CARTES IMPERTINENTS. MARIA AURÈLIA CAPMANY
(a la Fabià Puigserver del Lliure de Montjuic)
Com
cada nit al arribar a casa em poso a escriure sobre el que he vist, o sigui
que ja hi sóc, però avui no podré fer la crítica de l’espectacle, només podré
fer-la del que ha passat, i el que ha succeït és que la Rosa M Sardà estava constipada
—ella mateixa ho ha confessat— i per motius que ignoro no li han posat cap
micròfon i a partir de mitja grada s’han perdut la meitat de les paraules; no
ho dic només jo, que ja sóc gran i he perdut oïda, era un comentari
generalitzat.
Llàstima,
perquè el personatge de la Maria Aurèlia Capmany és prou interessant i deia
veritats com a punys, o sigui una persona com per a ser escoltada, que és el
que avui una part de públic no hem pogut fer a gust. Cagumdena!
Jo diria q sí q duia micro però el volum era molt baix (es notava també en els fragments de vídeo)
ResponElimina