Les Millors Ocasions

LES MILLORS OCASIONS

(a la Sala FlyHard)

Quantes vegades ho he dit que m'agrada la Sala FlyHard? Doncs ho repeteixo una vegada més perquè crec que n'hi ha poques que tinguin tanta cura de la programació. Les endevinen una darrera l'altra, i aquestes coses no passen per casualitat. Amb l'obra que he vist avui l'han tornat a encertar.

Uns lavabos, que resulten ser d'una estació de tren i tres homes. Què hi fan? Doncs a un d'ells els altres dos el tenen segrstat. I per què? No ho sabem ni nosaltres, espectadors, ni ells, sicaris per compte d'un poder desconegut. De mica en mica ens assabentarem que la víctima és un influent periodista que surt per la tele i que en “algun” moment va dir “alguna” cosa que a “algú” no li va agradar; tot molt ambigu. La cosa s'embolica quan els segrestadors no reben instruccions concretes de que n'han de fer del periodista. Ho tenen tots tres cru...

El Jordi Casanovas ha teixit una trama molt ben lligada i ha administrat els temps amb ma sàbia: la situació es va fent insostenible a mida que passen els minuts i tancats en aquella merda d'urinaris s'hi està incòmode. Comencen a aflorar vells fantasmes...

Els tres actors han estat genials: Ramon Vila i Jordi Rico com a sicaris vell i jove, i Norbert Martínez com a segrestat, molt ben dirigits per Ferran Utzet. L'escenografia excel·lent: una merda de wàter públic fastigoset i plè de grafitis. Il·luminació adequada.

I ara, posats a filar prim, l'únic pèl que li he trobat: possiblement li sobrin deu minuts i alguna pirueta, però això és pecata minuta. La FlyHard plena i aplaudiments a dojo. Per acabar, dir que pots continuar escollint el preu que vols pagar, ara entre 15 i 10 €. Els responsables han fet molt ben fet d'apujar-ho una mica. La qualitat es paga i ningú vol que per problemes econòmics hagin de tancar, o sigui que a ajudar una miqueta i a cotitzar per la banda alta.

P.D. Els que encara no l'heu vist esteu de sort. L'han prorogada fins a final d'octubre. No us la perdeu!