SONATA PER LA VIDA
(a La Seca Espai Brossa)
Com cada any els membres de la Taula de Poesia Amics del Brossa ens han
ofert un espectacle basat en la poesia, una obra poètico teatral titulada
SONATA PER LA VIDA (un Passeig pels Orígens i els Fets).
Enric Badal, Laura Campos, Marta Font, Teresa Menero, M. Lluïsa Penelas,
Agnès Soteras, Enric Umbert i Ferran Ycobalzeta, S'han "conxorxat"
per fer una cosa ben difícil; escriure una obra coral a setze mans. Vuit persones,
vuit poetes, s'han repartit les diferents parts de l'obra escrivint un sonet que
encaixaria amb el següent, obra d'un altra poeta i així successivament fins a
concloure la peça, una pila de sonets cada un.
Així han obtingut una història enfilada que ha començat com una mena de Gènesis
bíblic que a mi, per la forma que ha anat prenent el relat m'ha recordat La
Divina Comèdia. Un moment! Pareu maquines! No estic comparant l'obra de Dante —que
va ser escrita en tercets encadenats— amb la dels membre de la Taula de Poesia
—que ho han fet en sonets—. Seria un disbarat perquè no son els mateixos temps;
quasi 550 anys de diferència són molts, però la manera d'avançar el relat i la
forma d'explicar-se m'hi ha fet pensar.
La vetllada no s'ha muntat com una lectura, sinó que s'hi ha donat una certa
escenografia, un encert perquè ha fet més àgil i fluït l'acte. Els vuit
membres, elegantment vestits de negre, han començat d'esquena al públic i a
cada canvi s'han anat movent per l'escenari , drets, asseguts en tauletes com
de terrassa de bar... En el que podríem considerar canvis entre actes, una
parella de ballarins ens han ofert breus moviments de dansa moderna en una mena
de pas a deux contemporanis, sota
música potent com Així Parlà Zarathustra, de Richard Straus, o Carmina Burana
de Carl Orff, res de mariconades.
Val a dir que l'atreviment de la gent de la Taula de Poesia els ha sortit
rodó, doncs si no és fàcil muntar un espectacle a base de poesia, ho és menys
fer-ho amb vuit autors diferents sense que es trenqui la continuïtat. He quedat
agradablement sorprès.
La sala Joan Brossa plena, i era la sessió de les set de la tarda, i a les
nou del vespre encara n'hi havia una altra. Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada