blocdenkbrota

CONTE D'HIVERN

(Teatre Romea)

          Vull dir per començar que Conte d’Hivern, per a mi, no és la millor obra de Shakespeare. També que no és fàcil reduir-la a una hora i mitja i encara menys trasl-ladar-la a l’època actual, sense que moltes de les coses que es diuen, vestit amb americana, no sonin una mica ridícules.

          Crec que la Carme Portaceli no se’n surt amb bona nota amb aquesta versió que ens ha ofert. Per començar diria que l’escenografia és, directament, dolenta. La gran taula de juntes que ocupa l’escenari no aporta res especial, però l’escenari totalment esbalandrat (quina mania últimament) molesta bastant, no perquè es vegin les tripes, sinó pels focus laterals que fereixen la vista del públic, ajudats per una dotzena de pantalles de televisió també encarades al respectable.

          No m’atreviria a dir que els actors ho facin malament, el David Bagés i l’Albert Pérez els millor a distància, però la directora els obliga a exagerar de tal manera que molt sovint l’acció queda poc creïble. Tot i ser marca de la casa, no veig que hi fan dos músics, que de vegades participen en primera línia, en la trama de l’obra i molt menys a que alguns dels actors, per darrera de l’acció, ballin de manera ben galdosa.

          L’adaptació tampoc destaca i a més de la retallada al principi esmentada, s’ha fet canvis que hi ha moments que fan l’obra poc comprensible. Tampoc ajuda que hi ha personatges que fan dos papers quasi sense transició de l’un a l’altra. Fluixa, molt fluixa.

          El Romea estava quasi ple, de la qual cosa m’alegro, especialment tenint en compte els temps que corren.