Mis Manos Su Capital

MIS MANOS SU CAPITAL

(al Minitea3)

Com suposo que ja sabeu, al Minitea3 la programació varia cada mes i gira al entorn d'un tema, que aquest setembre és la Vuelta al Cole. En les sessions de nit —no oblideu que també n'hi ha de vespre— una de les obres, la de la Sala 1, es titula Mis Manos Su Capital. És un text de Roger M. Puig que també s'ha encarregat de la direcció. El títol és el capgirament d'un eslògan del PSUC dels temps gloriosos que deia Mis Manos Mi Capital, i que s'havia vist en cartells de propaganda.

«Després de tota una vida dedicat a la seva empresa, en Paco de la Seat, és un més dels milers de persones que són despatxades de la seva feina. En Paco de la Seat es veu obligat a reciclar-se, a tornar a l'escola per tal de trobar una nova direcció professional. Un curs de coaching li obrirà les portes a aquest nou projecte; o no?» Transcric el que diu el programa perquè és exactament així i no se'n pot dir res més. L'haureu d'anar a veure per saber el que passa.

Jordi Cadellans és Paco i Sergi Cervera l'uruguaià que dona la classe, a més hi ha la col·laboració de Virginia Sànchez, i s'ha de dir que tots estan en el punt exacte del seus papers. Us recordo que no estic parlant del Rei Lear; les del Minitea3 són obres curtes i divertides, cosa que no priva que demanin el màxim de rigor; curtes o llargues la qualitat és la qualitat, i aquí hi és, i per això li dono qualificació alta, perquè és una filigrana molt ben tramada i excel·lentment interpretada. Val la pena anar a veure-la.

No sigueu encarcarats. Hi ha vida més enllà del TNC, el Lliure i el Romea. Deixeu-vos anar i acosteu-vos al carrer d'En Robador; sí, aquell que quan el Raval es deia Xino, als anys cinquanta, era famós per estar ple de putes. Encara n'hi queden i algunes, pobretes, semblen les mateixes d'aquella època, però aquesta és una altra història.