8 de jul. 2016

Hazte Banquero

HAZTE BANQUERO
(al Teatre Poliorama)



Reconec que he avui anat al Poliorama amb una certa precaució perquè últimament porto unes quantes obres "de denúncia" i a mi m'agrada la ficció, però al cap de poca estona ja estava entusiasmat com si estigués davant una peça de Shakespeare.
Hazte Banquero és un títol robat a la campanya de sortida a borsa de Bankia —Hazte Bankero, deien els cartells publicitaris—, sortida que els màxims responsables de l'entitat sabien que era una estafa, el robatori dels estalvis de gent treballadora, pensionistes, vídues... L'obra és d'autoria col·lectiva pels grups Xnet i 15MpaRato, adaptat per Simona Levi i Sergio Salgado i dirigit per la mateixa Levi.
L'escenografia és d'una gran senzillesa: al fons una pantalla de projecció on van apareixent dades, i dues taules d'oficina, res més. L'obra comença amb l'explicació de l'actriu Agnès Mateus de l'estructura de la peça explicant-nos que tos els diàlegs estan basats en els textos exactes dels correus electrònics que van aconseguir, i a partir d'aquí se'ns presenten els personatges: Miguel Blesa (interpretat per Albert Pérez), Enrique de la Torre (Josep Julien) i un seguit de directors generals (fets tots per Elies Barberà).
A l'obra es denuncien tota classe de robatoris, abusos de poder i desvergonyiments, tots executats per persones amb noms i cognoms, membres del consell: polítics i desvergonyits del PP, Izquierda Unida, PSOE, CCOO, UGT i la CEOE. Tots dient amen als consells, cobrant dietes de fantasia i remuneracions per assistir a les juntes, i per acabar-ho d'arreglar beneficiaris de targetes black; però a més d'això, tan quan l'entitat era Caja Madrid, com Bankia, estava controlada per la CNMV, el Banc d'Espanya, el FROB, Hisenda, Auditories, el Ministeri d'Economia, el Gobern Central i la Comunitat de Madrid. He fet aquesta relació perquè us adoneu que el tema pot ser indignant, però molt avorrit..., però no.
Simona Levi ha ideat una estructura d'un dinamisme poc comú, amb projeccions superposades a les paraules dels actors, moviment escènic brillant i una mala llet considerable però honrada que ha convertit aquesta "pàgina de balanços" i llista de lladres en una mena de thriller trepidant. A més ha dirigit els actors amb mà sàvia i tan Pérez, com Julien, com Barberà s'han pogut lluir, i a fe que ho han fet. Han estat els tres excel·lents i convincents.
Teatre de denúncia i polític d'altura, amb moments brillants i fins i tot hilarants, però després de deixar anar la riallada, et quedava un gest amargant, un rictus a la boca, perquè et preguntaves com es pot ser tan fill de puta per robar a una pobre vídua els pocs estalvis que havia ajuntat pesseta a pesseta, perquè quan va començar a estalviar encara s'anava amb aquesta moneda. El Poliorama fins a la bandera i els aplaudiments no s'aturaven...
Avui era l'últim dia, em sap greu pels que no l'han pogut veure. Només tres dies és poc per una obra així, però al Grec ja passen aquestes coses. Espero que més endavant es reposarà i els que no l'han pogut veure la recuperin.

Cap comentari:

Publica un comentari