L'Editto Bulgaro

L'EDITTO BULGARO

(al Círcol Maldà)

El 18 d'abril del 2002 Silvio Berlusconi —també conegut com Il Cavaliere, tot i que dir-li cavaller és un insult al que significa la paraula—, va fer unes declaracions denunciant "l'ús criminal" dels seus espais a la televisió pública de dos periodistes i un humorista. Van ser despatxats i els seus programes enterrats, tot i tenir una enorme audiència. Aquestes declaracions les va fer aprofitant que estava en visita oficial a Sofia, i per això van ser batejades con L'Editto Bulgaro. Anys després el gran estadista espanyol Mariano Rajoy li va copiar la maniobra i només feia declaracions quan era fora de casa, però tot i posar-hi voluntat, Rajoy com a polític infecte no li arriba ni a la sola de la sabata a Berlusconi, però tornem als fets d'Itàlia.

L'humorista era Daniele Luttazzi, un showman alla italiana, que Berlusconi tenia entravessat per les crítiques que feia a la RAI, la televisió pública que el President del Consell de Ministres es pensava que era seva, com Mediaset, i en realitat era com si ho fos. L'obra de teatre està basada en aquests fets, fent denúncia del que va passar i posant en escena alguns dels més famosos scketchs dels seus programes.

Aclarit això vull dir que la peça com a obra de teatre és fluixa i com show divertit. Joan Yago, responsable de la dramatúrgia ha sabut aprofitar amb murrieria els diferents recursos del còmic italià —podeu veure trossos al YouTube que Berlusconi no va poder esborrar— i els dels quatre actors de La Calòrica que claven molt bé els diferents personatges que interpreten, des del mateix cavaliere fins a convidats al seu programa com Dario Fo, o altres personatges de ficció com les tres dames de dretes —del millor de l'espectacle— superbament interpretades per tres membres de la companyia.

Setanta-cinc minuts d'espectacle fresc, deshinibit, i en clau de conya tot i que el rerefons és dramàtic per patètic. La posada en escena és bona, dinàmica, amb entrades i sortides continuades de personatges. El vestuari molt bo, sempre de vestit negre, però quan fan de dones, sota l'americana no porten res més que collarets de perles sobre el pel del pit.

Penso que si no heu vist l'obra —ja fa temps que roda— val la pena que hi aneu; us refrescarà i passareu una bona estona, però no us confongueu, és més un show que una peça teatral, i no em penso mullar dient si això és bo o dolent, perquè és el que és, i que cadascú s'ho agafi com més li convingui; fins aquí podíem arribar.

P. D. Un apunt històric: tretze anys després, Daniele Luttazzi continua vetat a la televisió italiana. Per la seva desgràcia, els italians encara no s'han desfet de la llarga mà del Sr. Silvio.