1 de jul. 2012

Dubte

DUBTE
(al Poliorama)





Patrick Shanley és un dramaturg, escriptor i director cinematogràfic nord-americà. La seva obra més famosa és Dubte, que en la seva versió teatral va guanyar el Pulitzer i un Tony, pas mal, com diuen els francesos (ens hem d’entrenar ara que s’acosta Avinyó). Ell mateix la va convertir en guió i la va dirigir en la versió cinematogràfica amb Meryl Streep i Philip Seymour Hoffman en els papers principals.
Dubtar és desconfiar, especialment de la honradesa; i em pregunto: hi ha cosa més fràgil que la honradesa? D’això va la obra. Un col·legi catòlic del Bronx, a la primera meitat dels anys seixanta, dirigit amb mà de ferro per la germana Aloysius, superiora que intenta salvaguardar les rígides i antiquades normes que imperen des de la fundació; no li agrada cap “modernitat”, inclosos els bolígrafs ni les classes d’art.
S’ha vist obligada a admetre, per primera vegada, a un alumne negre, un nen que té problemes. El capellà de l’escola, el pare Brendan Flynn se n’apiada i intenta ajudar-lo. La superiora, aprofitant-se de la candidesa de la germana James posa en qüestió la honradesa del capellà amb la sospita d’un assetjament sexual.
El tema és delicat i tristament d’actualitat. Res és blanc o negre, o potser sí hi ha una cosa negre: la intolerància, però les víctimes, als que els costa dormir, sempre són els més innocents, o els menys dolents. Per això he trobat adequada, a més de teatral, la cita que Sílvia Munt ha posat al començament del seu comentari en el programa de mà: Els Dolents Dormen Bé, que és el títol d’una peli d’Akira Kurosava basada, molt lliurement, en Hamlet. Redéu! sempre Shakespeare.
Bona direcció de l’esmentada Sílvia Munt. Rosa Maria Sardà, Ramon Madaula, Mar Ulldemolins i Nora Navas han estat perfectes: bon càsting. L’escenografia  de Carles Alfaro ajustada i el vestuari molt adequat: horribles hàbits de les monges contrastant amb elegant clergyman del capellà.
Avui, al Poliorama, hem assistit a una prèvia, ja que “representa” que l’obra s’estrena el dia 1 de juliol. Aquest any les estrenes del Grec estan una mica embullades, però això no és important; l’important és que es faci bon teatre i avui n’hem tingut, i els que érem a la sala, plena fins a la bandera, hem sortit satisfets.

            P.D. Prendre’s un entrepà amb una beguda al Viena cada dia surt més car. Que no ho saben que estem de retallades?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada