ROMEU I JULIETA
(al Teatre Akadèmia)
Penso, i no sóc l'únic, que
Romeo i Julieta no és de les millor tragèdies del senyor Shakespeare. Si la comparo
amb Titus Andrònicus, Macbeth o Otel·lo, em queda —i perdó pel disbarat— en una mena de segona
divisió shakespeariana. Però també penso que això ho pensava abans de veure la
versió que ens han ofert avui la gent de l'Akadèmia. I aquest canvi de pensament
a què ha sigut degut? perquè jo no sóc cap donna
è mobile. Per no ser no sóc ni dona.
Ho tinc clar: a l'enfocament
que li ha donat el director Dugald Bruce Lockhart, un "propeller" que
ha posat el coet al cul a tota la companyia i a més ha sabut aprofitar
l'arquitectura del Akadèmia fins a la última característica de la sala. L'obra
ha començat recollint la idea renaixentista de auto-promocionar-se, aquí
utilitzant la figura d'una estàtua humana de les Rambles —o de la zona Covent
Garden de Londres—, i a partir d'aquí ha arrencat a tot gas, sense treva, amb unes
coreografies molt dinàmiques que han mantingut la tensió i l'atenció
constantment; fonèticament sona igual, però no és el mateix.
Però això no ha anat en
detriment de les escenes amoroses o tràgiques on els recitats han de ser molt
mesurats, respectant l'esperit dels pentàmetres iàmbics en que escrivia el vailet
de Stratford. El resultat ha estat sen-sa-cio-nal, així, sil·labejat, que queda
més imponent.
Un càsting molt bo ha fet
els personatges molt creïbles. L'escenografia pràcticament inexistent, n'hi
havia prou amb l'arquitectura de la sala. La música en directe interpretada
pels mateixos actors ha estat un contrapunt boníssim per iniciar-nos en cada
canvi d'escena. Bon vestuari i una il·luminació adequada. Direcció superba;
repeteixo l'enfocament que s'ha donat a l'obra és el que l'ha fet elevar amunt,
molt amunt.
Ara m'adono que no he fet el
més petit apunt de què anava l'obra. Calia? Penso que no, que tothom sap de que
va aquesta tragèdia covada per la rivalitat de dues famílies, cosa que encara
avui passa. Tot i ser la tarda del dia de Nadal, l'Akadèmia quasi ple i els
espectadors hem fet sortir als còmics a saludar quatre vegades. S'ho han
merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada