27 de maig 2015

Sonata per la Vida

SONATA PER LA VIDA
(a La Seca Espai Brossa)




Com cada any els membres de la Taula de Poesia Amics del Brossa ens han ofert un espectacle basat en la poesia, una obra poètico teatral titulada SONATA PER LA VIDA (un Passeig pels Orígens i els Fets).
Enric Badal, Laura Campos, Marta Font, Teresa Menero, M. Lluïsa Penelas, Agnès Soteras, Enric Umbert i Ferran Ycobalzeta, S'han "conxorxat" per fer una cosa ben difícil; escriure una obra coral a setze mans. Vuit persones, vuit poetes, s'han repartit les diferents parts de l'obra escrivint un sonet que encaixaria amb el següent, obra d'un altra poeta i així successivament fins a concloure la peça, una pila de sonets cada un.
Així han obtingut una història enfilada que ha començat com una mena de Gènesis bíblic que a mi, per la forma que ha anat prenent el relat m'ha recordat La Divina Comèdia. Un moment! Pareu maquines! No estic comparant l'obra de Dante —que va ser escrita en tercets encadenats— amb la dels membre de la Taula de Poesia —que ho han fet en sonets—. Seria un disbarat perquè no son els mateixos temps; quasi 550 anys de diferència són molts, però la manera d'avançar el relat i la forma d'explicar-se m'hi ha fet pensar.
La vetllada no s'ha muntat com una lectura, sinó que s'hi ha donat una certa escenografia, un encert perquè ha fet més àgil i fluït l'acte. Els vuit membres, elegantment vestits de negre, han començat d'esquena al públic i a cada canvi s'han anat movent per l'escenari , drets, asseguts en tauletes com de terrassa de bar... En el que podríem considerar canvis entre actes, una parella de ballarins ens han ofert breus moviments de dansa moderna en una mena de pas a deux contemporanis, sota música potent com Així Parlà Zarathustra, de Richard Straus, o Carmina Burana de Carl Orff, res de mariconades.
Val a dir que l'atreviment de la gent de la Taula de Poesia els ha sortit rodó, doncs si no és fàcil muntar un espectacle a base de poesia, ho és menys fer-ho amb vuit autors diferents sense que es trenqui la continuïtat. He quedat agradablement sorprès.
La sala Joan Brossa plena, i era la sessió de les set de la tarda, i a les nou del vespre encara n'hi havia una altra. Felicitats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada