Luca Ronconi

HA MORT LUCA RONCONI

(Opinió)

Això no és cap crítica, és un obituari perquè ha mort Luca Ronconi un dels grans del teatre contemporani; actor, director i renovador en el més autèntic i ampli sentit de la paraula. Un referent en el teatre italià i europeu. El món de l'espectacle avui està de dol. Mannagia!

Sergio Escobar, l'actual director del Piccolo de Milà, ha dit commogut en unes declaracions: non voleva morire, tenia massa projectes malgrat que li faltaven poc dies per fer els 82 anys, però aquesta mena de gent són dels que al meu poble en diuen de raça llop i fins i tot algú assegura que tenen una creu al paladar. Fan el que els agrada fer, ho fan com els sembla que ho han de fer i no pararien mai de treballar amb entusiasme. Era d'aquella classe que si l'haguessin jubilat als 65, possiblement ja faria anys que estaria criant malves.

Colega dels més grans del món del teatre i la òpera, Gasmann, Antonioni, Muti, Strehler i una llista llarguíssima; lligat professional i emocionalment al Piccolo Teatro di Milano, on aquests dies s'està representant una peça de ressò dirigida per ell: Lehman Trilogy, de Stefano Massini, ja n'estava preparant una altra, Le Donne Gelose, un no parar.

Un dels seus crítics acaba d'escriure això: "Inventor d'espais. Espais per a la paraula. Espais per donar dimensió de vida als texts, desmuntar, comprendre i fer entendre, de capgirar amb aquella manera de recitar que dilatava, que subratllava i accentuava certs passatges de la frase, buscant continuadament el text subjacent de la part de vida, de la intenció amagada sota el llenguatge, de la possible multiplicació o opacitat del sentit..."

Que ningú es confongui, no el coneixia personalment, només sabia de la seva grandesa com aficionat empedreït del teatre italià i m'imagino les reaccions aquests dies a la capital de la Llombardia. Una anècdota: quan Verdi s'estava morint al hotel de Milà on residia quan anava a la capital, es va córrer la veu i els milanesos s'afanyaren a cobrir el carrer amb quatre dits de palla per fer un gruix que amortís el soroll dels carruatges que transitaven amunt i avall, per no molestar al mestre. Els italians quan són agraïts ho són exageradament.