La Rara Anatomía dels Centaures

LA RARA ANATOMIA DELS CENTAURES

(al Teatre lliure de Gràcia)

Miquel Àngel Riera va ser un escriptor manacorí dotat d’una extraordinària sensibilitat. En la seva no massa extensa  bibliografia –poesia, novel·la i contes– destaca un domini de la llengua poc comú i un català-balear preciós, ho hem pogut comprovar avui en aquesta obra de títol extravagant. Cinc actors han posat veu a uns personatges de ficció d’un realisme màgic, representant sis històries extretes del seu llibre de relats curts del mateix nom, com un magnífic quintet de corda, només que aquesta vegada ha sigut de cordes vocals.

Els darrers pensaments d’un afusellat de la guerra civil, una història d’amor trista, profunda i molt especial, la recerca d’una “centaura” en un bosc de castanyers... tot explicat d’una manera molt imaginativa, enllaçant les històries a base d’efectes d’il·luminació, imperceptibles canvis de vestuari, diferents músiques...

La dramatúrgia –el text original és un llibre de contes– i direcció és de Pere Fullana, un altra manacorí, que ha portat la companyia Iguana a l’excelència. Sergi Baos, Maria Bauçà, Aina Calpe (Nix tu Simona), Antònia Jaume i Carles Molinet mereixen un excel·lent. L’escenografia molt bona; un terra de sorra, quatre cadires, una taula, un piano, amb un llenç al fons que sembla una pintura de Munch –sense crit– en la que esporàdicament s’hi reprodueixen imatges. Bona il·luminació i una cosa que jo particularment agraeixo: un moviment escènic acuradíssim que acaba de crear el toc màgic que l’obra necessita. Bravo per Norman Taylor i el director. Sempre he dit que em trec el barret davant la humilitat d’alguns directors que demanen ajut a l’hora de fer moure els seus actors.

Nit d’estrena, ple total i aplaudiments a dojo. Tots satisfets, públic i actors. Ho hem pogut comprovar a la sortida, parlant amb la companyia al bar mentre preníem una copa de vi. Llàstima, pel mallorquins, que per culpa de la política cultural del Sr. Tutanramón Bauzà –Emili Alzamora dixit–, President de les Illes Balears, gran part de la gent del teatre illenc han decidit emigrar definitivament. De moment és una sort per a nosaltres: Pep Tossar, Gomila, Iguana Teatre...