Pentateatre

PENTATEATRE

(a l'Aquitània)

De vegades fer una crítica no resulta gens fàcil i per motius molt diversos. Aleshores el primer que em pregunto és si estic content d’haver anat a veure l’obra, o no. És el que m’ha passat avui després d’anar al Aquitània a veure aquest Pentateatre i la resposta és sí, estic content d’haver-hi anat. I perquè estic content? Ara ve el difícil; comencem l’anàlisi.

M’ha agradat anar a un teatre “nou”, tot i que a l’Aquitània hi havia estat moltes vegades, però com a espectador de cine. M’ha agradat que ens fessin acomodar a les butaques de la sala només per explicar-nos que les cinc funcions no les farien allà, i m’ha agradat que ens repartissin en cinc grups per veure les cinc obres que es representaven simultàniament davant de cada un dels grups.

La primera que em vist els del meu grup ha estat El Paco Donald i s’ha fet al vestíbul, amb el soroll dels cotxes i la gent que passava per la vorera i de vegades es quedava a mirar; el final “l’hem fet” al carrer, a la vorera. La segona ha estat La Nit Dels Petons, representada en el que m’ha semblat era una antiga i petita oficina del cinema. La tercera, El Séptimo Chakra, l’han fet a l’escalinata que puja al segon pis, amb el públic assegut als graons, damunt la moqueta. La quarta, Títol per Determinar a l’antiga sala de projecció, drets, on encara s’hi veuen vestigis de les màquines, i la cinquena, Crisis, al terrat, observats per alguns veïns que tenen vistes al pati interior.

I les obres? Doncs les obres són de diferents autors: Josep M. Riera, Marc González de la Varga (dues), Raül Z. Méndez i Iván Morales. Naturalment són absolutament diferents les unes de les altres, inclòs les dues que són del mateix autor. Són peces curtes —molt curtes, 15 minuts— totes interessants i de molt diferent factura; algunes demanen la interacció del espectador i altres són més clàssiques, algunes segueixen un fil argumental “coherent” i en altres surts rumiant que cony ha passat.

En general bones interpretacions, alguna d’elles força inquietants, i no explico res més perquè se m’acaba el paper, però us recomano que hi aneu. Us agradarà més aquesta o l’altra, la una l’entendreu més bé i en l’altra us costarà d’explicar el que ha passat, però viureu una experiència diferent del habitual, això no us ho traurà ningú, i ara no em digueu que si us cau una teula al cap també és una experiència. Parlo d’experiències teatrals, home.