BOLXEVICS
(A la Biblioteca de Catalunya)
Els de La Perla s’han afegit
a la corrent de cedir espai a companyies convidades i han organitzat una mena d’aixopluc
com els que fan al Lliure. Bona idea! que penso que serveix molt bé per donar
espai a noves formacions i de passada aprofitar infraestructures.
Bolxevics és l’obra
que hi he vist avui, una peça estranya en que tres revolucionaris es tanquen en
una església aprofitant que els creients ja no hi van. Confesso que no l’he entès
i el que s’explica en el programa de mà tampoc m’ha ajudat gens. En copio textualment
un bocí: Això és la casa del senyor. Acta
del dia: ser radical. Usarem com a mètode el pensament col·lectiu on l’escolta,
el respecte i el criticisme hi són indispensables. Posar-nos d’acord. Renegar
del reconeixement. No desitjar l’èxit a ningú. Rendir-se amb el cap ben alt. Les
facultats són les facultats, per exemple, cantar. Cantar no pot ser ni
ideològic ni polític. Ens mantindrem ferms i units: recordar-nos contínuament
allò essencial (?)
La posada en escena atractiva,
una taula i cadires al centre i l’entorn ple de rampoines i andròmines, però ha
pecat d’àmplia, doncs ha utilitzat tota la nau i això a la biblioteca, amb les
seves males condicions acústiques és un problema. Il·luminació i vestuari sense
destacar.
Penso que el problema de l’obra
està en el text d’Aleix Aguilà que és confús i no aclareix bé el que pretén
explicar, i per acabar-ho d’espatllar l’obra, pel que diu, és massa llarga. Els
actors penso que han fet el que han pogut sota la direcció de Júlia Barceló,
que ha tingut el desencert de fer-los cridar de manera desaforada, cosa que ha
fet que les veus rebotessin per les pedres venerables de la nau gòtica. El millor
ha estat un cor que ha cantat molt bé a
capella, però no em feu explicar que representava perquè no ho sé.
Força públic que ha premiat
a la companyia amb aplaudiments moderats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada