28 de maig 2015

Sabir, Sabir

SABIR, SABIR
(a l'Àtic 22)



Sortosa-ment les llengües són vives, excepte les mortes (?). Sé que acabo de dir una bajanada, però deixeu que m'expliqui. Em refereixo a que les maneres de parlar tenen cor i bateguen i evolucionen més de pressa del que alguns acadèmics voldrien, i això no és nou.
Al segle XIII la mar mediterrània era un bullidor de vaixells amunt i avall, portant tota mena de mercaderies, fins i tot esclaus. Hi havia mariners que parlaven occità, altres català, genovès, dialectes italians, turc, grec, àrab... i en algun moment s'havien d'entendre els uns amb els altres, i va néixer una lingua franca, un pidgin anomenat Sabir (saber). Va ser parlada fins ben avançat el XIX, poca conya.
Susana Tornero és una estudiosa de les llengües, traductora i també contacontes; l'espectacle que avui he vist a l'Àtic 22 són una sèrie de relats amb el mediterràni com a lloc comú i el Sabir com a llengua vehicular. Yerko Fuenzalida és un músic xilè especialitzat en instruments tradicionals, un dels pocs intèrprets de Kora, una arpa de l'àfrica occidental, instrument de 21 cordes amb un so molt especial. De tot el que acabo d'explicar en surt l'espectacle Sabir, Sabir.
A mida que els espectadors ens anem acomodant a les cadires, el música ja interpreta algun tema, familiaritzant-nos amb el so de la Kora. A continuació entra la Susana i ens pregunta si volem saber el que li va passar a un soldat que tornava de la guerra, i en Sabir ens relata la història de la sopa que es feia amb una pedra, un conte genial que explica moltes coses sobre la murrieria d'alguns i l'avarícia d'altres. I així a base de relats que ens han fet viatjar per aquest nostre mar tan familiar, hem aprés unes quantes històries aptes per explicar als nostres néts i que en el passat hi havia una llengua de la que, inexplicablement, a l'escola mai ens en van dir res.
Espectacle molt recomanable. No és una comèdia, tampoc una tragèdia, ni un drama. Són contes innocents i molt interessants on s'hi barreja una llengua curiosa. És cultura amb majúscules. Mi sabir un fabbola. Vos autros querir sentir?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada