PARLEM DE LA CRISI DEL TEATRE
(Opinió)
Del tema de la crisi del
teatre se’n hauria de parlar a fons, debatre’l i analitzar-ne alguns punts. Per
descomptat que aquests “estadistes” del PP li han aplicat garrot —garrote vil— amb la pujada del IVA fins
al 21%. Aquesta és una acció intencionada, però ara he comprés que no la van
aplicar per recaptar més; són rucs, però no tant com per no haver calculat que
amb la pèrdua d’espectadors farien menys calaix. El problema és la cultura: a
aquesta mena de governants la cultura els fa por, pànic. Qualsevol cosa que porti
al ciutadà a pensar els horroritza —i el teatre fa pensar i remou consciències—
i per això els agrada tan que hi hagi televisió escombraria.
El romans, els del segle I,
són els pares de l’invent panem et circensis
—abans de cada espectacle al circ, unes carretes tibades per bous llençaven centenars
de pans a les graderies que la plebs acollia amb crits d’agraiment — que aquí s’havia de traduir per pan y toros y ara televisió; fins i tot el
pa ha desaparegut, però anem al tema de la crisi del teatre, on penso que hi ha
més i importants responsables.
Desplaçar-se per una ciutat
fa perdre molt de temps i avui amb les noves tecnologies és una comoditat poder
comprar entrades per internet. Una comoditat i un plaer: pots veure les
localitats que més t’agradin, escollir el dia adequat, el preu que et convé...
Fantàstic! Hi ha teatres que han col·laborat en que aquest sistema funcioni: el
Lliure, el Mercat de les Flors, el TNC i altres amb sistemes intel·ligents de
compra i amb un cost zero per a l’usuari.
Queda clar que el seu interès és facilitar l’asitència a les seves sales i fan
esforços per omplir-les.
Però hi ha altres entitats —pioneres
en aquest sistema de venda— que han optat pel negoci pur i dur disfressat de
servei al usuari: dos noms, La Caixa a través de Ticketmaster i Catalunya Caixa
a través de Telentrades, tot i que n’hi ha més que no són tan conegudes, i aquestes
entitats —que sovint s’omplen la boca amb paraules tan altisonants com a Obra Social—,
fent veure que tenen un cor que no els cap al pit apliquen uns recàrrecs de fantasia.
Exemple, ahir vaig comprar dues entrades. Preu: 22,94 + 4,81 de IVA = 27,75 +
3,20 de comissió = 30,95€ total. Resultat:
8,91€ d’impostos entre el del estat i el
revolucionari.
Una sala gran de les que hi
ha a Barcelona està per sobre de les 700 localitats. Si el Ticketmaster o el
Telentrades ven totes les places s’embutxaca més de 2.000€ en una sola nit i un
sol teatre. Potser ha arribat el moment de que la gent que estimem el teatre
ens comencem a bellugar perquè els diners que paguem vagin a les butxaques dels promotors, directors, actors, staff...que promouen la cultura i no d’algunes entitats, com una de les esmentades, que
a més han portat el país a la ruïna.
Qui fa encara més ràbia que el Ticketmaster o el Telentrada és el Promoentrada, que et fa imprimir les entrades a casa (com el Lliure o el TNC) i t'afegeix dos euros de 'gràcia'.
ResponEliminaJo, sempre que puc, truco per telèfon al teatre, que em reservin les entrades necessàries i les pago directament a taquilla. I ells la mar de contents.
ResponEliminapere
Jo també prefereixo trucar al propi teatre, o anar-hi personalment si és possible. La venda d'entrades utilitzant serveis bancaris és un abús perquè els pagues però els fas tu la feina. Es tractaria que la gent deixés aquests suposats serveis bancaris de banda i així els obligaríem a plegar al o ser operatius. Carme Fisse
ResponEliminaJo sóc molt perepunyetes i necessito poder triar el seient. Si truco per telefon no sé ben bé com queda...
ResponElimina