blocdenkbrota

UNA NIT DE RÀDIO 2.0

(a la Sala Flyhard)

     A la Cristina Clemente l’haurem de vigilar, no perquè sigui perillosa (que potser sí), parlo com a autora teatral. És una escriptora que domina molt bé l’ofici i que maneja els personatges d’una forma efectiva. A la Sala FlyHard han tancat la temporada amb una obra seva: Una nit de ràdio 2.0.

     Es tracta d’una funció de petit format (coneixent la sala, per força a de ser petit). L’acció passa en un estudi de ràdio on es fa un programa d’aquests de matinada: ho busco però no ho trobo és el títol. El programa el fan una noia i dos nois, però aquesta nit la conductora ha convidat, sense permís de la resta de l’equip, a la becaria que fins ara només ha fet fotocòpies i cafès.

     Curiosament la nit ha canviat i els oients en contes de preguntar on poden trobar un tricicle, un tap o xinxetes de colors, es despengen demanant on poden aconseguir la felicitat, la pau i altres intangibles cada un més difícils de resoldre que l’altre. Tots es queden descol·locats menys la becària que es posa les piles i ...

     El text està molt ben construït amb els quatre personatges perfilats amb ploma fina. La direcció, de la mateixa autora, molt ben travada i els actors han estat fantàstics; Clara Cols, Pablo Lammers,  Sergio Matamala i Alícia Puertas ho han brodat. L’escenografia, una taula, quatre cadires i uns quants micròfons, molt bé; ni calia ni n’hi cabia més. M’oblidava d’un personatge que no surt, però que té el seu paper. El local ple i aplaudiments a dojo

     Ja ho he dit més d’una vegada, però ho repeteixo: m’agrada la Sala FlyHard i això que facin teatre el dilluns ho trobo sensacional. Avui era l’últim dia, però si no l’heu vist i ho voleu fer, el setembre reprendran les funcions amb aquesta mateixa obra.