EL MISÀNTROP
(al TNC)
Aquest Misàntrop que hem vist al TNC és una nova versió en tots sentits: nova traducció de Sergi Belbel i nova direcció i posada en escena de Georges Lavaudant. S’ha passat del vers a la prosa i l’acció se situa en un temps indefinit, doncs l’escenografia no dona pistes i el vestuari més aviat despista.
La història és molt del senyor Jean-Baptiste Poquelin, conegut com a Molière, un autor capaç de tractar temes seriosos i fins i tot tràgics, sense renunciar a l’alegria i exuberància de la comèdia, no en va és el pare de la comèdie.
Els actors, una pila de primeres espases, ho han fet molt bé i tot i haver prescindit del vers, la dicció era molt histriònica, molt treballada, com recitada, cosa que al text li esqueia d’allò més, però... com que el vestuari era “mixt”, Alceste i Philinte anàven amb americana i pantalon, Oronte i Arsinoé del segle XVI i Célimène, Éliante i els marquesos no se sap massa, doncs algunes parts del text, diàlegs entre un personatge vestit d’avui i un altra de molt més enllà d’abans d’ahir, grinyolaven una miqueta.
L’escenografia correcte, però no cap cosa: ja que optaven per trencar motllos se la podien jugar una mica més. Bona il·luminació. Les noies feien molt de goig ensenyant una mica de panxeta i el pentinat de la Marco, espectacular, de forma i de color.
Sense estar ple, bona entrada i el públic, no és cap novetat, aplaudint a cor que vols. Després hi ha hagut un col·loqui força interessant presidit per en Belbel i Lavaudant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada