Autoretrato de un joven capitalista español

AUTORETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

(al Teatre Lliure de Gràcia)

Avui al Lliure, l'Alberto San Juan ha fet truc i repicó, o sigui, a l'hora normal l'obra que vaig comentar ahir i en sessió quasi golfa —al Lliure se'n diu fora d'hores— aquest monòleg que va estrenar a principis d'abril de l'any passat a la Sala Triángulo de Madrid. Un espectacle de una hora i 25 minuts que avui n'ha durat més de dues; es devia trobar còmode  la sala de Gràcia.

Autoretrato de... no és una obra de teatre, ni possiblement un monòleg; més aviat es podria qualificar de conferència "interpretada" on fa un repàs, desordenat, de la història d'Espanya des que ell va néixer (1968) fins... fins que si li van inflar les boles. Comença amb una mena de manifest. "Sóc capitalista. El meu banc especula amb aliments. Tinc assegurança mèdica privada i la llum contractada amb una empresa que roba als seus clients per obtenir el màxim benefici..."

Alberto San Juan, co-fundador de Animalario, artista compromès que mai ha deixat de ser crític amb el poder, és un gran actor i a més una força de la naturalesa i avui ho ha demostrat en aquesta mena de marató de més de dues hores en que ha passat per tots els registres, des del còmic mi novia me dice que no le como suficientemente el coño; pues que se lo zampe otro, que yo no doy abasto!, fins al més amarg quan denuncia la decepció que li han produït el PSOE, partit teòricament progressista. Se'l nota molt dolgut perquè li han fallat "els seus", des dels socialistes fins el diari El País. L'obra és una mena de teatre documental salpebrat amb confessions personals més o menys inventades. Quan la van estrenar algú va dir no es teatro, es verdad, i possiblement tingués raó.

L'escenografia és sòbria amb només una mena de taula i una cadira, quatre efectes de llum i res més. Ell no para quiet, movent-se en cercles, anant amunt i avall de l'escenari i fent tota mena de gestos amb un molt bon control de les expressions tan de la cara com del cos; res més. Bé, aquesta expressió és equivocada perquè sembla que vulgui dir poc i ha donat molt, jo diria que s'ha buidat sencer.

Un excel·lent per aquest artistàs que a més és el responsable del text i la direcció, excel·lents. Avui aquest xicot dormirà pla després de les dues representacions. La sala de Gràcia plena i tothom aplaudint amb ganes, drets, agraint-li l'esforç. No us puc recomanar que hi aneu perquè ha estat representació única.