14 de juny 2014

Stockmann

STOCKMANN
(a la Sala Muntaner)



Henrik Ibsen, el dramaturg noruec de les patilles impossibles que li arribaven quasi fins als turmells, adscrit al corrent del naturalisme —ell, no les patilles—, és un autor potent, fins i tot estripat segons com. Els seus conflictes entre l'home i la multitud, sempre en tensió amb la societat escandinava, burgesa en conflicte entre el poder i la moralitat... Tot tant nòrdic i calvinista... que potser per tot això és un autor que no connecta massa amb els meus gustos.
La trama és sobradament coneguda: Stockmann és el director del balneari que dona vida al poble i descobreix que les aigües suposadament benèfiques estan contaminades. Les remodelacions que s'han de fer per solucionar aquest problema són llargues i costosíssimes.
Per a mi a l'Enemic... li falten matisos, i sé que dir això d'un mestre és agosarat; ja ho deia la meva àvia: que atrevida és la ignorància! però el suport incondicional que rep el doctor de la periodista i el representant dels comerciants al començament, es converteix massa de pressa, per interessos econòmics, en animadversió. L'escena de l'assemblea amb els ciutadans, sempre m'ha semblat inconsistent i un pèl patètica.
Tot i així, els de Les Antonietes n'han fet una versió molt ben treballada, reduïda quasi a la meitat, 75 minuts més o menys. En una escenografia pròpia de les Antonietes, escenari quasi pelat i amb els cinc actors sempre en escena —quan no actuen estan en un lateral en stand by— l'obra va fluint a bon ritme ajudada d'una il·luminació correcte.
L'inconvenient més gros és l'escenari de la Muntaner que és "artificial", fet de fusta, vuit de sota i funciona com un tambor. Avui el Dr. Stockmann calçava unes botes de taló, segurament del tipus campera, i cada moviment ressonava com en un tablao flamenco. Penso que no seria difícil corregir això.
Poc públic, cosa que ha perjudicat l'acte de l'assemblea. Ha semblat que la gent del poble en contes d'anar a la reunió de veïns s'hagués quedat a casa veient el mundial de futbol. Aplaudiments moderats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada