LA NIT DE L'ORACLE
(Opinió)
Un dia, Sidney Orr entrà en una papereria de Brooklin i es va comprar un quadern, una llibreta portuguesa
que li va cridar especialment l’atenció per les seves tapes dures i els fulls
quadriculats (Paul Auster, La Nit de l’Oracle).
Penso que José María Aznar
faria bé de comprar-ne també una, però no cal que vagi a Brooklin, tot i que
ara el matrimoni Aznar-Botella no tindria problemes de comunicació, ja que parlen
un anglès fluid mentre prenen a relaxing cup of café con leche. Tampoc
cal que sigui portuguesa, la llibreta; un patriota com ell mai ho faria, segur
que l’adquiriria nacional, però això
sí, que se la compri que li farà falta.
Perquè el senyor Aznar no
està content de com van les coses a Espanya ni al “seu” partit —i remarco el possessiu
perquè realment es pensa que el PP és de la seva propietat—, i no s’està de donar
consells a tort i dret, tot i que ningú els hi demani i repartir estirades d’orella
i... és allò que els italians en diuen un rompipalle,
un torracollons, i és clar, a còpia d’emprenyar a uns i altres, la gent quan el
veu canvia de vorera.
És el que li va passar fa
dos dies en la presentació del segon volum de les seves memòries, que de la
cúpula del partit no hi va anar ni cristo. Tots van fer veure que se’ls havia
mort un parent o tenien dentista, i es clar, l’home dels tres mil abdominals es
va emprenyar, i aleshores va dir la frase: “si el que s’havia enviat era un
missatge d’escenificació de la ruptura, en prenia nota”.
Doncs aquí anava jo, perquè
això acaba de començar, i ni fotran tantes de carades i es trobarà amb tants desencuentros (oximòron), que per prendre tanta nota li farà falta un
quadern bo i resistent, dels que no s’espallofen i perden pàgines al cap de quatre
dies. Vaja, una llibreta de qualitat com la portuguesa que va comprar el senyor
Orr a una papereria de Brooklin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada