16 d’abr. 2013

Cartes Impertinents

CARTES IMPERTINENTS. MARIA AURÈLIA CAPMANY
(a la Fabià Puigserver del Lliure de Montjuic)






Com cada nit al arribar a casa em poso a escriure sobre el que he vist, o sigui que ja hi sóc, però avui no podré fer la crítica de l’espectacle, només podré fer-la del que ha passat, i el que ha succeït és que la Rosa M Sardà estava constipada —ella mateixa ho ha confessat— i per motius que ignoro no li han posat cap micròfon i a partir de mitja grada s’han perdut la meitat de les paraules; no ho dic només jo, que ja sóc gran i he perdut oïda, era un comentari generalitzat.
Llàstima, perquè el personatge de la Maria Aurèlia Capmany és prou interessant i deia veritats com a punys, o sigui una persona com per a ser escoltada, que és el que avui una part de públic no hem pogut fer a gust. Cagumdena!

1 comentari:

  1. Jo diria q sí q duia micro però el volum era molt baix (es notava també en els fragments de vídeo)

    ResponElimina