, en un lloc on no hauria d’haver entrat mai: Auschwitz. El govern col·laboracionista francès la va entregar als alemanys a canvi de ves a saber què. Una vergonya, com la de Espanya amb García Lorca.
De moment només hi ha la versió castellana.

*En francès es diu Les Mouches d’Automne . Quina mania de canviar els noms al traduir-los.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada